Tot el que queda fora de la nova llei d'habitatge

MadridEl Congrés de Diputats ha donat llum verda a la primera llei d'habitatge de la democràcia espanyola, després d'anys d'impuls des de la societat civil i gairebé una legislatura de negociacions entre el PSOE, Unides Podem i els seus socis d'esquerres a la cambra baixa: Esquerra i EH Bildu. Aquestes han estat les formacions, juntament amb Més País i Compromís, que han permès que la norma tiri endavant i passi la setmana que ve al Senat per al seu vistiplau definitiu. En canvi, els partits de dretes hi han votat en contra, sigui per la seva oposició a l'intervencionisme en el mercat o al·legant invasió competencial de les comunitats autònomes, tal com han denunciat Junts, PDECat i PNB. Per la seva banda, la CUP també ha optat pel no perquè veu la llei insuficient i assegura que tornarà a presentar al Parlament de Catalunya la que el Tribunal Constitucional va tombar. Han sigut 176 vots a favor, 167 en contra i una abstenció.

"Volem intervenir el mercat de rendes del lloguer, ¿o ens quedarem com fan alguns defensant la seva posició de no-intervenció, perquè són de dretes, amb l'excusa de les competències? Doncs endavant. És legítim. Sabem que ni el PDECat ni Junts estan per la contenció de rendes ni per aturar els desnonaments", ha manifestat la diputada d'ERC Pilar Vallugera, tot i que la formació de Carles Puigdemont hi va votar a favor al Parlament. "ERC obre la porta perquè el govern espanyol entri i imposi les seves polítiques", ha lamentat en roda de premsa la portaveu de Junts, Míriam Nogueras.

Els fruits de l'activisme

Han fet falta més de deu anys des del primer desnonament aturat per la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) a la Bisbal d’Empordà i milers de desallotjaments forçats perquè Espanya tingués una llei pel dret a l'habitatge. Precisament, aquest dijous han acudit a les portes del Congrés associacions com la PAH i el Sindicat de Llogateres de Catalunya i el de Madrid, que han assenyalat la "paradoxa" que suposa que la norma que veu la llum sigui gràcies als seus anys de lluita i, alhora, protestin perquè entenen que no és prou ambiciosa. "El govern espanyol ha tornat a fallar a l'hora de garantir el dret a l'habitatge", s'han queixat. "No es pot enganyar la gent dient que baixaran els preus del lloguer. [La llei] és un petit pedaç i cal dir-ho per no generar frustració", ha advertit l'activista Jaime Palomera. Hi ha qüestions que s’han quedat pel camí.

Regulació dels pisos turístics

La proliferació dels pisos turístics és un dels grans maldecaps de ciutats com Barcelona. De fet, la capital catalana és pionera en la regulació d'aquest tipus d'immoble vacacional a través del Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics (PEUAT). Segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), hi ha 311.518 pisos turístics a Espanya que ofereixen 1,59 milions de places.

La norma estatal no incorpora cap regulació en aquesta direcció, si bé el soci minoritari, Unides Podem, ho ha intentat fins a l'últim moment. La formació lila volia que les places de lloguer turístic no superessin el 2% dels habitants d'aquelles zones tensades, és a dir, on hi ha una pressió a l'alça dels preus. L'esmena, però, no ha prosperat. En tot cas, comunitats autònomes i ajuntaments sí que poden regular-ne la proliferació.

Afrontar els contractes de temporada

Un altre element que deixa enrere la llei són els contractes de temporada. No els regula com a tal i només incorpora la creació d'un grup de treball perquè busqui fórmules per fer-ho en un termini de sis mesos. És molt just si es té en compte que al desembre hi haurà eleccions generals. Per tant, aquest grup d'estudi podria quedar en paper mullat.

Aquest tipus de contractes es regulen a la llei d'arrendaments urbans (LAU) i solen oscil·lar entre un mes i un any. Normalment, es fan servir per a estudiants o treballadors que es desplacen durant un temps determinat (la causa ha d'estar justificada i el propietari ha de declarar que té un habitatge habitual diferent) i per això queden en uns llimbs entre el pis turístic i l'habitatge tradicional. Ara bé, el problema és el preu de la renda, que sol ser alta, cosa que pressiona a l'alça els preus de tota la zona, però també un traspàs d'habitatges habituals a aquest tipus de lloguer.

Lloguer social després d'un desnonament

Finalment, ni bancs ni fons d'inversió estan obligats a oferir una alternativa residencial a través d'un lloguer social a aquells inquilins que estan en una situació d'ocupació i vagin a ser desnonats. El que pretenien partits com ERC era equiparar aquest punt a la norma catalana. A Catalunya, els bancs i els fons d'inversió ja estaven obligats a oferir un lloguer social a famílies vulnerables que estan "ocupant un habitatge" sense cap mena de contracte. La norma catalana que recollia això va ser tombada pel TC i ara la llei estatal no ho ha recollit, si bé ha allargat el procediment d'un desnonament.

Aplicació de les pròrrogues extraordinàries

La norma preveu una pròrroga extraordinària d'un any del contracte quan el llogater pugui acreditar vulnerabilitat social o econòmica. També que en aquelles zones tensades es pugui demanar una pròrroga del contracte, també sota les mateixes condicions, de tres anys. Ara bé, afectarà aquells contractes que es firmin un cop la norma entri en vigor i no els que ja ho estan.

Incògnites: el paper de les comunitats, els ajuntaments i l'INE

En la regulació dels lloguers, l'Estat ofereix l'eina i l'aplicació queda en mans de les comunitats autònomes i els ajuntaments, amb l'excepció de l'índex que limita l'actualització anual, que sí que afecta a tothom. Això genera preocupació entre els moviments socials, que donen per fet que en aquells territoris on governa el PP, que és contrari a la norma, no s'aplicarà. Per tant, serà difícil que baixin els preus dels lloguers en llocs com Madrid.

L'altra incògnita serà el paper de l'Institut Nacional d'Estadística (INE). S'ha deixat a les seves mans el disseny de l'índex de referència de preus per a l'actualització anual de la renda. La norma desvincula aquestes actualitzacions de la inflació i a partir del 2025 caldrà tenir un nou índex. El dubte és metodològic, és a dir, com ho farà l'INE?; però també de contingut: quines dades utilitzarà? La falta d'informació oficial és un dels grans mals de l'habitatge a Espanya. El ministeri de Transports té a les seves mans, això sí, les dades dels lloguers declarats, que podrien ajudar a establir aquest índex.

La Sareb: el gran deute pendent

Un tema que ha quedat completament fora de la llei és la Sareb, l'anomenat banc dolent, que continua tenint actius immobiliaris de les entitats bancàries rescatades durant la crisi. El que pretenien partits com Unides Podem, ERC o EH Bildu, però també els moviments socials, era que aquests pisos se cedissin a través de la llei a les administracions per poder-los oferir en règim de lloguer social. El ministeri d'Economia, però, sempre s'hi ha negat i recentment el president espanyol, Pedro Sánchez, ha anunciat la mobilització de 50.000 pisos de l'anomenat banc dolent per ampliar el parc públic de lloguer i s'hi han d'afegir 63.000 pisos més que ha promès el cap de l'executiu de l'Estat.