El Consell d’Europa avaluarà la democràcia espanyola per primer cop
L'espionatge o la ingerència del TC en resolucions del Parlament, els motius per investigar l'Estat
BarcelonaEspanya ha estat inclosa per primer cop a la llista de països que seran avaluats pel comitè de monitoratge de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, que analitza si els estats membres estan complint amb els estàndards democràtics europeus i els drets humans. Aquesta comissió selecciona en un primer moment vuit dels 46 estats membres i n'acaba escollint tres cada any, i juntament amb Suècia i Grècia, Espanya ha estat l'altre país que passarà sota el sedàs d'aquest organisme europeu. La resolució, segons ha pogut saber l'ARA, es va adoptar ara fa una setmana, el 5 de desembre.
Els principals arguments del comitè per haver inclòs Espanya en el monitoratge? L'espionatge massiu a l'independentisme, amb el Catalangate com a principal escàndol; la persecució del TC a la sobirania del Parlament de Catalunya anul·lant diferents resolucions; el paper del Tribunal de Comptes; la llei mordassa; les condemnes que atempten contra la llibertat d'expressió, o el bloqueig en la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Aquesta revisió la faran dos ponents de dos grups polítics diferents per garantir la imparcialitat, i es clourà amb una resolució que ha d'estar enllestida en un termini màxim de tres anys. El document recollirà les conclusions que aquests dos ponents elaborin amb les reunions que mantinguin amb representants del govern espanyol i de partits polítics, així com membres de la judicatura o de la societat civil.
Des de la Moncloa treuen ferro al fet que Espanya hagi estat inclosa en l'avaluació: "Aquest tipus de monitoratges formen part del treball d'aquesta comissió. L'any passat, per exemple, va ser el torn de França, i altres anys s'ha monitoritzat països com Alemanya o Finlàndia". Les mateixes fonts sostenen que "el motiu principal és la no renovació del CGPJ pel bloqueig del PP" per rebatre que sigui un toc d'atenció a la qualitat democràtica de l'estat espanyol. No ho veu de la mateixa manera la representant d'ERC, Laura Castel, membre de l'assemblea parlamentària del Consell d'Europa de l'Esquerra Unitària Europea (UEL). Ella ha estat la precursora de la investigació a l'Estat en formar part del comitè encarregat de seleccionar, debatre i aprovar les revisions. "Els darrers informes del Consell d'Europa en relació amb l'independentisme han impactat en la decisió final de la comissió, més enllà de la no renovació del CGPJ, perquè el Consell d'Europa ha fet diferents pronunciaments posant en qüestió els drets humans, la democràcia i l'estat de dret a Espanya", assenyala la també vicepresidenta de la UEL, que no amaga la seva satisfacció per la seva inclusió després d'un any i mig reclamant que Espanya fos avaluada.
Diferents pronunciaments del Consell d'Europa contra l'Estat
Castel es refereix als diferents pronunciaments del Consell d'Europa contra l'Estat en la seva croada contra l'independentisme. El més recent va tenir lloc fa poc més de tres mesos, quan va demanar a l'estat espanyol garantir "reparacions suficients a les víctimes de casos d'espionatge il·legal" amb programaris com Pegasus en el polèmic cas del Catalangate. El més sonat, però, va arribar el juny del 2021, el conegut com a informe Cilevics, en què el Consell d'Europa demanava indultar o alliberar els presos polítics, retirar les euroordres i les acusacions per l'1-O a funcionaris de baix rang i no exigir als presos que s'abstinguin de les seves conviccions polítiques a canvi de règims penitenciaris més favorables. I ara fa un any, el Consell d'Europa, per mitjà d'un informe de la secretària general, Marija Pejčinović, també va concloure que defensar pacíficament la independència d’un territori és emparat per la llibertat d’expressió i, per tant, no és cap delicte.
Castel denuncia les traves que tant el PSOE com el PP han posat per evitar que Espanya fos investigada. "M'han acusat de tenir una agència pròpia per ser independentista, han defensat que Espanya era una democràcia plena i després amb l'excusa de les eleccions van dir que s'havia de paralitzar perquè no hi havia govern", lamenta la parlamentària republicana. De fet, el procés per incloure Espanya en aquest grup es va iniciar el maig del 2022 i no serà fins al gener, quan l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa ho ha de ratificar en ple, que s'engegarà l'avaluació. "Ja tocava que Espanya hi fos inclosa", assenyala Castel, que exposa que si l'avaluació no ha arribat abans és simplement perquè no hi havia ningú al comitè que ho proposés. "He posat Catalunya a l’agenda del Consell d’Europa", conclou amb orgull.
