Consell de Mallorca

El Consell de Galmés: l’urbanisme que dona marge als ajuntaments

L’autonomia municipal és l’expressió que més es repeteix a l’acord amb Vox per al govern de Mallorca, orientada a ‘facilitar’ que els consistoris despleguin el seu model territorial

L’acord de govern del Consell  de Mallorca va ser signat per Llorenç Galmés (PP) i Pedro Bestard (Vox)
08/07/2023
4 min

Palma“És l’hora dels ajuntaments”, diuen Llorenç Galmés i el seu equip a l’hora de dibuixar les polítiques que volen dur a terme els propers quatre anys al Consell de Mallorca. La condició de batle de Santanyí del 2013 al 2019, un càrrec que va ocupar quan només tenia 30 anys, després d’haver-se iniciat com a regidor als 23, han marcat molt, segons fonts del PP, el plantejament que fa aquest economista del full de ruta que ha de recórrer la institució insular. “El Consell ha de canviar el plantejament, i no només exigir i demanar constantment als municipis el compliment de normatives, l’adaptació a noves regulacions, també els ha de fer costat i acompanyar en aquest procés”, afirma una font propera al nou president insular.

L’urbanisme, una de les competències més importants i transcendents que té el Consell de Mallorca, i font inesgotable de conflictes, serà precisament un dels cavalls de batalla en el que consideren una ‘reconquesta’ municipalista de la institució. “Llorenç Galmés i altres batles que tenim al partit han viscut en primera persona les dificultats que suposa haver de tramitar determinats expedients i bregar amb el Consell, sovint amb manca de personal tècnic”, explica aquesta font. L’acord signat amb Vox recull una expressió molt reveladora, que és el reconeixement de “l’autonomia municipal en l’ordenació urbanística dels municipis i, per tant, reduirem la tutela excessiva existent i la discrecionalitat de les administracions intervinents en els procediments d’aprovació dels instruments del planejament municipal”, assegura el document. Els experts en urbanisme han admès històricament un excés de normativa en tots els àmbits, però desconfien també de l’excés d’autonomia municipal, perquè de vegades el que es pretén és fer actuacions que forcen la legalitat i cerquen urbanisme a la carta.

Canvi de sentit

En aquesta línia, les fonts consultades confirmen la idea d’un “canvi de sentit de l’administració. Passar de posar problemes a trobar solucions”, diu la mateixa font. Els ajuntaments, acostumats a acudir a la comissió d’urbanisme a ‘defensar’ els seus projectes i tornar cap al poble plens d’esmenes per resoldre, “necessiten ajuda”, afirma una persona que coneix molt bé l’acord que es va signar fa uns dies, i en el qual “el PP ha duit totalment el pes en matèria de municipalisme, perquè Vox no té cap historial ni experiència”. El departament d’Urbanisme del Consell, amb tècnics d’altíssim nivell com Jaume Munar, és molt escrupolós i “no en passen ni una” als municipis, diu aquesta font propera a l’elaboració de les línies mestres del Consell de l’etapa Galmés. De nou el text de l’acord aporta llum sobre aquestes intencions:“ Proporcionarem assistència tècnica i jurídica als municipis de Mallorca perquè puguin desenvolupar el seu planejament en condicions òptimes”.

Quan es parla d’un dels altres grans projectes urbanístics del PP, la revisió del Pla Territorial, es reitera la idea de que siguin els ajuntaments els que marquin el nou document: “Plantejarem una ordenació urbanística lògica i sostenible que, a la vegada, no ofegui els ciutadans de Mallorca ni els sectors involucrats, sempre respectant l’autonomia municipal en l’exercici de les seves competències urbanístiques”, especifica l’acord.

Per descomptat que aquesta flexibilització amb vista als municipis ja ha començat a generar preocupació a entitats ecologistes com el GOB. I és que el projecte de Llorenç Galmés i Vox preveu demanar modificacions normatives per incrementar l’aprofitament turístic dins el sòl rústic protegit o l’eliminació de les reduccions d’edificabilitat aprovades pel pacte d’esquerres, que va reduir de 1.500 metres cúbics a 900 el màxim que es pot construir en sòl rústic.

Aquest suport als municipis no es limita ni de bon tros a aspectes territorials i urbanístics. L’Agència de Turisme també serà reformulada, i ho serà per “coordinar la gestió municipal turística, impulsant la formació d’agents de cooperació turística local”. I també en mobilitat, on s’aposta per més circumval·lacions i rotondes, però sempre les que reclamin els municipis. “La idea és escoltar, no imposar”, afirmen fonts del nou Consell. “Dotarem de rondes periurbanes aquells pobles que ho considerin necessari per a la millora i la humanització dels barris antics”, insisteix l’acord, una altra vegada en el plantejament empoderador dels municipis.

Un dels altres eixos que no ha deixat de repetir el nou president és la necessitat “de donar solucions” als problemes dels ciutadans. Segons la seva tesi, que va exposar reiteradament en campanya, “el pacte d’esquerres es va discutir i barallar, i no va ser capaç de resoldre els principals reptes. Varen estar reunits vuit hores per veure si donaven dos milions d’euros al propietari del Mallorca”, va dir en més d’una ocasió. “Ara, el plantejament és d’anar per feina”, diu la font de l’entorn de Galmés. En aquest sentit, es crearan més places als centres de dia i s’incrementarà el servei d’atenció domiciliària a persones dependents. Dues actuacions que són fruit “de l’anàlisi d’una realitat molt concreta: les famílies tenen veritables problemes per atendre els seus majors tot el dia i cal una actuació urgent”, confirmen fonts properes a Galmés.

Problemes per omplir la ‘tercera línia’

El Partit Popular feia vuit anys que estava a l’oposició de les principals institucions de les Balears, a excepció del Consell d’Eivissa, i ara de cop ha hagut de córrer per construir equips i demanar a diferents persones que en 24 hores decideixin assumir un alt càrrec. Aquest fet s’ha notat, i molt, a l’hora de formar el nou equip, i sobretot, el que es coneix com a ‘tercera línia’, és a dir l’equip de directors insulars. Galmés ha dedicat moltes hores d’aquests darrers dies a trobar l’encaix i les persones adequades per a un Consell que vol que sigui molt executiu i eficaç.

Pel que fa al fet d’haver de ser la institució que acabi integrant Vox dins el govern, les fonts del PP consultades no volen fer cap tipus de valoració, tot i que admeten que “s’hauran de fer els esforços de coordinació necessaris”, però asseguren que “per part de Llorenç Galmés no hi quedarà”.

Els ciutadans han de poder ser atesos pel consell en les dues llengües

“Modificarem les normes que suposin una imposició lingüística”, afirma l’acord entre el PP i Vox per al govern del Consell, i remata la qüestió amb la finalitat de garantir “que els ciutadans puguin dirigir-se i ser atesos en qualsevol de les dues llengües oficials”. Per tant, en matèria de llengua, el pacte de Galmés i Bestard reconeix l’oficialitat del català i el dret als seus parlants de ser atesos en aquesta llengua. “Per molt que pugui desagradar a una part de la societat la minva de requisits, crec que Galmés, igual que Marga Prohens, no són Bauzá. Són una generació jove del PP que no tenen cap obsessió contra la llengua, al contrari, la parlen bé i cada dia, i per tant pens que ens trobam davant un nou moment respecte de fa 12 anys”, afirma una font del PP.

stats