El Consell de Menorca posa el segell a una edició ‘pirata’ i 'en menorquí' d’‘El Petit Príncep’
El PSOE qüestiona que la institució col·labori amb l’edició menorquina de l'obra de Saint-Eixupéry sense tenir en compte que els drets de l’obra encara no són de domini públic
CiutadellaEl Consell de Menorca ha col·laborat amb una edició presumptament pirata, no autoritzada, de Le petit prince, el clàssic d’Antoine de Saint-Eixupéry. L'obra es va traduir al 'menorquí' –de fet, a la coberta del llibre es pot llegir en lletres grosses "Edició en menorquí"– i va sortir al mercat aquest passat mes d’octubre amb el títol d’Es Principet. La institució insular n’ha comprat 30 exemplars per a biblioteques i centres educatius i el mateix conseller insular de Cultura, Joan Pons Torres, qui va promoure com a president de Sa Fundació l’edició en mallorquí, n’ha fet el pròleg.
“Ha estat un èxit total. Ha despertat moltíssim interès i ara veim que hem fet curt, que la iniciativa es mereixia una ajuda encara més gran per part nostra”, ha dit aquest dilluns el conseller. Joan Pons ha respost així en sessió plenària les preguntes del conseller socialista Eduard Robsy, estranyat perquè s’hagi materialitzat la col·laboració, incloent-hi el logotip de la institució, sense haver obert cap expedient ni formalitzat l’acord amb l’editor.
“L’essencial és invisible als ulls”, ha dit Pons Torres, fent seva una de les cites del llibre. “És una col·laboració senzilla, però feta des del cor i l’estima cap al menorquí”, ha remarcat el conseller i ha convidat Robsy a l’acte de presentació, que durà a terme properament ell mateix a Maó.
Però la resposta del conseller del PSOE a l’oposició ha agafat per sorpresa Pons Torres. Robsy ha desvetllat que ni l’Editorial Salamandra, que té els drets exclusius de comercialització de l’obra en català i castellà fins al 2025, ni els mateixos autors, els hereus de Saint-Eixupéry i D’Agay, han donat conformitat a la versió menorquina.
Segons ha explicat, Antoine de Saint-Eixupéry va morir el 1944 i, segons la legislació espanyola, menys restrictiva que la francesa, han de passar almenys 80 anys perquè els drets de les obres escrites abans de 1987 passin a ser de domini públic. Però això no passarà fins a l’1 de gener de 2025, ja que, ni que sigui per uns pocs mesos, els drets de propietat intel·lectual de Le petit prince continuen vigents. Així que el socialista ha recomanat al titular del departament insular de Cultura que “faci les comprovacions oportunes abans d’implicar més la institució en l’edició d’aquesta obra. És molt més difícil jutjar-se a si mateix que jutjar els altres”.
La controvèrsia ha arribat a les xarxes, on Dolors Boatella, la creativa catalana que gestiona l’espai cultural VaDllibres a Ciutadella, ha apuntat que els drets de les il·lustracions també estarien protegits i ha demanat públicament que l’Institut Menorquí d’Estudis (IME) vetli per aquestes publicacions abans de posar-li el logotip del Consell.
L’impulsor d’Es Principet és l’editor català Joan Arbonés, qui el 2019 ja va editar Es petit príncep en 'mallorquí' i El príncep xiquet en 'valencià'. Per a l’edició menorquina ha comptat amb Sili Pons Sabater com a escriptora i amb Pau Faner per a la revisió del text.
Arbonés, que va ser el primer col·leccionista a aconseguir 217 traduccions publicades de l’obra, l’ha traduïda també a l’aranès (Eth petit prince) i al català (El principet) i ha justificat el títol menorquí (Es Principet) per diferenciar-lo de l’anterior edició mallorquina.