El Consell de Menorca recorrerà al Suprem per evitar una sentència milionària

MaóIndignació a Menorca després de la decisió del Tribunal Superior de Justícia de les Balears (TSJB) de desestimar el recurs interposat pel Consell de Menorca, l’Ajuntament de Sant Lluís i la Societat Promoció i Desenvolupament Turístic de Menorca S.L., propietària del parc aquàtic de Biniancolla, per la sentència que anul·la l’interès general que la institució, llavors governada pel Partit Popular, atorgà per a la construcció d’aquesta infraestructura.

El TSJB ha donat la raó a la societat Delfines Centre Sport S.L., la propietària d’un altre parc aquàtic i que entenia aquesta situació com una vulneració de la competència perquè l’interès general va permetre construir el de Biniancolla damunt terreny rústic protegit. L’actual equip de govern del Consell de Menorca ha anunciat que presentarà un recurs davant el Tribunal Suprem per evitar una més que probable indemnització milionària.

MÉS per Menorca ha recordat que van denunciar la construcció del parc de Biniancolla, qualificant-la “d’urbanisme a la carta”. A més, els menorquinistes diuen que ja van avisar que hi havia informes interns desfavorables i del perill de permetre la construcció de dues instal·lacions que amenacen la flora i la fauna locals, alteren el paisatge, i no contribueixen a la desestacionalització turística, un argument que els populars empraven a les sessions plenàries del Consell per justificar la seva acció de govern.

D’altra banda, el GOB Menorca entén que la decisió del TSJB avala el “tracte de favor” que les administracions, el Govern balear governat per José Ramón Bauzá i el Consell amb Santiago Tadeo al capdavant, varen autoritzar l’actual president de l’Associació Hotelera de Menorca. A més de permetre edificar en sòl rústic, van eximir el projecte de complir amb els paràmetres urbanístics màxims, de manera que la superfície d’ocupació de parcel·la va passar del 4 al 55%. També se’l va exonerar del volum màxim admès, que era de 1.500 metres cúbics, mentre que els edificis projectats tenien 2.474 i 1.738 metres cúbics, respectivament.