Els dos candidats mallorquins a substituir Puigdemont per presidir el Consell de la República
Arrenca la campanya per elegir el successor de l'expresident amb rècord de candidatures
![Toni Comín, Jordi Domingo, Jordi Castellà, Montserrat Duran, Lluís Felipe Lorenzo i Antoni Walter Castelló Klein](https://static1.ara.cat/clip/a4328bf8-4ce8-4ff1-b209-b18db675f703_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg)
BarcelonaAquest dimecres arrenca la campanya electoral per presidir el Consell de la República, una campanya marcada pel pas al costat del seu president des de la fundació, Carles Puigdemont, i per la irrupció de fins a sis candidatures, dues d'elles mallorquines, que tindran fins divendres de la setmana vinent per convèncer els associats. Repassem els candidats que s'han postulat per substituir l'ara líder de Junts.
Toni Comín
De vicepresident a president. Aquest és el salt a què aspira Toni Comín, que considera que l'entitat fundada a l'exili és "imprescindible" per "culminar el camí cap a la independència" i que l'ha de liderar algú que encara no pugui tornar a Catalunya. També proclama que cal que “algú que conegui molt bé” Puigdemont sigui al capdavant per donar continuïtat al seu lideratge, tot i que l’expresident no s'ha mullat públicament. De fet, una de les incògnites respecte a Comín és precisament per què Puigdemont no està fent campanya per ell.
En contra, els escàndols per la seva gestió. Comín, fins ara vicepresident, va ser acusat d'irregularitats per pagaments que va passar com a despeses del Consell i que els administradors consideraven que eren personals. La cúpula del Consell va validar les despeses emeses per Comín com a pròpies, però va aprovar que l'exconseller ja no prengués sol les decisions econòmiques. Seguidament, va dimitir tota la direcció per elegir un nou govern.
A l'ull de l'huracà, Comín defensa que "són recursos que li corresponen". En la presentació de la seva candidatura dilluns no es va mossegar la llengua: "Les persones que no han estat ni un minut a l'exili no haurien de donar tantes lliçons". Poc després el raper Valtònyc, que va compartir exili amb Comín i que era responsable informàtic de les donacions al Consell, el va acusar d'haver-se'n transferit al seu compte personal i va instar Junts a apartar-lo.
Jordi Domingo
El cas és que els crítics amb Comín s'han unit per disputar-li la presidència. L'advocat i excònsol de Mar Jordi Domingo compta amb el suport de bona part de l'antiga cúpula i espera guanyar l'exconseller a l'exili. Com a advocat i jurista, Domingo gaudeix de prestigi per promoure al seu dia la proposta de Constitució de la República Catalana des de la plataforma Constituïm.
S'hi presenta perquè considera que el Consell és l’única institució que deriva de la declaració d’independència. “És un acte d’indignitat deixar perdre el Consell”, diu. Fa el pas, alhora, per la gestió d'aquests darrers anys: conclou que cal fer foc nou i que "Comín no és la persona apropiada" per presidir l'entitat. També denuncia que Junts ha tingut un pes excessiu dins el Consell després que ERC i la CUP se'n desmarquessin i aposta per fer-la transversal.
Jordi Castellà
El regidor de Primàries de Canet de Mar ja es va enfrontar a Puigdemont ara fa un any. Tot i els discrets resultats que va assolir llavors amb 493 vots (5,5%), es mostra optimista amb aquestes terceres eleccions, les segones en què es vota directament el president: "La dimissió de Puigdemont per la manca de resultats i la controvertida gestió de Comín segur que multiplicaran les nostres opcions de victòria".
La seva recepta implica que el Consell posi en marxa a Catalunya el procés que va portar Guinea Equatorial a independitzar-se d'Espanya, que ha recollit en un llibre. "Es tracta de sol·licitar a les Nacions Unides que reconeguin el dret a l'autodeterminació de Catalunya, com van concedir a Guinea el 1965, que va acabar assolint la independència el 1968", diu. Malgrat que l'ONU només la reconeix en el cas de les colònies, el també advocat sosté que la via guineana no té rival: "És una via legal, pacífica i democràtica de la llei a la llei i mitjançant un procés de traspàs de sobirania que interessa a tothom".
Montserrat Duran
Montserrat Duran també és una outsider dels comicis. Candidata dels consells locals menys oficialistes, REvolucionemNos es presenta com una candidatura col·lectiva no presidencialista d'associats al Consell i de representants de consells locals de tot el país. El seu projecte estrella és recollir signatures per impulsar una ILP a la UE per al reconeixement del dret a l'autodeterminació dels catalans. "Ens permet reforçar la nostra base interior, que està adormida, recollint mig milió de signatures", assenyala Montserrat Duran, la candidata.
Lluís Felipe Lorenzo
Com Castellà, també repeteix el mallorquí Lluís Felipe Lorenzo, que advoca per crear un estat català a Algèria. Concretament a Bab El-Oued, un barri d'Alger on es van instal·lar milers de valencians, menorquins i rossellonesos al segle XIX: "Si s’independitza aquest territori africà, s’haurà independitzat ja Catalunya, i aquest petit estat pot reconèixer el resultat de l’1-O i negociar la unificació dels Països Catalans". Aquest estat català desmilitaritzat seria un ressort per a famílies catalanoparlants i com a contrapartida Algèria cobraria per la seva protecció i rebria inversions d'empreses catalanes.
Antoni Walter Castelló Klein
També de Mallorca desembarca en la cursa aquest professor de secundària que té la nacionalitat alemanya (la seva mare és alemanya) perquè no li agrada ser espanyol. Militant d'ERC, però crític, també forma part de l’Assemblea Sobiranista de Mallorca. La seva intenció no és guanyar aquestes eleccions ni ser president del Consell, sinó reivindicar els Països Catalans. I ho fa sol, sense ningú més al darrere: "No tinc equip, ni assessors ni consellers. Em present tot sol, com un Quixot".