Els consellers que acumulen polèmiques

PalmaLa mà dreta de Marga Prohens, el vicepresident i portaveu del Govern, Antoni Costa, ha estat al centre de l’huracà per la contractació d’un gerent –ja destituït– que estava acusat per una agressió sexual. Un “error” –com el va definir la mateixa presidenta– especialment dolorós per a l’Executiu, perquè afecta el vicepresident directament. Però no és el primer: en cinc mesos de legislatura, la meitat dels consellers ja han protagonitzat una controvèrsia, ja sigui per la seva gestió o per la pressió de Vox, que posa en tensió l’aliança amb el PP.

Antoni Costa

Vicepresident i conseller d’Economia i Hisenda

Nomenar un denunciat per agressió sexual sense avisar Prohens

Prohens ha tancat files amb el seu vicepresident, malgrat que ja fa una setmana que l’oposició en demana la dimissió o que se’l destitueixi. En ple 25-N, el Govern va haver de destituir el gerent de l’Ibitec, Juan Antonio Serra, després de conèixer que s’obria un judici oral contra ell per una presumpta agressió sexual i per pegar a un policia. El portaveu de l’Executiu, Antoni Costa, l’havia nomenat a l’agost, sabent que estava denunciat per aquests fets i, tal com ell mateix ha admès, no va advertir la presidenta ni la resta del Consell de Govern de la seva situació judicial. Aquesta decisió posa a prova la relació de confiança que existia entre els dos dirigents. “[A Prohens] li hauria agradat que no s’hagués produït això, i a mi”, admetia divendres el mateix Costa. Tot i això, la presidenta no s’ha plantejat prescindir de la seva mà dreta. Costa és un puntal del Govern, especialment amb els pressupostos en plena tramitació. Fonts del seu equip admeten el descontentament de la cap de l’Executiu, però consideren les disculpes públiques suficients, i esperen que la controvèrsia es dilueixi.

Marta Vidal

Consellera d’Habitatge, Territori i Mobilitat

Compaginar el càrrec amb l’administració de dues societats

La consellera d’Habitatge, Marta Vidal, ha tirat endavant una de les mesures estrella del nou Govern: el Decret d’habitatge. Però també ha estat al centre de la diana. El PSIB la va denunciar davant l’Oficina Anticorrupció per incomplir el règim d’incompatibilitats en compaginar durant dos mesos el càrrec de consellera amb l’administració de dues societats mercantils. Vidal també va haver de donar explicacions perquè se li va reservar una plaça d’aparcament de la Direcció General de Transport per recarregar el seu vehicle elèctric privat. S’hi afegeix haver cancel·lat la compra de 88 pisos de protecció oficial a Nou Llevant i haver enviat el contracte d’adjudicació a la Fiscalia, una decisió que va dur els socialistes a insinuar la connivència de la consellera amb un fons d’inversió, cosa que ella nega. Tot i el debat, l’articulista especialitzat en ciència política Antoni Fornés creu que aquestes ensopegades no tenen tant poder de desgast per al Govern com la de Costa, que pot ser més nociva per a Prohens “si l’esquerra emprèn una estratègia coherent i duradora” per recordar-la.

Antoni Vera

Conseller d’Educació i Universitats

Executar la segregació lingüística exigida per l’extrema dreta

Mantenir l’estabilitat del Govern va recaure durant dues setmanes damunt les espatlles del conseller d’Educació, Antoni Vera. És ell qui va assumir en primera persona el cost d’aplicar la segregació per la lliure elecció de llengua a les escoles que exigia Vox. “Varen ser dies de negociar i fer equilibris”, rememora una font del PP, que admet el desgast del titular d’Educació, encara que els conservadors defensen l’acord al qual es va acabar arribant amb l’extrema dreta. El “renou” –lamenta aquest dirigent– al voltant del català a les aules continua i ja hi ha prop de 100 centres que s’han rebel·lat contra la mesura, mentre que, a l’altre cantó, Vox no afluixa, i ara exigeix que el pla es doti amb 20 milions d’euros en els propers pressupostos. La crisi entre socis per l’educació ha erosionat el Govern, que s’havia marcat com a objectiu de la legislatura evitar la “crispació” sobre la llengua. Tot i això, fonts conservadores descarten que aquest debat tingui un efecte negatiu majoritari en l’opinió pública i remarquen que, després de la investidura de Pedro Sánchez, el PP és una marca a l’alça: “No hi ha motius per al nerviosisme”.

Catalina Cirer

Consellera de Famílies i Afers Socials

De defensar l’ibdona davant vox a relliscar amb la vaga contra Sánchez

La inclusió de l’Institut Balear de la Dona (IBDona) a la Conselleria de Famílies i Afers Socials ha convertit la seva titular, Catalina Cirer, en un dels membres de l’Executiu més allunyats de Vox. Cirer va entomar el repte de convèncer els seus socis d’extrema dreta de mantenir l’organisme –el diputat de Vox Sergio Rodríguez va lamentar dimarts que el PP no els hagi “deixat” tancar-lo– i havia esquivat l’intercanvi de retrets que han estat la tònica dels plens. Però en els darrers dies s’ha vist esquitxada pel correu que es va enviar als treballadors de la Conselleria –que en un primer moment es va atribuir al seu secretari general, David Lozano– en què adjuntava un document que justificava la vaga general convocada per Vox contra la investidura de Sánchez. Cirer va defensar al ple de dimarts que es tractava d’un “error” d’una funcionària. “És una polèmica inventada”, critica una font del PP. “És un Govern que comença, també hi havia polèmiques en l’etapa d’Armengol”, diu una altra veu popular. Per a l’expert Toni Fornés, és un cas “interpretable”, encara que s’acumula a altres polèmiques.

Antònia Estarellas

Consellera de Presidència i Administracions Públiques

El requisit del català a la funció pública, a la corda fluixa

Just a l’inici del mandat, la consellera de Presidència i Administracions Públiques, Antònia Estarellas, va haver de donar explicacions per l’actuació del director general d’Emergències, Sebastià Sureda, quan es va fer públic que el matí del temporal del 27 d’agost era en un forn a sa Ràpita, i no coordinant les actuacions corresponents en persona. Per a Fornés, aquest degoteig de llenegades d’alts càrrecs no és “habitual en un govern monocolor, que havia d’aportar estabilitat, una millor selecció de càrrecs”, apunta l’expert. D’altra banda, fonts de l’Executiu lamenten una campanya de “pressió” contra el Govern que consideren injustificada: “Hi ha grups que no han assumit els resultats electorals”. Més enllà d’aquesta controvèrsia, Estarellas es perfila com la pròxima consellera que passarà al focus mediàtic. El motiu? Les següents passes que Vox exigirà a l’Executiu per assegurar-li l’estabilitat: l’eliminació del requisit del català per accedir a l’Administració –en varen dur una moció al darrer ple­– i la derogació de la Llei de memòria democràtica. Ambdues qüestions pengen de la seva conselleria.