Els consellers que no fan servir el català s'excusen en la manca de fluïdesa

PalmaL'actual Govern balear, presidit per Francina Armengol, té 11 consellers, quatre dels quals no fa servir el català en les seves intervencions públiques. El vicepresident i conseller de Transició Energètica i Sectors Productius, Juan Pedro Yllanes; el conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela; la consellera d'Agricultura, Pesca i Alimentació, Mae de la Concha, i la consellera d'Administracions Públiques i Modernització, Isabel Castro, parlen en castellà tant al Parlament com en les seves aparicions públiques. Després que l'ARA Balears hagi demanat a les quatre conselleries el perquè d'aquesta elecció, tots quatre han coincidit en la seva resposta: manca de fluïdesa.

Però no tots afronten aquesta manca de fluïdesa de la mateixa manera. Juan Pedro Yllanes és qui més disposat s'ha mostrat a canviar aquesta situació. "Pensa introduir el català a totes les seves intervencions públiques de seguida, i a les reunions de despatx l'usa amb freqüència. Ja ens ha dit que li hem de preparar tots els discursos en català", expliquen fonts de la Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius.

Pel que fa a la consellera d'Agricultura i companya d'Yllanes a Podem, Mae de la Concha, no ha manifestat cap intenció de potenciar l'ús del català en les seves intervencions. "A les Illes tenim una societat mixta de castellanoparlants i catalanoparlants, que se sent identificada pràcticament per igual amb les dues llengües", apunta De la Concha. "Tenir representants públics a les institucions que n'emprin una majoritàriament, o totes dues, és una mostra representativa del que som com a societat", afegeix.

Segons De la Concha, "no s'ha de fer guerra política" entre les llengües. "La gent ha d'expressar-se còmodament, ja que la llengua és un vehicle que ha de ser útil per comunicar-nos, i si tenim dues llengües que entenem no ha d'haver-hi cap problema. S'ha de respectar la llengua en què pensa, estima o somia cadascú", assenyala. Segons la consellera, és "compatible estimar les dues llengües i lluitar per la igualtat d'ambdues", però expressar-se només en una "en contextos comunicatius complexos com són els actes públics". "És una qüestió de seguretat personal de cadascú a l'hora de parlar de manera amb fluïdesa, sobretot en públic", assegura.

En el cas del conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, aquesta ja és la segona legislatura en què forma part del Govern. "Iago parla català i n'està aprenent, però encara li manca fluïdesa", asseguren fonts de la Conselleria. "Alguna vegada ja hi ha parlat públicament, en concret a una comissió parlamentària. I en privat el practica", afegeixen. "És gallec i està molt conscienciat sobre aquest tema. La idea és que faci les aportacions en català.

Quant a la consellera d'Administracions Públiques, Isabel Castro, a la Conselleria expliquen que està treballant en aquest tema però que "li costa fer la passa de parlar en català en públic perquè encara no té fluïdesa". "Encara que no és la seva llengua materna, té el repte de fer-ho i hi parlarà quan se senti més segura", diuen. El que asseguren és que "té una sensibilitat i respecte total cap a la llengua pròpia" i recorden que ho està impulsant amb "línies d'ajuda en política lingüística". "Una passa més serà l'ús del català entre els càrrecs del Govern castellanoparlants", sentencien.