El Constitucional admet a tràmit el recurs contra els pressupostos de l'Estat

PalmaEl Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat contra els pressupostos de l'Estat i ja n'ha anomenat un ponent. Aquesta iniciativa va ser presentada inicialment per El Pi, amb el suport de Més per Menorca i MÉS per Mallorca, i després s'hi varen afegir el PP i Ciutadans. Els cinc partits aconseguiren la majoria absoluta necessària –30 vots– perquè el Parlament hagués de presentar el recurs, el qual va tenir el vistiplau del Consell Consultiu.

Finalment, la Cambra va registrar el recurs al Constitucional el 30 de març, tres dies després de l'aval del Consultiu. El principal argument que sustenta aquesta iniciativa és que els pressupostos estatals del 2021 no inclouen cap dotació econòmica per al factor d'insularitat, una assignació inclosa a la part del Règim Especial de les Balears (REB) que es va aprovar mitjançant un decret llei en 2019 i que ha de col·locar les Balears en la mitjana de les inversions estatals –als comptes d'enguany, són les terceres per la coa.

"És una gran notícia", ha assegurat la portaveu d'El Pi, Lina Pons, després de la reunió de la Junta de portaveus parlamentaris d'aquest dimecres. Segons Pons, l'admissió deixa palès que els pressupostos "incompleixen el REB". "Se'ns va acusar de demagogs i se'ns va dir que això no prosperaria, però primer vàrem aconseguir la majoria de 30 diputats, i en aquests moments el Constitucional l'ha admès a tràmit. Són molt bones notícies per aquesta Comunitat Autònoma, perquè el fet insular s'ha de compensar i aquesta és una primera passa", ha explicat la representant regionalista.

El portaveu de MÉS per Mallorca, Miquel Ensenyat, ha destacat que tant el seu grup com El Pi i Més per Menorca sumen "nou diputats que no deuen obediència a cap partit de Madrid, amb plena llibertat per defensar les Balears i les seves institucions". "Hi ha un dèficit que perjudica els ciutadans d'aquestes Illes i, després d'anys de les institucions, es va arribar a un principi d'acord que es va aprovar en el Congrés", ha continuat el portaveu ecosobiranista en referència al REB. "Pensàvem que s'havia aconseguit una fita important i ho continuam pensant, però, quan es varen aprovar els pressupostos no hi va haver notícia de les qüestions que havien de corregir el dèficit de finançament en termes d'inversions", ha afegit. Ensenyat també ha remarcat que "l'any que ve, a l'hora de fer els pressupostos", l'Estat "ens tindrà més en compte".

Per la seva part, el portaveu del Grup Mixt, Josep Castells (Més per Menorca), ha subratllat que l'admissió a tràmit del recurs implicarà que les Balears tinguin "una resposta". "El Constitucional haurà de dir per primera vegada si l'article 138 de la Constitució sobre atendre el fet insular serveix per a alguna cosa o la seva redacció tan categòrica no serveix per a res", ha comentat. A més, Castells ha recordat que hi haurà una sentència sobre el REB "per primera vegada", perquè "mai no hi havia hagut cap pronunciament". "Finalment entrarem en una via de solució i sabrem si la Constitució empara o no uns drets", ha afegit. Castells també ha criticat la diputada socialista, Sílvia Cano, que durant el debat del recurs en el ple del Parlament va dir que el recurs "era un brindis al sol, una pedrada per aconseguir l'atenció de la premsa", segons ha apuntat el representant menorquí. "Sembla que els juristes no ho han considerat així, i això que el Constitucional està saturat i s'inadmeten molts recursos", ha afegit.

D'altra banda, el portaveu adjunt del PP, Toni Costa, també s'ha mostrat satisfet perquè el recurs hagi estat admès. "Davant d'un fet constata com que el REB que es va aprovar en febrer de 2019 no serveix per res, es requeria un cop damunt la taula per part del Parlament de les Illes Balears", ha dit. Costa ha apuntat que espera que "la decisió del Constitucional faci reflexionar Sánchez, també pel que fa al règim fiscal, que continua dins d'un calaix sense cap voluntat de dur-lo al Congrés".

Pel que fa als partits que varen votar en contra del recurs, la portaveu del PSIB, Pilar Costa, ha subratllat que, de moment, "només hi ha una admissió a tràmit". "Ho record perquè no hi hagi confusions. Després s'haurà d'arribar al fons de la qüestió", ha considerat.

Què passarà ara?

Segons explica la mateixa web del Tribunal Constitucional, una vegada s'admet a tràmit el recurs, s'ha de traslladar al Congrés, al Senat i al govern espanyol perquè "es puguin personar en el procediment i formular les al·legacions que estimin oportunes". El Constitucional ha de dictar sentència una vegada que passi el termini per presentar les al·legacions, que és de 15 dies. Ara bé, aquest tribunal també deixa clar que el fet d'admetre a tràmit un recurs no implica la suspensió de la llei afectada, en aquest cas els pressupostos estatals. Però quan hi hagi sentència, tindrà efecte des de la data de la seva publicació.