Les contradiccions de Vox (i el PP) en immigració

Els experts assenyalen que el partit d’extrema dreta només se centra en les pasteres i carrega contra ètnies determinades. A la vegada, proposa solucions difícils de dur a la pràctica

El grup parlamentari de Vox durant el darrer ple del Parlament.
23/11/2024
5 min

PalmaFer un discurs xenòfob negant que ho sigui. Aquesta és una de les principals contradiccions del discurs antiimmigració de Vox. L’ARA Balears ha analitzat els contrasentits de l’extrema dreta en aquest àmbit amb l’ajuda d’experts que destaquen que les arengues dels representants illencs es basen en trets ètnics i culturals i fan diferències segons la procedència dels migrants. A l’argumentari de la formació d’extrema dreta sobre nouvinguts hi ha altres contradiccions. I també en el PP, que ha acceptat part del marc ideològic del seu soci a les Illes. Aquesta mateixa setmana els populars defensaven al Parlament la decisió de sotmetre els menors no acompanyats a proves dentals.

“És una invasió”

Les deportacions massives que demana Vox no es poden fer

“És una invasió i no fugen de cap guerra ni de la fam”. Així es va expressar la portaveu del grup parlamentari de Vox al Parlament, Manuela Cañadas, el juliol. No és un discurs aïllat sinó que el marca la direcció del partit a Madrid. Des que Santiago Abascal va decretar la ruptura dels pactes autonòmics amb el PP per no negar-se a acollir els menors no acompanyats que arribaven a les Illes Canàries, Vox ha intensificat les intervencions sobre immigració descontrolada, que associa, a més a més, a delinqüència. La seva recepta implica fer deportacions massives.

El professor de Dret a la Universitat de Barcelona i expert en migracions Markus González assenyala diferents contradiccions. En primer lloc, assegura, “no hi ha una invasió, encara que hi hagi arribades”. També qüestiona que “es digui que la mobilitat implica una crisi”. “És un fenomen estructural que obeeix a raons de fons i s’ha d’abordar amb polítiques a llarg termini”. També remarca que les solucions que demana Vox no són aplicables. “Espanya no pot actuar al marge de la Unió Europea, ha ratificat tractats internacionals i, si respectam els drets fonamentals, no podem fer polítiques contràries als drets humans”, continua l’expert.

En el mateix sentit, adverteix que la solució de Vox d’expulsar tots els migrants irregulars no es pot fer. “Per repatriar una persona l’has d’identificar, obrir-li un expedient i executar una ordre d’expulsió”, apunta. “Després, hi ha països que no accepten l’expulsió, com ara Algèria [des d’on arriben la majoria de les pasteres a les Illes]. Per tant, no s’executa”, remarca. Tampoc es poden impedir les arribades reforçant la frontera. “La primera obligació legal és salvar vides”, insisteix.

Negar el que aporten

Vox vincula immigració a delinqüència, però no al mercat laboral

El 12 de novembre, Cañadas va tornar a vincular l’arribada de pasteres amb una “invasió”. “Des de principi d’any han arribat 4.681 immigrants en 283 pasteres”, va dir. Encara que només els menors d’edat que arriben en pastera (actualment més de 300) queden a les Illes sota custòdia del Consell de Mallorca, i els adults són traslladats automàticament a la península, Cañadas va insistir que aquestes persones “provoquen grans aldarulls en els barris i alteren la convivència de les famílies treballadores”.

“Vox té una estratègia general en què els immigrants són el boc expiatori dels problemes del model neoliberal, que causa escassetat de recursos”, argumenta l’autora de Trumpisme discursiu, Laura Camargo. “Es vol enfrontar l’últim amb el penúltim”, remarca la doctora en Lingüística. Per la seva banda, la sociòloga Maria Gómez apunta a una “estratègia de deshumanització” que, en part, també implica negar el que aporten els migrants. Especialment al mercat laboral: l’afiliació d’estrangers a la Seguretat Social fins a finals de juliol va suposar un 22,3% del total, i d’aquests el 58,3% eren migrants no comunitaris, tal com va publicar l’ARA Balears. A més de la mà d’obra en B, que no es comptabilitza. “La mà d’obra migrant s’empra constantment, moltes vegades per part d’empresaris que donen suport a aquest partit”, apunta. Una investigació recent d’Eldiario.es assenyalava l’empresa del conseller de Vox, Toni Gili, per possible explotació laboral a temporers, tots ells migrants. El govern espanyol hi va obrir una investigació.

Menors i proves dentals

Els experts apunten a una estratègia de deshumanització

En aquest brou de cultiu, el Govern ha cedit davant Vox en el marc de les negociacions dels pressupostos i farà estudis dentals als migrants per saber si són menors. L’abast de l’anunci és limitat, ja que és el Ministeri Fiscal qui decidirà si es fan o no aquestes proves. En aquest sentit, González considera que la “finalitat” d’aquesta proposta és “estigmatitzar un col·lectiu”. Per la seva banda, Camargo posa l’accent en “l’apropiació de les sigles ‘mena’ [menors no acompanyats]” per part de Vox. “Les resignifiquen com un insult”, apunta. “Ara, a més, posen en dubte fins i tot que siguin menors”. La sociolingüista considera que se cerca “l’animalització” dels menors: “Està a una passa d’una violació dels drets humans”.

Diferència ètnica

Vox carrega especialment contra els magrebins

Encara que enguany l’arribada de pasteres ha suposat una xifra rècord a les Illes, els aeroports són la principal porta d’entrada de persones que arriben com a turistes i que després hi queden de manera irregular. Tot i això, Vox se centra en les pasteres. Per què? Els investigadors Zakariae Cheddadi El Haddad i José Manuel León Ranero –Universitat del País Basc– varen publicar un estudi sobre la “selectivitat ètnica” en el discurs de Vox el 2022. A les conclusions asseguraven que el discurs de la formació té dues modalitats: una dirigida a “legitimar la immigració llatinoamericana”, i una altra que vol “deslegitimar la immigració de la resta d’orígens ètnics, particularment el magrebí”. Defensen, a més, que “el mecanisme segregatiu preeminent a Vox és l’ètnic”. L’analista expert en extrema dreta Xavier Rius hi coincideix. “Vox evoca l’Espanya en què no es ponia el sol, la seva fundació reivindica el concepte d’Iberosfera, mentre que, per a ells, els magrebins són el perill real”, assegura: “Es té la idea que es va expulsar els musulmans i ara ens volen envair de nou”.

Una estratègia erràtica

Trenquen al Govern però no al Consell, que hi té les competències

En l’àmbit de la pura comunicació política, Vox també presenta contradiccions. La formació va trencar l’acord de governabilitat amb el PP al Govern argumentant una mala gestió a les polítiques migratòries, però no al Consell de Mallorca, que té les competències sobre els menors no acompanyats, on la coalició es manté. El vicepresident de la institució insular, Pedro Bestard, ja ha fet arribar per vies internes que no està disposat a trencar el pacte.

Poc després de la ruptura de l’acord a les Illes –per ordre del líder, Santiago Abascal– Bestard va admetre en roda de premsa, que acollir aquests menors vulnerables era una “obligació legal” del Consell. En aquest sentit, fonts de Vox apunten que alguns consellers del partit estan descontents amb les negociacions dels pressupostos amb el PP, perquè consideren que Bestard no va ser prou exigent amb la qüestió migratòria.

El PP ho compra

Prohens defensa les proves dentals i parla de crisi migratòria

El PP ha acceptat una part del discurs de l’extrema dreta. En el darrer ple del Parlament, Prohens va defensar les proves dentals als menors. “Hem d’estar segurs que els menors que acollim són menors”, va dir. Per a Camargo, “el PP té un problema molt gros”. “Hi ha una radicalització de la dreta, en part per la disputa pel votant, però també perquè necessiten els seus vots”, explica. “El que fa el PP és donar una sortida política a un disbarat”, apunta González sobre les proves dentals. Sigui com sigui, adverteix Gómez, “normalitza un discurs escandalós”.

stats