Eleccions al Parlament de Catalunya

La contundent victòria d’Illa reforça l’estratègia de Sánchez

El PSOE celebra la fi del Procés però depèn de Junts i ERC al Congrés

MadridPedro Sánchez va decidir que havia de capgirar la judicialització del Procés. Va començar pels indults, va seguir amb la supressió del delicte de sedició i ho va culminar amb la llei d’amnistia. Ho va fer més per necessitat que per convicció, però al darrere hi havia una hipòtesi que el 12-M ha validat: desinflar el relat de la repressió suposaria un apaivagament del moviment independentista. La contundent victòria de Salvador Illa dona la raó a l’estratègia del president espanyol, que, lluny de voler donar una resposta mínimament satisfactòria a l’anhel sobiranista, el que sempre ha pretès és enterrar-lo i allunyar la idea que una majoria de catalans aposta per celebrar un referèndum. Ara bé, l’aritmètica al Congrés és la que és i el líder del PSOE segueix necessitant el suport de l’independentisme per tirar endavant la legislatura. Precisament, d'això el va advertir el PP, que celebra que torna a ser la primera força de la dreta espanyolista a Catalunya.

 “Avui s’obre una nova etapa”, es congratulava Sánchez en una piulada a X. La Moncloa tenia un doble objectiu en les eleccions catalanes: que Illa aconseguís una victòria clara –7 diputats per sobre de Junts ho és– i que no hi hagués majoria independentista. Durant la campanya, fonts del govern espanyol defensaven que Illa pogués conformar un govern en solitari gràcies a la concurrència d’una de les dues formacions sobiranistes. Caldrà veure quina reflexió farà Esquerra i si, d’alguna manera, voldrà jugar a la governabilitat al Parlament per no arriscar-se a una repetició electoral. Sigui per la via que sigui, en solitari o en coalició, per a Sánchez seria positiu que Illa accedís al Palau de la Generalitat. Un tercer objectiu inconfessable per als socialistes també s’obre pas: apartar Puigdemont de la primera línia política –ell mateix va assegurar que es retiraria si no aconseguia la presidència. 

Cargando
No hay anuncios

Dues simpatitzants socialistes, una d’elles amb una rosa a la mà, s'acostaven a la seu de Ferraz per preguntar si Sánchez o dirigents del PSOE sortirien a celebrar els resultats. Això només passa en les eleccions generals o en episodis especials com el comitè federal del passat 27 d’abril, en què tot el partit va implorar al president espanyol que no dimitís. És difícil saber si aquesta maniobra de Sánchez, coincidint amb el tret de sortida de la campanya a Catalunya, ha tingut influència en els resultats del PSC. Això sí, s’ha implicat en la campanya com no ho havia fet en les recents eleccions a Galícia i Euskadi. Inicialment, havia d’acompanyar Illa en sis mítings, i arran dels cinc dies de reflexió van acabar sent quatre.

Ha sigut una nit alegre a Ferraz, mentre a Génova miraven de treure pit d’una important crescuda del PP. En la batalla de la dreta, Feijóo supera Santiago Abascal, si bé Vox ha mantingut els mateixos escons que fa tres anys (11). En aquesta línia, l’entorn de Feijóo subratllava que han obtingut vot provinent de Cs i part del PSC, que interpreten que creix a costa d’ERC.

Cargando
No hay anuncios

“No tindrà la vida més senzilla”

El PP reivindicava que és el partit que més puja i, en clau espanyola, advertien que després del 12-M “Sánchez no tindrà la vida més senzilla”. El cert és que a Madrid Junts i ERC continuen sent decisius per al govern espanyol i a Génova destaquen que els set diputats del partit de Carles Puigdemont encara seran més cars a partir d’ara si a Catalunya es queden a l’oposició, informa Andrea Zamorano. A més, “l’independentisme posarà un preu al govern del PSC”, afegia la número 2 del PP, Cuca Gamarra. Després de la reflexió de Sánchez i amb aquest parèntesi del 12-M que ha adormit durant uns dies la política a l’Estat, la legislatura continua amb el veto del Senat a la llei d’amnistia aquest dimarts. El PP farà bona la seva majoria absoluta a la cambra alta per tombar la norma, que passarà al Congrés amb previsió d’aprovar-se definitivament la setmana del 27 de maig. Serà també quan, a partir del 29 de maig, Sánchez podria activar el botó de l’avançament electoral –però ara aquesta opció ja sembla descartada, després de la decisió de mantenir-se a la Moncloa– i quan haurà començat la campanya de les eleccions europees, veritablement plantejades com una disputa entre Sánchez i Feijóo.

Cargando
No hay anuncios

“Les eleccions europees es plantegen com un plebiscit per a Feijóo, que només aspirava a superar Vox en aquestes eleccions i que ha assumit un discurs d’ultradreta”, apuntaven fonts del PSOE, que tornarà a agafar la bandera de l’espantall de la influència de la ultradreta sobre la dreta en aquests pròxims comicis. En les eleccions del 9 de juny també es jugarà les garrofes Yolanda Díaz. La líder de Sumar veu com un dels seus principals suports, els comuns, no han obtingut uns bons resultats a Catalunya, i les expectatives per a les europees no són prometedores, tenint en compte que Podem presenta Irene Montero com a cap de files. Sánchez surt victoriós d’aquesta nit electoral, que, de la mà del PP i Vox, suma la majoria absoluta de 68 diputats al Parlament contraris al referèndum.