5 anys de l'1-O

"Què cony esteu fent?": el dia que el PSC va demanar aturar les càrregues

Els socialistes van reprovar l'actuació de la policia durant el referèndum, però acabarien alineant-se amb l'unionisme més abrandat i donant suport al 155

L’alcaldessa de l’Hospitalet, Núria Marín, demanant a la Policia Nacional que aturés les càrregues contra els votants de l’1-O a l’Institut Can Vilumara.
21/06/2023
4 min

BarcelonaDivendres, 29 de setembre del 2017. Núria Marín, alcaldessa de l'Hospitalet, truca al llavors president espanyol, Mariano Rajoy. Falten dos dies per al referèndum de l'1-O i, davant el desplegament policial a Catalunya, la també presidenta del PSC vol saber quines intencions té el govern del PP quan la gent vagi a votar. La resposta no és la que esperava. Rajoy li garanteix que no hi haurà votació. "Tranquil·la", li diu. Marín penja el telèfon desconcertada. Els socialistes s'havien oposat frontalment al referèndum i acabarien donant suport al 155, però aquell dia no s'esperaven el que passaria 48 hores després: ni la reacció de l'Estat ni que, per primer cop, es trobarien censurant la repressió al Procés. La violència policial de l'1-O va agafar el PSC amb el peu canviat. I les seves crides al diàleg, en fora de joc.

Impotència, desbordament, incomoditat o desesperança són les sensacions que recorden una vintena de càrrecs i dirigents socialistes sobre aquella jornada d'ara fa cinc anys. Amb excepcions com les de Terrassa o Granollers, la gran majoria de municipis on governava el partit van rebutjar cedir al Govern locals municipals com a centres de votació, tal com havia marcat la direcció. I alguns alcaldes fins i tot havien mantingut la seva agenda davant una jornada on calia demostrar que aquella mobilització no era cosa seva. La realitat els acabaria passant per sobre.

Amb les càrregues de primera hora, els telèfons a la seu del PSC, llavors encara al carrer Nicaragua, van començar a treure fum. El primer secretari, Miquel Iceta, hi va arribar cap a les 10 h i a partir de llavors el seu despatx es convertiria en un formiguer amb càrrecs i tècnics entrant i sortint amb últimes hores. També hi eren Salvador Illa, llavors secretari d'organització, i la portaveu al Parlament, Eva Granados, que no paraven de rebre informacions des de diferents punts del territori. Regidors i alcaldes els alertaven de les actuacions policials o els demanaven que fessin alguna cosa per aturar els cops de porra contra els seus veïns (i votants).

El comunicat i l'acció de Marín

"Les càrregues indiscriminades [...] contra les persones no són admissibles", va tuitejar Núria Parlon, alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet. "Carregar contra ciutadans concentrats pacíficament és inadmissible i innecessari. Prou!", s'hi va sumar Jaume Collboni, cap de files a Barcelona. Arribats a aquest punt, Iceta va decidir moure peça. Després d'informar el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez –amb qui va mantenir el contacte durant tot el dia–, cap a les 11 h va trucar a la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría. El líder socialista li va demanar que s'aturessin les càrregues i la va avisar que al cap d'una hora el PSC sortiria a llegir un comunicat censurant l'actuació dels cossos policials. El text el va acabar de perfilar al seu ordinador amb les aportacions d'Illa i Granados i al migdia sortien tots tres a la sala de premsa de la seu juntament amb Carlos Ruiz, alcalde de Viladecans i membre de la direcció del PSOE.

"Demanem el cessament immediat dels intents d'impedir per la força una important mobilització ciutadana en un simulacre de votació", va llegir Iceta, en una declaració plena d'equilibris on cridava els presidents Rajoy i Puigdemont a "dialogar" o dimitir. El missatge des del carrer Nicaragua, tant pel to com pel contingut, quedava lluny del que s'enviaria poc després des de Ferraz. El secretari d'organització del PSOE, José Luis Ábalos, es va limitar a demanar "calma" i "serenitat" i va remarcar que la responsabilitat del que estava passant era "en primer lloc" de la Generalitat. Tot i que cinc anys després al PSC matisen la tebior del PSOE davant la violència policial, tant l'1-O com al llarg de la tardor del 2017 diverses veus lamentaven la manca de contundència del socialisme espanyol amb un PP que havia traspassat línies vermelles.

Quan Iceta va trucar a Santamaría, de fet, la va advertir que les imatges de la violència de la policia als col·legis només farien sortir més gent al carrer. També els socialistes? Iceta sempre ha negat que amenacés amb aquest extrem, però en alguna federació del partit es va posar els quadres en alerta per si calia obrir la participació de l'1-O a la militància. Alguns regidors i afiliats, de fet, van anar a votar de manera espontània. Altres càrrecs territorials, en canvi, van tirar de contactes polítics i policials per intentar frenar la policia.

És el cas de Marín. Després que al matí rebés per WhatsApp un vídeo de quinze furgons de la Policia Nacional entrant a l'Hospitalet, l'alcaldessa va insistir fins que el delegat del govern espanyol, Enric Millo, li va agafar el telèfon. "Què cony esteu fent aquí? On aneu?", li va etzibar. La resposta, un cop més, no va ser l'esperada: "Ah, ¿però que s'està votant a l'Hospitalet?", li va respondre. "Tenim 18 col·legis. Esclar que s'està votant!", va dir ella. Estupefacta, i alertada de càrregues a l'Institut Can Vilumara, Marín va plantar-se al lloc cap a les 14 h i va demanar pel cap de l'operatiu. Va ser llavors quan va protagonitzar una de les imatges del dia: es va encarar al comandament policial i li va exigir que marxessin.

El 155, l'altra cara de la moneda

L'acció, comunicada abans a Iceta, va rebre tant agraïments com crits dels votants. Però al PSC consideren que el fet que fos una acció televisada –la cúpula la va veure en directe a la seu, on seguien l'última hora amb La Sexta i TV3– va contribuir al fet que a mitja tarda s'aturessin les càrregues arreu del país. Sigui per coherència o pel dany a la imatge internacional d'Espanya, Sánchez va acabar compareixent a la nit per expressar el seu "profund desacord" amb l'actuació policial i va exigir responsabilitats.

Però els socialistes, que aquell dia es van quedar sols al flanc constitucionalista reprovant la desproporció de les càrregues -amb excepcions com les del llavors alcalde de Lleida, Àngel Ros-, es manifestarien una setmana després amb l'unionisme més abrandat a Barcelona i acabarien avalant la suspensió de l'autonomia. Una doble actitud davant del Procés que els passaria factura a les següents eleccions catalanes, on va arrasar Cs. "Hi havia mig país mobilitzat i l'altre mig emprenyat, i a cap dels dos els donàvem la resposta que volien", diu una veu del PSC. "Ens vam quedar en la primera línia de foc entre uns i altres", admet un càrrec, i un altre ho resumeix així: "Quan fas d'àrbitre, no guanyes". Això, en tot cas, era fa cinc anys.

stats