Un cop investida, aquesta és la realitat que espera a Marga Prohens

PalmaL’acord entre el PP i Vox, que ha permès a Marga Prohens ser investida presidenta del Govern, té fins a nou compromisos per instar o exigir a l’executiu espanyol mesures en matèria de Seguretat, Costes o Carreteres. Així i tot, gran part dels 110 punts del document tenen a veure amb les competències autonòmiques. En alguns casos, la voluntat i les expectatives dels populars i el partit d’extrema dreta poden xocar amb una realitat ben diferent de la que dibuixen i prometen arreglar.

Turisme

Més turisme de creuers i més places, però volent evitar “la saturació”

L’esquerra manté un discurs contra la massificació turística després de vuit anys en el Govern i en tres dels quatre consells insulars –llevat d’Eivissa. Ara, el Partit Popular promet eliminar “la sensació de saturació” a través de la “gestió”. És la paraula que varen repetir com a mantra al llarg de la campanya electoral per donar seguretat als votants i evidenciar que les formacions del Pacte, especialment el PSIB i MÉS –al capdavant de Turisme entre el 2015 i el 2023–, no varen gestionar.

Els populars són conscients que un error en la gestió turística pot ser causa directa de càstig electoral i de perdre el Consolat de Mar d’aquí a quatre anys. De moment, volen posar fi a la moratòria de places i recuperar les més de 17.000 de la borsa de Mallorca. Cal recordar que l’esquerra les va eliminar en el darrer ple del mandat passat i que s’han restat del sostre que va marcar la llei turística de Biel Barceló, que ara estaria en les 623.000 places.

A més, volen impulsar el turisme de creuers, tot i que el Pacte va arribar a un acord amb CLIA, la principal patronal del sector, per limitar-ne l’arribada diària a Palma. Sense moratòria de places i amb més creuers, el PP haurà de demostrar l’eficàcia de la ‘gestió’ que proclama per evitar aquesta “sensació de saturació”. Els populars volen exportar el model d’Eivissa, illa que han definit com a “laboratori” per lluitar contra l’oferta turística il·legal, i on s’ha preparat una normativa per limitar l’entrada de cotxes, a proposta del PP. Aquesta mesura ja s’ha implantat a Formentera, encara que el nou president del Consell formenterer i diputat de Sa Unió, Llorenç Córdoba, evita parlar de limitació i aposti per la “regulació”.

El turisme com a gran exponent del model econòmic illenc ha comportat, entre altres coses, una sobrepoblació i un encariment del preu de l’habitatge. Així i tot, el PP apunta a la mateixa fórmula per a l’economia de l’Arxipèlag, encara que Prohens va admetre en el discurs d’investidura que en els darrers 25 anys els balears han perdut poder adquisitiu. Així, el model del PP per donar peu a la diversificació i solucionar la manca d’habitatge no dista gaire del que ha pregonat sempre.

Mobilitat

Més asfalt per llevar embossos, sense grans mesures per al transport públic

En la rèplica als grups parlamentaris durant el debat d’investidura, Prohens remarcà que vol implantar les freqüències nocturnes del tren i també implantar noves línies, en funció de la demanda. Però no va fer referència en cap moment al tren de Llevant, que aquest 2023 té 20 milions pressupostats per iniciar-ne les obres. Més enllà d’això, les solucions de l’acord entre el PP i Vox per als problemes de mobilitat i els embossos a la via de cintura de Palma passen per construir més rondes i circumval·lacions. El que aquests partits no mencionen és que a les Illes hi ha més vehicles que habitants, amb una proporció d’1,1, que puja si s’exclouen els menors de 16 anys. Mentre la població ha crescut un 44% entre el 1998 i el 2019, el nombre de vehicles ho ha fet un 66%, segons dades de l’Observatori Interdisciplinari de Mobilitat de Balears.

En aquest àmbit, les propostes de PP i Vox no són innovadores. Els darrers anys, la Conselleria d’Infraestructures del Consell de Mallorca, gestionada per Iván Sevillano (Podem), ha construït rodones com la del Camp de Mar (Andratx), la de Costitx i la de la Consolació de Sant Joan, i s’han preparat variants com la d’Artà i s’Alqueria Blanca. L’anterior responsable insular de carreteres, Mercedes Garrido, va impulsar també l’accés des de l’autopista d’Inca fins a Lloseta, per allunyar el trànsit de camions de la fàbrica de Cemex dels nuclis urbans, però aquesta planta va tancar tot just enllestir-se les obres. A més, el 2021 es va inaugurar la polèmica autopista Llucmajor-Campos. Tot plegat, aquestes actuacions no han reduït en absolut la saturació automobilística, en part perquè, com recorden els especialistes, posar més asfalt “atreu més cotxes”, i perquè, a més dels vehicles de la població resident, també ha crescut la flota de cotxes de lloguer. “Es tracta de combinar actuacions de millora de l’eficiència en mobilitat amb la millora del transport públic. Fiar-ho tot a les infraestructures per al cotxe no resoldrà el problema”, diuen fonts de l’equip de Carreteres que ara acaba.

El model que proposa Prohens no s’allunya del tot del que s’ha fet els darrers anys, i els embossos que tant critiquen els populars han continuat. Cal remarcar que es ve d’una inèrcia històrica a les Balears d’aposta pel vehicle privat. “Desembossaré Mallorca”, afirmava el nou president del Consell, Llorenç Galmés, al llarg de la campanya electoral, tot convertint-ho en la proclama principal a tots els mítings.

Costes

Grans expectatives d’una àrea que les Illes gestionen parcialment

L’1 de juliol es va fer efectiva la transferència de les competències de Costes i Litoral a les Balears, encara que les Illes, com la resta de comunitats autònomes que les gestionen –Andalusia, Catalunya i les Canàries–, les han assumides de manera parcial. El govern espanyol només cedeix la gestió de les noves concessions. És veritat que se’n podran autoritzar en el domini públic, però l’Estat té la potestat d’emetre un informe vinculant els dos mesos següents. D’altra banda, el Govern tindrà més marge de maniobra pel que fa a les concessions de temporada, mentre que Madrid es reserva les estables.

La defensa dels xibius en el litoral va ser una constant en el discurs de Prohens al llarg de la campanya electoral, després que el govern espanyol n’hagi tancat o esbucat durant la legislatura d’Armengol. En l’acord amb Vox, el PP ha promès una llei balear de costes per garantir que les activitats econòmiques del litoral siguin compatibles amb la preservació del territori, i també que exigirà al govern espanyol una modificació de la normativa estatal en la mateixa direcció. Així, Prohens s’enfronta al risc d’haver generat grans expectatives en una àrea que gestionarà de manera parcial.

En aquest sentit, la presidenta del Govern té un tarannà semblant al darrer precedent del PP en matèria de costes, que no és gaire positiu. Qui va ser ministre de Medi Ambient, Agricultura i Alimentació amb Mariano Rajoy, Miguel Arias Cañete, va tirar endavant una reforma de la llei de costes el 2013 que enarborava la defensa dels xibius –en volia salvar uns 3.000 i, de fet, Rajoy proclamava: “Sí als xibius, en volem i ens agraden”–, però que dos anys després el Tribunal Constitucional en va anul·lar gran part, incloent-hi la reducció de la protecció de Formentera.

Educació

La zona única a Palma que podria disminuir l’èxit de la primera opció

“Llibertat d’elecció de centre mitjançant l’eliminació de l’actual zonificació escolar, passant a una zona única d’escolarització a Palma”: aquest és un dels punts del programa electoral del PP, que Prohens ja ha assegurat que complirà íntegrament. Amb el model del Pacte de zonificació, el 94% de les famílies amb nins de tres anys ha obtingut una plaça en el centre escolar que era la primera opció, segons les dades d’Educació. A totes les etapes, la taxa baixa a tres de cada quatre (76%).

La promesa de Prohens ja va ser fortament replicada pels partits d’esquerres en el debat d’investidura, que explicaven que, lluny d’ajudar a augmentar els percentatges d’escolarització en la primera opció, la zona única ho disminuirà. A més, l’acord amb Vox promet la suspensió de l’aplicació de la LOMLOE, la llei educativa estatal, quan no se sap amb seguretat quin marge tindrà el Govern per fer-ho a dos mesos d’iniciar el curs. La intenció dels dos partits és retornar a les notes numèriques i deixar de fer servir els criteris de la nova llei.

També hi haurà la lliure elecció de llengua, que s’estendrà a totes les etapes educatives a final de legislatura. Aquesta mesura ja ha provocat una forta polèmica abans d’aplicar-se. I no és l’única. Es vol eliminar el requisit lingüístic a la sanitat i a tota la funció pública, encara que es garanteix que els ciutadans podran ser atesos en “qualsevol llengua cooficial”. Però, si no hi ha el requisit del català, serà complicat que es garanteixin els drets lingüístics dels ciutadans, contradicció que queda en evidència en el Pacte entre el PP i l’extrema dreta. En l’àmbit lingüístic, Vox ha consolidat la seva quota de poder, mentre que els populars fan malabarismes per evitar la controvèrsia.