Política27/07/2021

Corinna demanda el rei emèrit davant la justícia britànica per "vigilància il·legal"

Fa efectiva la seva amenaça i reclama una ordre d'allunyament contra Joan Carles I i els agents del CNI que presumptament la van assetjar

ARA
i ARA

MadridQuan falten pocs dies perquè es compleixi un any de la fuga de Joan Carles I d'Espanya, augmenten els fronts judicials contra el rei emèrit. No perquè la fiscalia espanyola hagi avançat en la seva investigació sobre les comissions de l'AVE a la Meca –que presumiblement tancarà–, sinó perquè l'examant del rei Corinna Larsen ha fet efectiva l'amenaça llançada ja a principis de l'any passat de demandar per la via civil Joan Carles I a la justícia britànica per "vigilància il·legal".

En concret, la denúncia va fer-se efectiva aquest dilluns davant del Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les, segons ha informat el Financial Times, que afirma que ja es va registrar el desembre del 2020 però que no va acceptar-se fins ahir, 26 de juliol. La demanda és contra el rei emèrit i els agents secrets espanyols, a qui Corinna Larsen acusa d'espiar-la des del 2012 i assetjar-la "fins avui", a més de rebre amenaces i coaccions a través d'un "seguiment obert i encobert" d'agents del CNI. Per això reclama una ordre d'allunyament contra el rei emèrit i tots els agents del Centre Nacional d'Intel·ligència, a més d'una compensació per danys i perjudicis pels danys causats a la seva "consultora estratègica" després que Joan Carles I l'acusés d'haver-li robat diners. No quantifica els danys però podrien representar desenes de milions d'euros.

Cargando
No hay anuncios

La pregunta clau és per què s'accepta ara la demanda, si és pels retards de la justícia o hi tenen a veure els dos nous comptes vinculats a Suïssa de Joan Carles I que ha revelat els últims dies El Confidencial. L'altre interrogant és si el Tribunal Superior de Justícia d'Anglaterra i Gal·les pot arribar a jutjar un ex cap d'estat d'un altre país. De moment Joan Carles I ha negat sempre els fets, però la seva defensa encara no ha respost a la demanda i després caldrà veure si la justícia britànica té jurisdicció per al cas.

Creuament d'acusacions

La causa, però, suposa un nou front per a la monarquia espanyola després que Felip VI hagi provat de desvincular-se del seu pare amb la retirada de l'assignació reial i li hagi parat els peus per tornar a Espanya des d'Abu Dhabi, on s'ha instal·lat. Larsen insisteix que se la va acusar falsament d'haver robat 65 milions d'euros del donatiu de 100 milions que va rebre Joan Carles I del rei saudita per l'AVE a la Meca. Ho aclareix també en la demanda interposada i a la qual ha tingut accés el diari britànic, on assegura que va ser una donació del rei emèrit, que després li va demanar que tornés els diners "o els posés a la seva disposició per al seu ús". Assenyala que, com que es va negar a fer-ho, l'emèrit la va difamar a ella i a la seva família en el món dels negocis assegurant que li havia robat.