Corinna, al podcast sobre l'emèrit: "Apareixia feliç, com un nen de 5 anys, amb bosses plenes de diners"

BarcelonaVint-i-quatre hores abans que arrenqui al Tribunal Superior d'Anglaterra i Gal·les una nova vista sobre la immunitat de Joan Carles I en el cas d'assetjament a la seva examant Corinna zu Sayn-Wittgenstein, aquest dilluns s'han estrenat els dos primers episodis del podcast Corinna i el rei. Produït per Project Brazen i PRX, el podcast recull la versió de l'empresària alemanya sobre la seva relació amb el rei emèrit, des que es van conèixer, el febrer del 2004, fins que ella va acabar implicada en els negocis obscurs i la presumpta corrupció del pare de Felip VI. "Imagina que la persona que diu que estima els teus fills i que ets l'amor de la seva vida t'involucra en una investigació criminal", ho resumeix ella. Recollim algunes de les seves intervencions més destacades.

La protagonista del podcast, que ha portat davant la justícia britànica les pressions i amenaces del CNI perquè no desvelés detalls sobre l'emèrit, no s'està de relatar determinats comportaments que deixen Joan Carles I en evidència. Ja sigui arran del pagament del viatge de noces de Felip VI i Letícia, organitzat per l'empresària i que va anar a càrrec de la Zarzuela i l'empresa Navillot, com amb l'ostentació de bosses de diners en efectiu.

"Va demanar-me el favor i ho va fer de manera molt subtil. Per part meva no va despertar cap sospita. Et trobes amb un cap d'estat, molt respectat [...]. Estàs literalment relacionant-te amb una espècie d'herois globals, persones molt admirades, quan algú et pregunta: ¿podries dir a l'empresa que emeti dues factures? Això no desperta cap alarma. Per què ho hauria de fer?"

"El veia tornar dels viatges i era feliç, com un nen de 5 anys. Portava bosses plenes de diners en efectiu. Jo em quedava sense paraules i li deia: «Déu meu, què és això?» I era com: «Ah, això és del meu amic, això d'aquell altre». Semblava una situació molt habitual [...]. Si li feia alguna pregunta em responia: «Ai, ets tan dramàtica. ¿No entens com funciona Espanya?» No, clarament no ho entenia".

"Hi havia coses que per a mi eren inusuals [...]. Ell trucava a algú que tenia una gran varietat de vins de bordeus i deia que li encantaven i que si n'hi podien enviar algun. El següent que veies és que li arribaven vint caixes d'aquell vi impagable. El seu desig era una ordre per als altres i la gent es deixava la pell només per complaure'l".

Gran part del primer episodi explica com era l'inici de la relació que van tenir tots dos, que va néixer en una cacera a Sierra Morena el febrer del 2004 i que es va intensificar amb les cartes i trucades constants del rei a les oficines de Corinna a Londres amb el sobrenom de "Sumer", en referència a Su Majestad el Rey.

"Su Majestad el Rey. Òbviament, estava destinat a ser una espècie de nom en clau, però com que té aquesta veu tan ressonant i distintiva, quan les meves assistents despenjaven el telèfon, totes sabien que era el rei d'Espanya".

"Em trucava probablement 10 cops al dia, cada dia m'enviava flors, cartes, em va enviar centenars de cartes [...]. Expressava les seves emocions de manera profunda. No eren cartes d'amor estereotipades, eren cartes d'amor molt sinceres. Totes escrites a mà i hi parlava sobre com em trobava a faltar. Clarament, semblava que trobés a faltar una persona amb qui poder parlar de tot".

"Era molt divertit i bastant persistent, però d'una manera graciosa. És clarament conegut per ser un dels grans seductors entre la reialesa. Així que, òbviament, és molt bo quan tonteja amb dones, és molt hàbil a l'hora de llegir la personalitat de l'altre [...]. Crec que és una espècie de do. Sap automàticament com acostar-se a la gent".

"Quan la gent parla d'una aventura i em diuen l'amant, no és que sigui despectiu, és que no descriu amb precisió la profunditat i l'amplitud d'aquesta relació. Mai m'havia sentit tan vinculada a algú com amb el rei d'Espanya. En el meu cor, ell era el meu marit".

Corinna explica que després de les primeres trobades, on el punt en comú era la passió per les armes, més endavant Joan Carles I la va convidar a fer estades en el que ella anomena "la casita", un antic pavelló de caça a vint minuts en cotxe del Palau de la Zarzuela. "Em va sorprendre perquè estava molt deteriorada, i em va explicar que era l'antic pavelló de caça de Franco". Allà és on haurien aprofundit en la seva relació:

"L'únic que li vaig dir era que ja era prou dur acceptar que algú estigués casat [...]. Una altra cosa era formar part d'una espècie d'estructura d'harem, o això no m'interessava en absolut".

"Crec que va descobrir una nova forma de vida lluny del Palau [...]. Gaudia de la normalitat de tot".

Un dels temes que van parlar en la intimitat, segons l'empresària, va ser el tret amb què Joan Carles I va matar el seu germà Alfons a Estoril quan tenia 18 anys, un cas que va ser considerat un accident i que mai va ser investigat, així com les conseqüències sobre la seva personalitat que –assegura– li ha suposat al llarg de la vida.

"Clarament van estar jugant a un joc estúpid. En tot cas, ell va carregar l'arma. Mai s'ha investigat correctament, però crec que en el fons de la seva ànima i del seu cap ell sent una gran culpa [...]. La primera reacció del seu pare va ser la de fer-li prometre que no ho havia fet expressament. Em puc imaginar com es devia sentir, perquè allò volia dir que el pare pensava que havia disparat deliberadament al seu germà".

"Sovint el descriuen com algú melancòlic. Hi ha una profunda tristesa en ell que està coberta per aquesta bonhomia, per aquesta jovial, riallera i divertida manera de ser un bon vivant, però té canvis d'humor i se sent sol".