La crisi del coronavirus augmenta la distància entre Armengol i Sánchez

PalmaLa crisi del coronavirus ha deixat constància del distanciament cada vegada major entre Francina Armengol i Pedro Sánchez. La gestió centralitzada de Madrid i la manca de poder de decisió de les Balears en qüestions transcendentals, com el tancament de ports i aeroports, han accentuat les diferències i el to reivindicatiu de la presidenta, que ja prepara l’escenari posterior a l’estat d’alarma i reclama mesures específiques per a les Balears. “Espanya ha de ser conscient que el sector econòmic al qual costarà més tirar endavant és el turisme”, va dir Armengol dijous passat, a més de reclamar un pla d’inversions i recursos més alt per a les Balears i que les mesures de protecció a empreses i treballadors que s’han decretat per l’estat d’alarma es perllonguin a les Illes “com a mínim fins a l’estiu”. La presidenta ho té clar: “Les Balears hem ajudat molt la reactivació d’Espanya i ara necessitam el suport de la societat espanyola”.

A més, Armengol s’ha sumat a la proposta del president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, per posar en marxa una renda social garantida a tot l’Estat. De moment, les Balears han hagut d’agafar la davantera en aquest terreny i han ampliat la que ja existeix a la Comunitat Autònoma perquè els treballadors de l’economia submergida també hi tinguin accés. A la llista de reclamacions no satisfetes cal sumars-hi les constants peticions que es fan des de tots els àmbits de l’administració pública a l’Arxipèlag, des dels ajuntaments fins al Govern, perquè els consistoris puguin utilitzar el romanent que tenen als bancs, immobilitzat per la llei Montoro.De fet, l’Executiu va anar una passa més enllà divendres i va aprovar un acord en què s’insta l’Estat a alliberar els recursos de l’administració local per destinar-los als serveis socials.

Un dels trets que caracteritza les relacions d’Armengol amb Madrid és la capacitat que té la presidenta d’insistir en les seves reclamacions. Així ho va destacar l’actual presidenta del Congrés, Meritxell Batet, en un míting a Llucmajor abans de les eleccions municipals de maig del 2019, quan va fer referència a les seves “trucades i missatges constants”. “La seva insistència ha donat fruits”, va afegir Batet en referència al REB.

Tancar ports i aeroports, mesura clau

Molt va haver de perseverar Armengol per aconseguir que el ministre de Mobilitat, Transport i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, ordenàs que les Balears quedassin aïllades per mar i aire el 17 de març. Feia dies que la presidenta ho reclamava. “No podem prendre mesures en ports i aeroports com a Govern de les Illes Balears, però hem demanat que s’hi augmenti el control”, va manifestar el 12 de març. L’endemà, després d’una conversa amb el president espanyol, Armengol reiterà que li havia sol·licitat “que, per protegir la nostra gent, restringeixi temporalment les connexions amb les Illes”. De fet, l’estat d’alarma es va decretar dia 14, sense que Armengol hagués aconseguit que el govern espanyol tancàs les portes d’entrada a l’Arxipèlag.

El temps ha donat la raó a Armengol i l’aïllament marítim i aeri ha demostrat ser clau per afrontar la crisi sanitària. De fet, les Balears són la comunitat autònoma amb la taxa més baixa de creixement de la pandèmia des de l’1 d’abril, segons un informe de la Universitat Carlos III que va citar divendres el portaveu del Comitè de Gestió de Malalties Infeccioses del Govern, Javier Arranz. A més, divendres va ser el primer dia amb un nombre major de recuperats (136) que de contagiats (53).

Les bones dades s’han assolit malgrat un altre dels motius de discrepància més visible durant les setmanes de confinament: l’escassa arribada de material sanitari de protecció procedent de l’Estat. Malgrat que, en un principi, Armengol assegurava que Madrid en faria un repartiment equitatiu i que el material arribaria, la presidenta abandonà el to conciliador diumenge passat, quan va aterrar a les Balears un avió amb set tones de material comprat per l’Executiu balear -l’endemà n’arribà un altre amb 17 tones més-. “Del govern espanyol només hem rebut 110.000 mascaretes, que ens basten per una setmana”, va dir, a més de deixar ben clar que pràcticament tot el material que s’havia utilitzat fins ara, incloses les proves (PCR), l’havia aportat la Comunitat Autònoma i no Madrid. Armengol també va aprofitar per reclamar més informació per part de l’executiu de Pedro Sánchez per tal que les Balears poguessin planificar les compres que s’hauran de continuar fent davant la insuficiència dels recursos que provenen de l’Estat. Per part seva, la consellera de Salut, Patricia Gómez, insistí divendres que el Govern mantindrà els contractes amb els proveïdors habituals, abans d’esperar l’arribada de material de Madrid. “Mantindrem les compres”, va afirmar Gómez.

La negativa a aturar la construcció

L’activitat del sector de la construcció durant l’estat d’alarma ha estat un altre dels punts de distanciament entre els dos governs. Les Balears varen demanar-ne l’aturada argumentant que era necessari fer-ho per garantir la seguretat dels treballadors. Així ho va traslladar el conseller de Mobilitat i Habitatge, Marc Pons, al ministre Ábalos, que es va negar al tancament i va al·legar que es tractava d’un sector estratègic. El Govern optà llavors per pactar unes mesures sanitàries i de seguretat amb la patronal i els sindicats, encara que finalment no varen ser necessàries perquè Madrid va endurir l’estat d’alarma i la construcció va haver de paralitzar l’activitat. Malgrat això, Armengol s’ha encarregat de recordar que ella ho va demanar abans que es posassin en marxa les noves restriccions.

Pons també va ser l’encarregat de defensar la posició del Govern pel que fa a les ajudes al lloguer per als afectats pel coronavirus. Però aquesta vegada el govern espanyol va acceptar les reclamacions de l’Executiu balear i establí un límit de 900 € mensuals en lloc dels 600 € que es plantejaven inicialment.