Cort dona més pes a les entitats en els pressupostos

PalmaL’Ajuntament de Palma va ser un dels primers a impulsar els processos participatius per assignar-hi partides dels seus pressupostos. Cort dedica 1,5 milions a projectes que proposen els veïns i les entitats de la ciutat.

L’any 2016, l’equip de govern va llançar la primera consulta per als pressupostos participatius, que es va fer a través de la Targeta Ciutadana, el mateix document que es fa servir per adquirir els descomptes en els busos.

Aquest fet va generar desavinences amb la Federació d’Associació de Veïns de Palma, que va denunciar que el mètode era poc segur i garantista, perquè no es podia assegurar que una persona no votàs per diverses amb les seves targetes.

Finalment, el 2017 es va decidir canviar de model i implantar el sistema Consul, un programari lliure desenvolupat per l’Ajuntament de Madrid i adaptable a qualsevol procés de participació. Aquest model de votacions en línia exigia més passos de verificació i un registre a través del DNI.

A més, des del 2017, Cort facilita a les entitats socials que participen en aquests processos una furgoneta amb un animador social, que recullen avals per a les propostes i ajuden a fer la votació en línia a les persones més majors o que no tenen accés a internet. Segons explica el director general de Participació de Cort, Joaquín de María, l’Ajuntament assigna 1,5 milions d’euros del seu pressupost anual a través d’aquests projectes que promocionen i voten les entitats de la ciutat.

D’aquest milió i mig, es destinen 600.000 euros a projectes que afectin tota la ciutat, com ara campanyes de sensibilització. Els altres 900.000 corresponen a projectes per a les barriades i districtes. Aquesta quantitat es distribueix per zones en funció de variables demogràfiques, com ara la població o la renda mitjana. A Palma, el districte de Llevant és el que té més pressupost per als projectes de barri.

A punt de començar, aquest 2018, el tercer any de projectes participatius a Palma, De María valora les dues experiències passades com a “molt positives”, tot i que reconeix que s’han hagut d’anar fent “molts de canvis” en el model. Un dels problemes més greus i que més frustració genera entre els veïns és el fet que els projectes assignats es torbin a executar-se, de manera que la gent no veu el fruit del seu vot.

El Consell de Mallorca

El Consell de Mallorca també treballa per afavorir els processos de participació veïnals, entre els quals els que tenen a veure amb l’assignació de determinades partides dels pressupostos. El conseller insular de Presidència i Participació Ciutadana, Jesús Jurado, ja ha presentat la convocatòria de subvencions per dur a terme activitats o projectes de participació ciutadana per a enguany. El 2018 és el segon any que es realitza aquesta iniciativa, que bàsicament consta de dues parts.

Per una banda, el Consell subvenciona els ajuntaments i les entitats que vulguin desenvolupar projectes de participació ciutadana, com ara processos deliberatius o consultes. Per l’altra, la Conselleria insular de Participació posa a disposició dels municipis una adaptació de la plataforma Consul, la mateixa que fa servir Cort, i el serveis tècnics de TIC Mallorca perquè es puguin organitzar projectes de participació en línia a tots els municipis que ho sol·licitin.

Jurado destaca que “s’avança a bon ritme” en l’impuls a les polítiques de participació i el paper del Consell com a “ajuntament d’ajuntaments”, que posa al servei dels municipis més petits les eines que fan servir ciutats com Buenos Aires, Madrid i Palma.

Consul, de Madrid al món

L’Ajuntament de Madrid, amb la batlessa Manuela Carmena, d’Ahora Madrid, al capdavant, ha desenvolupat aquesta legislatura la plataforma Consul. Aquesta eina és la que es fa servir a la capital espanyola per impulsar polítiques de participació i consultes a la ciutadania.

La seva singularitat és que està desenvolupada amb programari lliure, de manera que altres entitats poden adaptar i emprar el sistema. Per això, tant Cort com el Consell de Mallorca han subscrit acords amb el Consistori madrileny i s’han fet seva la plataforma amb el compromís d’impulsar la participació ciutadana.

Altres ciutats, com Barcelona, València, la Corunya, Quito (Perú) i Lima (Equador), també fan servir adaptacions del mateix sistema. A Mallorca, Calvià és l’únic municipi que n’ha desenvolupat una versió pròpia.