Josep Castells: "Les coses s'han de dir perquè, si no, surt molt barat no complir els acords"

PalmaMés per Menorca podria haver format part d'un Govern balear que tindria majoria absoluta, però la seva estratègia de mantenir-se en l'oposició, en opinió del seu portaveu parlamentari, Josep Castells, ha tingut efectes positius per influir en les polítiques illenques. Ja superada la polèmica de la Llei de Reserva de la Biosfera –que va provocar la dimissió dels càrrecs ecosobiranistes del Consell de Menorca–, Castells repassa l'actualitat política balear, entrant en la llei turística i la fotografia del Pacte amb la patronal hotelera i El Pi –en la qual no hi eren–, a banda de la creació del partit Ara Més i l'aliança de MÉS per Mallorca amb Más País.

La Llei de Reserva de la Biosfera ha posat Menorca en el centre del mapa. Hi ha hagut ingerència per part del Govern balear?

— Sí, és clar. El Govern balear ha interferit en la presa de decisions del Consell de Menorca. Els consells tenen la capacitat de fer proposicions de llei (PL). El Govern, institucionalment, intervé en un altre moment, no en aquell. Es trenca la lògica institucional i s'imposa la lògica de partit, perquè bàsicament el PSOE intervé en el procés de presa de decisions a través del PSOE de Menorca, que se'n desdiu. Dies abans, el projecte de llei s'havia presentat conjuntament entre UP, Més per Menorca i el PSIB, i després d'aquesta interferència del Govern se suspèn el ple.

Per què aquesta llei és important per a Menorca?

— Dibuixa un escenari molt innovador. La institució que governa la Reserva de la Biosfera –el Consell de Menorca– es dota d'unes competències extraordinàries per poder gestionar aquest espai. Per a Més per Menorca és rellevant perquè està en el nucli dels motius pels quals existeix el partit: fer una política adaptada a les necessitats de l'illa.

La crisi de Menorca podria haver tingut conseqüències en el Parlament, tenint en compte que Més per Menorca és un soci fiable?

— Són futuribles. La presidenta del Consell, Susana Mora, va posar les dimissions al congelador. Hauria tingut conseqüències? Som socis fiables quan arribam a acords; allà on no estam d'acord, exercim d'oposició, i supòs que haurien saltat per l'aire totes les possibilitats d'acord. No hauríem fet res diferent del que feim ara. Faig moltes preguntes a la presidenta per recordar-li el que no ha complert del que ha pactat amb nosaltres.

Vós heu endurit el to en les intervencions al Parlament contra la presidenta del Govern en les darreres setmanes.

— Veníem d'un període relativament bo, pactant el decret llei turístic. La política així va cap allà on creim que ha d'anar, amb la moratòria de places a Menorca. Per tant, el Govern va en la nostra direcció. Ara, això no impedeix que nosaltres continuem reivindicant el que se'ns ha promès i hem acordat. Llavors, ho feim a través de la via que tenim, el Parlament. Nosaltres feim propostes, les pactam amb el Govern i n'exigim el compliment. És dur, això? Més dur és haver-ho pactat i no fer-ho. Intent fer-ho amb la màxima elegància i esperit constructiu, però les coses s'han de dir perquè, si no, surt molt barat no complir els acords.

Us ha beneficiat mantenir-vos fora del Govern?

— No estar dins el Govern també implica renúncies, tu no pots fer les polítiques. Totes les fórmules tenen pros i contres. Realment, la fórmula que hem seguit aquesta legislatura optimitza la confiança que els nostres electors ens han donat, que al final és el nostre principal compromís. Hem demostrat que hem fet un bon ús de la confiança dels electors, ja que hem trobat una manera d'incidir més eficaçment en la política del Govern.

Les previsions apunten que Més per Menorca podria tenir més dels dos diputats actuals en els futurs comicis. Repetiríeu l'estratègia de donar suport de manera externa a un hipotètic Pacte o prioritzaríeu gestionar alguna conselleria?

— Això no es pot dir, no sabem quina conjuntura ens trobarem. Vàrem triar aquesta estratègia després dels resultats electorals. Vàrem veure que la millor manera de fer un bon ús de la confiança dels electors era quedar fora del Govern. No sé si la legislatura vinent es donaran les mateixes circumstàncies, no ho sabem.

I si passàs?

— Feim una valoració positiva del que hem fet fins ara. Per tant, segurament prendríem la mateixa decisió.

Com valorau la fotografia entre la FEHM, els partits del Pacte i El Pi per l'acord en matèria turística?

— Ens varen convidar a la fotografia, però no hi vàrem voler sortir.

Per què?

— Perquè no hem pactat res amb El Pi ni amb els hotelers, només pactam amb el Govern. Sortir en una foto amb El Pi i hotelers, d'un tema que no hem negociat... El Govern ha negociat amb nosaltres alguns temes i hem agraït l'actitud constructiva. Per tant, si s'ha d'anunciar alguna cosa, sortiré amb el Govern. Vaig trobar xocant que un espai que es dedica a debatre lleis es prestàs a agents que no han sortit de les urnes. Ho trob xocant, em va sorprendre.

Armengol ha aconseguit acostar-se als hotelers.

— És positiu que hi hagi bona relació amb els agents socials. Pel que fa a Menorca, tenim contacte tant amb l'associació hotelera com amb la petita i mitjana empresa, i és normal i necessari. El tema d'afinitat o no, mentre no et desviï del teu objectiu polític i del compromís amb els electors, no és preocupant. No vull prejutjar els hotelers per si pot ser o no una política de dretes, ja que n'hi ha que duen endavant accions totalment alineades amb les polítiques que defensam sobre protecció del territori.

La llei va en contra del lloguer turístic?

— No. La llei intenta fer una contenció del creixement turístic, i és evident que l'àmbit on més ha crescut és en el lloguer vacacional. El sector ha suposat una disrupció en el panorama de l'oferta de places turístiques i és normal que qualsevol política de contenció s'adreci al lloguer turístic; si no, estaríem fent retxes dins l'aigua.

Menorca s'ha desmarcat d'alguns punts de la llei turística, com el canvi d'ús d'El Pi i l'excepció a la moratòria d'edificis BIC del PSIB. Per què?

— Amb el canvi d'ús, creim que el motiu no és la creació d'habitatge, que hi estam a favor, sinó garantir una rendibilitat amb unes inversions que ha fet el sector turístic. Com que el negoci ja no en dona, se'ls en dona un altre: el mercat de l'habitatge. Vol dir que estam en contra de mantenir una rendibilitat? No, sinó que la política d'habitatge s'ha de fer allà on és necessari, en els nuclis urbans, i el canvi d'ús no garanteix que sigui així. Amb l'excusa de crear habitatge, es poden crear problemes que ara no tenim, com residencialitzar zones pensades per a un ús turístic, sense equipaments bàsics, i crear un habitatge perifèric precari. El remei és pitjor que la malaltia.

I en el cas dels edificis BIC?

— La moratòria té una disposició per a Menorca i una altra per a les tres illes restants. Aquesta moratòria és general i té unes excepcions que estan dirigides exclusivament a garantir la seguretat jurídica, perquè no hi hagi reclamacions. Si exoneres els BIC, per què no ho fas amb uns que tinguin altres circumstàncies? Ja entram en l'element d'urbanisme a la carta. Per això, ens hem volgut mantenir fidels a la idea de les excepcions només per garantir seguretat jurídica.

S'ha creat Ara Més, que aglutina forces polítiques d'esquerres de totes les illes. Què ha fet que es formi ara, després d'alguns intents?

— En el nostre cas, vàrem fer un congrés el febrer del 2020 en què vàrem dir de fer una marca estable per anar conjuntament a les eleccions amb els partits insularistes, ja que valoràvem que tot el que s'havia fet fins ara no havia funcionat. El problema no era tant la fórmula, sinó el canvi permanent; hem marejat l'elector. Hem de trobar una marca estable i la més lògica és aquesta, que sigui independent de les vicissituds de la política autonòmica i de les relacions entre els partits insularistes.

Altres partits insularistes com El Pi defensen una "candidatura de país", entre partits d'esquerra i dreta. És viable? És més beneficiós que sigui només d'esquerres?

— En política, dos i dos no sempre són quatre, de vegades són tres. Pot haver-hi un tema d'oportunitat o estratègia. Crec que electoralment es demostra que sempre ha anat millor quan s'ha anat amb forces d'esquerra. A més, però, a l'hora de defensar el tipus d'Illes Balears que volem, hi ha algunes qüestions essencials que no són només de finançament, sinó de model o desenvolupament territorial, i és difícil defensar-ho conjuntament amb El Pi.

MÉS per Mallorca s'està aliant amb Más País. Més per Menorca s'ho ha plantejat?

— Se n'ha parlat, però no tenim cap mena de relació amb Más País. No tenim interès a fer un tipus d'aliança com ha fet MÉS per Mallorca.

Per què?

— Nosaltres representam la part de la societat menorquina que vol una Espanya radicalment diferent. No veim que un partit que té l'epicentre a Madrid pugui comprendre el que nosaltres volem canviar d'Espanya. Tot i que és un partit que veim amb simpatia, no és un soci prioritari a l'hora de plantejar un discurs en clau estatal. I crec que MÉS per Mallorca tampoc, ja que la seva aposta és Ara Més.