Costa assegura que ja s'han començat a elaborar els pressupostos, malgrat la incertesa del govern espanyol

PalmaEl vicepresident del Govern i conseller d'Economia, Hisenda i Innovació, Antoni Costa, pronostica que presentaran els pressupostos del 2024 "dins del termini i en la forma adequada", amb un increment de les partides de despesa social. Així ho assegurat el responsable d'Economia en una entrevista concedida a Europa Press, en la qual ha indicat que els comptes públics de les Balears "ja estan en procés d'elaboració".

El conseller explica que el fet que hi hagi un govern espanyol en funcions els genera "incertesa", perquè les comunitats no disposen dels comptes del sistema de finançament, ja que "no es poden fer les previsions macroeconòmiques del 2024". Davant la previsió de creixement econòmic que vaticina per a les Balears en el present curs, el vicepresident calcula que les bases de recaptació per IRPF, IVA i impostos especials augmentaran els ingressos tributaris, per la qual cosa "s'incrementaran les partides de despesa, prioritzant els serveis públics bàsics com la sanitat, l'educació, els serveis socials i les infraestructures".

Sense dades dels beneficiaris de la supressió d'impostos

En relació amb la supressió de l'impost de successions i donacions en diferents graus de parentiu pròxims, Costa detalla que des del seu departament "encara no manegen dades" dels possibles beneficiaris de la mesura, però (sobre l'impost de successions) indica que el 2022 es varen presentar al voltant de 22.000 declaracions, un 86% de les quals eren d'herències inferiors a 700.000 euros.

En conseqüència, ressalta que "els ciutadans amb herències mitjanes-baixes han estat els més beneficiats" per l'eliminació de l'impost, que a parer seu era "profundament injust" i una mesura que els havien demanat "moltíssims ciutadans" abans i durant la campanya electoral. Quan se li ha demanat per la possible falta de progressivitat de l'anul·lació del gravamen, Costa admet que aquelles persones que reben herències més elevades són les que més impostos paguen, però argumenta que "no necessàriament qui rep herències elevades li costa més pagar aquest impost".

"Quan es rep una herència amb patrimonis baixos, potser costa moltíssim pagar aquest impost, segons la capacitat econòmica que té aquest contribuent, i això es reflecteix en el fet que més de 19.000 declaracions per l'impost de successions el 2022 eren de patrimonis baixos, és a dir, de ciutadans de rendes mitjanes i baixes de les Balears, per la qual cosa el Govern creia que eliminar l'impost era una obligació", matisa.

En referència a l'afectació que això pugui tenir en els pressupostos autonòmics de 2024, el conseller incideix que, "d'una situació de creixement econòmic, no es deriva necessàriament una retallada de pressupost futur". Això es deu al fet que, malgrat la caiguda d'ingressos per aquests tributs, els comptes públics es poden "compensar" amb "una major recaptació en altres impostos, com per exemple l'IRPF, l'IVA o els impostos especials".

"Això no ho ha inventat el Govern a les Balears, sinó que ha succeït en altres comunitats autònomes que varen implantar aquesta rebaixa fiscal en el passat, com a Andalusia, on el 2019 varen eliminar els impostos sobre successions i donacions i, gràcies al creixement econòmic, es varen incrementar les partides pressupostàries de despesa", sosté Costa. Així mateix, defensa que "augmentaran el pressupost en els serveis públics de les Balears".

També en matèria fiscal, Costa ha avançat que la reforma que planteja el Govern (inclosa en el programa electoral del PP i en l'acord de legislatura PP-Vox-) és "més extensa" que l'aprovada al juliol a través del decret llei, per la qual cosa pretenen que es pugui executar "en els pròxims mesos". D'aquesta manera, l'Executiu balear planteja que es pugui dur a terme o bé en la tramitació del projecte de llei de l'impost de successions i donacions o bé en la llei de pressupostos.

Rebaixes de l'IRPF autonòmic del 0,5 i 0,25%

Pel que fa a l'IRPF, el conseller considera que, atesa la situació de creixement continuat dels preus que hi ha a les Balears, és "necessari intentar ajudar les famílies, bàsicament les famílies amb rendes mitjanes-baixes, per alleujar la càrrega tributària i que puguin arribar millor a final de mes". "Això consistiria a rebaixar la tarifa de l'IRPF un 0,5% per a les rendes inferiors a 30.000 euros i un 0,25% per a les rendes superiors a 30.000 euros; així es transforma en una tarifa de l'IRPF més progressiva de la que hi ha actualment", assegura.

D'altra banda, afegeix que el Govern també considera crear noves deduccions de l'impost sobre renda, com una per naixement, per "ajudar una miqueta les famílies". Per tant, aquelles que tinguin un primer fill veuran disminuïda la taxa 800 euros; si és el segon fill, 1.000 euros; si és el tercer fill, 1.200 euros, i a partir del quart i següents, 1.400 euros.

Així mateix, avança la creació d'una nova deducció per als autònoms o per a despeses derivades d'estades en residències, centres de dia o per a la contractació de persones que cuidin una persona amb discapacitat o un major. Des de la Conselleria també pretenen incrementar les deduccions per compra de llibres de text, per l'impost de transmissions de patrimonials i a famílies monoparentals o nombroses, entre altres.

La innovació és una competència "transversal"

Quan se li ha demanat per què s'ha decidit que Innovació entri dins les competències del seu departament, Costa ha respost que la Conselleria d'Economia, Hisenda i Innovació inclou "les competències més transversals del conjunt del Govern" i "Innovació és una competència transversal, que es vol potenciar en aquesta legislatura". "L'objectiu és digitalitzar tota la part interna de l'administració autonòmica, i això no és una qüestió de digitalitzar una conselleria", puntualitza.

A més, considera que les competències en Innovació en el Govern anterior estaven "totalment desagregades" entre conselleries, "fins a tres conselleries" abastaven el camp de la Innovació. "Una de les qüestions clau per ser eficaç en matèria d'innovació i recerca és concentrar esforços", sosté. Costa recalca que el Govern ha concentrat les competències d'R+D+I en una sola direcció general i conselleria, per "no fer esforços sense sentit i que siguin contraris als que fan altres conselleries".

"Encara no s'ha triat el procediment de les auditories"

Consultat sobre un dels punts que figura en l'acord de govern PP-Vox, en el qual s'anuncien auditories en diferents organismes autonòmics, el vicepresident ha indicat que amb aquest procés intentaran "analitzar a què s'han destinat els diners públics i s'actuarà en conseqüència, perquè els diners públics són sagrats". A continuació, ha posat com a exemple el cas de l'IB-Salut, al qual s'han destinat 1.000 milions d'euros més que el 2014 i "no sembla que l'eficiència sigui la desitjada", ja que existeix "una situació molt precària en molts departaments dels serveis de salut i falten molts professionals. Sobre si això es farà amb recursos propis de la Conselleria o amb empreses externes, Costa admet que "encara no s'ha triat el procediment".