Quant ens costa la monarquia

BarcelonaPoc més de 8,4 milions d'euros. Aquesta és la partida que els pressupostos generals de l'Estat van atorgar a la casa reial espanyola per al 2023. En realitat, però, la monarquia costa molt més als espanyols. Diversos ministeris hi aporten quantitats milionàries i alguns, com Defensa i Interior, oculten les xifres de manera sistemàtica. Per això, malgrat que Felip VI va simular un acte de transparència quan va pujar al tron, avui en dia és impossible saber quin és el cost de la monarquia per a cada ciutadà: ni les peticions de transparència pública ni els mateixos polítics amb preguntes parlamentàries aconsegueixen arribar a la xifra total.

La família reial espanyola té centenars de treballadors a càrrec seu: empleats pagats per diversos ministeris. La periodista Pilar Eyre, especialitzada en el funcionament de la monarquia, va arribar a xifrar-los en 600 persones. El ministeri de la Presidència, per exemple, té una partida anomenada Suport a la gestió administrativa del cap d'Estat que l'any passat va superar els 8 milions d'euros: 7,8 milions per pagar les nòmines de 141 treballadors vinculats a la casa reial i 363.969 euros en dietes i viatges. Al Pardo, on hi ha la Zarzuela, la residència oficial dels monarques, hi treballen 237 empleats. El ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques, per la seva part, s'ocupa de pagar la flota de vehicles i conductors destinats exclusivament a la monarquia espanyola: 42 cotxes i 60 persones en plantilla per portar amunt i avall els membres de la casa reial, però també per fer-se càrrec de les qüestions vinculades a protocol –viatges de caps d'estat, delegacions oficials d'altres països, viatges institucionals– i els trajectes que realitzen els treballadors de la Zarzuela. Tenint en compte que el sou mitjà d'un conductor d'aquest parc mòbil, segons Hisenda, són 1.900 euros bruts mensuals, aquesta partida suposa gairebé 1,6 milions d'euros. Els 42 vehicles a disposició de la casa reial que s'han adquirit durant les últimes dues dècades tenen un cost de 3,6 milions: l'any 2019, per exemple, es va adquirir un Mercedez-Benz S 600 blindat per 549.945 euros.

No són els únics cotxes que té la monarquia i que tenen un cost de manteniment. La col·lecció que hi ha a la Sala Històrica de la Guàrdia Reial inclou peces úniques, com Rolls-Royce, Cadillacs que s'usen en comptades ocasions, Harley-Davidsons o un Mercedes-Benz de tres eixos que el 1939 Adolf Hitler va regalar a Franco.

En aquest sentit, el govern espanyol i la casa reial eviten facilitar informació sobre moltes despeses relacionades amb el manteniment i seguretat de moltes de les propietats de la família. Eyre en posa un exemple. "El rei Joan Carles té una col·lecció de rellotges fabulosa; un cop a l'any anava a Suïssa amb un grup de milionaris a comprar rellotges. És una de les col·leccions més importants d'Europa. Competia amb Javier de la Rosa. Així com la col·lecció de joies de la corona està inventariada, dels rellotges no se'n sap res. Han d'estar a la mateixa temperatura, se'ls ha de donar corda, necessiten atenció", relata la periodista.

Ministeris com Justícia o Sanitat no van tenir cap despesa vinculada a la casa reial durant el 2023, segons van confirmar a través d'una petició d'accés a la informació que l'ARA va fer a tots els ministeris. Economia, per la seva part, atribueix a la monarquia una partida de 702 euros durant l'exercici anterior. Exteriors, que s'encarrega d'organitzar els viatges, no ha donat encara resposta, malgrat que la primera petició de transparència es va realitzar al febrer. Interior i Defensa, en canvi, eviten donar dades per una qüestió de seguretat. Tanmateix, són dos ministeris que hi destinen molts recursos, tant humans com tècnics.

Així, una partida vinculada directament a la casa reial i que depèn del ministeri de Defensa és la Guàrdia Reial, formada per 1.545 efectius. Es tracta d'un cos al servei del rei, encarregat de proporcionar "servei de guàrdia militar, rendir honors i donar escoltes solemnes" al monarca i els seus familiars, a més de protegir el Palau de la Zarzuela, on resideixen, o el Palau de Marivent, a Mallorca, on passen l'estiu. Durant els últims anys, aquesta unitat ha tingut una despesa mitjana de més de 6 milions d'euros vinculada al pagament de locals, subministrament, vestuari o alimentació. No obstant això, el cost salarial, que el ministeri no facilita, és molt major. Tenint en compte el pressupost en sous de les forces armades i el nombre d'efectius que té aquesta unitat, es pot fer una estimació aproximada: la Guàrdia Reial suposa més de 50 milions d'euros.

Els seus diners

Dels gairebé 8,5 milions de pressupost anual que té la Casa Reial, la meitat va a despesa de personal. La majoria són complements salarials de treballadors a qui altres ministeris paguen la nòmina i 1,4 milions es destinen a pagar els 11 alts càrrecs que durant el 2023 van treballar per als Borbons: Jaime Alfonsín, fins aquest any cap de la casa reial, va ser qui més ingressava, amb 157.646 euros, mentre que el sou més baix va ser de 115.000. El monarca espanyol, per la seva part, va rebre una retribució de 270.609 euros; la reina Letícia, de 148.826, i la reina Sofia, de 121.776. Les princeses Elionor i Sofia no reben encara cap partida; són els seus pares qui els donen una paga. En aquest sentit, Felip VI va començar a rebre una assignació oficial quan va complir 30 anys, i suposava la meitat del que ingressava de manera oficial el seu pare, Joan Carles. Precisament, el rei emèrit va quedar-se sense atribució directa el març del 2020 arran dels escàndols que el perseguien per les irregularitats comeses.

Segons els comptes que publica la mateixa casa reial, la monarquia no gasta tots els diners pressupostats: el 2023 van ser més de 700.000 euros. Això ha fet que tinguin més de 7 milions d'euros estalviats en entitats financeres o el mateix Banc d'Espanya.

En viatges, la monarquia es va gastar 76.000 euros –dels 50.000 pressupostats–, quantitat que s'ha de sumar a la despesa d'Exteriors. En protocol, van ser 605.000 euros: el càtering de la recepció oficial del 12 d'octubre va costar 68.805 euros, mentre que l'esmorzar honorífic del dia que Elíonor va jurar la Constitució va representar 25.300 euros.

Un calaix de sastre on tot cap

Una altra de les despeses vinculades a la casa reial però difícil de quantificar, és la que fa referència a Patrimoni Nacional, institució que s'encarrega de gestionar més de 1.000 immobles, entre els quals 19 palaus, monestirs i convents, així com 18.000 hectàrees verdes o més de 17.000 obres artístiques que inclouen peces de Goya o Velázquez. Són béns de l'Estat que provenen del llegat de la Corona. La casa reial en pot disposar com a residència, com passa amb la Zarzuela, però també per fer-hi actes i cerimònies. L'any 2023, el pressupost total de Patrimoni Nacional va ser de 196 milions. Evidentment, no es pot atribuir tota aquesta despesa a la monarquia, ja que molts d'aquests béns serveixen per a altres usos i van suposar una font d'ingressos destacada: 7 milions de visitants el curs passat. Tot i això, el recinte d'El Pardo –que inclou la Zarzuela– està vinculat directament a la família reial. Els seus orígens es remunten al segle XIII, quan Alfons X, el Savi, va convertir aquesta vasta extensió en el seu lloc de caça. Durant els segles posteriors s'hi van anar construint tots els palaus i residències reials, i ara mateix la majoria de les 16.000 hectàrees que envolten la residència dels monarques estan tancades al públic.

Al Pardo hi treballen 237 treballadors dels 1.077 que estan en nòmina de Patrimoni Nacional. És a dir, gairebé 15 milions en salaris dels 64 pressupostats. Com passa amb tot el que té a veure amb la casa reial, també és difícil fer una estimació acurada de les despeses atribuïbles a la monarquia. El 2021, gràcies a una pregunta de Compromís al Senat, es va saber que els treballs de manteniment i conservació de la Zarzuela entre el 2005 i el 2020 van costar 54 milions d'euros. Però és que Patrimoni Nacional també s'havia fet càrrec de la luxosa finca de l'Angorrilla, al mateix Pardo, on va viure Corina Larsen, l'amant de Joan Carles, entre el 2008 i el 2012. I també d'aquí van sortir els 1,2 milions per pagar les indemnitzacions per acomiadament a la tripulació del Fortuna, l'antic vaixell de l'emèrit, l'any 2013.

Entre les despeses de Patrimoni Nacional a El Pardo del 2023, s'hi poden comptar 127.000 euros en tractaments silvícoles per prevenir incendis, 269.000 euros en millorar àrees enjardinades, 377.000 euros en conservació d'immobles, 2,2 milions en servei de neteja dels edificis, 58.950 euros en neteja de zones recreatives i forestals o 3,5 milions en seguretat privada en tres anys (que també inclou immobles de Sevilla i Mallorca). Malgrat que Defensa i Interior hi destinen una gran partida, la despesa privada en seguretat també és notable.

Menció a part mereix el Palau de Marivent, a Mallorca. Aquest luxós recinte que els reis visiten a l'estiu va ser la residència del pintor i mecenes grec Joan de Saridakis. Després de la seva mort, a mitjan anys 60, l'espai va cedir-se a la Diputació Provincial de les Illes Balears perquè es convertís en un museu gratuït perquè els illencs gaudissin de les prop de 1.300 obres de la col·lecció que incloïa Goyas o Picassos. L'any 1973, contravenint la voluntat de la família, la Diputació va cedir aquests 33.000 metres quadrats al llavors príncep Joan Carles. El Govern Balear, que es fa càrrec del complex, s'hi va gastar l'any passat 686.000 euros en manteniment i 267.000 en pagar els empleats que hi treballen perquè la família reial pugui anar-hi uns dies a l'agost. Del pràcticament milió que costa Marivent als illencs, 250.000 euros són en neteja. Curiosament, Patrimoni Nacional també té una adjudicació de 100.000 euros sota l'epígraf de "servei de neteja de suport" per al palau que va aixecar Saridakis l'any 1925.

Eyre afegeix una altra residència dels Borbons a banda de la Zarzuela i Marivent: les dues cases de la Pleta de Beret, a la Vall d'Aran, un regal dels empresaris de l'estació d'esquí de Baqueira-Beret a Joan Carles el 1984. "Tenien guàrdia permanent durant tot l'any malgrat que no l'utilitzaven", sosté la periodista.

A dia d'avui, malgrat els passos endavant en matèria de transparència que s'han fet arran de la successió en Felip VI, és impossible saber quin cost real té la monarquia espanyola. Ara bé, ni molt menys són els 8,4 milions que es publiciten oficialment. Sense comptar els ministeris de Defensa ni Interior, la despesa directa supera els 30 milions i, si es compten les partides de la Guàrdia Reial i el personal d'El Pardo, aquesta xifra s'eleva per sobre dels 100 milions.