El covid-19 causarà un problema greu de finançament al Govern d’aquí a dos anys
Les Balears reben bestretes a compte de l’Estat que no reflecteixen la caiguda del PIB a les Illes i que s’hauran de liquidar a partir del 2022
PalmaEl finançament de l’Estat a les Balears no minvarà el 2021 i això servirà a curt termini perquè el Govern pugui fer front a la crisi econòmica i social provocada pel coronavirus amb certa solvència. Però causarà un problema greu d’aquí a dos anys. Per què? La resposta està en el mateix funcionament del sistema: cada any, les comunitats reben bestretes a compte en funció de la recaptació -d’IRPF, IVA i impostos especials- que el Ministeri d’Hisenda calcula que tindran. I justament dos anys després se’n fa la liquidació segons les dades reals. Com que habitualment les previsions es fan a la baixa, les comunitats solen sortir-ne guanyant -les Balears rebran 807,4 milions d’euros el 2021 procedents de la liquidació del 2019-.
Però amb la crisi provocada per la pandèmia del covid-19, a causa de la qual es preveu una caiguda del PIB del 28,8% a finals d’any, les entregues a compte que les Balears han rebut el 2020 i les que arribaran el 2021 -2.053 milions d’euros enguany i 2.079 l’any que ve- seran molt superiors a la caiguda de recaptació generada pel coronavirus a les Illes i això repercutirà en les liquidacions de 2022 i 2023.
“Les previsions que es varen fer per al 2020 estan dinamitades pel coronavirus i la liquidació del 2022 serà un pal”, afirma l’economista, exconseller d’Economia del Govern i conseller del Banc d’Espanya, Carles Manera. “Tal com estan les coses, fins i tot s’arribarà a pagar”, afegeix. Manera considera que serà necessària “una negociació política” amb el govern espanyol per solucionar aquesta qüestió.
Malgrat que el Govern és conscient dels problemes de finançament que les Balears patiran a partir del 2022, des de l’Executiu es considera prioritari pal·liar les conseqüències immediates de la crisi i es valora positivament la decisió de l’Estat de mantenir el nivell de recursos que aporta a les comunitats autònomes per poder mantenir la despesa. Ara bé, fonts de la Conselleria d’Hisenda assenyalen que caldran mesures compensatòries per minvar l’impacte negatiu de les liquidacions futures, ja sigui a través del sistema de finançament o amb aportacions extraordinàries del govern espanyol.
La ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, va explicar a principis d’octubre que s’articularà “un procediment perquè les comunitats autònomes no hagin de pagar immediatament el que han rebut”, encara que no va determinar de quina manera es tornaran els doblers de més que rebran les Balears i la resta de comunitats.
Una reivindicació que ve de lluny
La reclamació d’una reforma del sistema de finançament autonòmic, que gairebé s’ha convertit en un mantra del Govern, és ara més necessària i també més difícil que mai. Necessària perquè el retard de dos anys en les liquidacions fa que el finançament no estigui adaptat a les circumstàncies reals de les Illes, que seran la comunitat més afectada per la pandèmia. Però també difícil, perquè en el context actual, marcat per necessitats urgents, no serà una prioritat abordar un procés que implica negociacions amb les 17 comunitats autònomes. Cal recordar que el finançament ja s’hauria d’haver renegociat l’any 2014.
Segons Manera, una via més pràctica a hores d’ara seria “focalitzar els esforços en el REB”, la part fiscal del qual encara ha de tirar endavant. “El règim especial no es negocia amb la resta de comunitats, sinó directament amb el govern espanyol”, apunta.
Amb el finançament actual, les Balears són la segona regió que més aporta a l’Estat i la novena a l’hora de rebre recursos, malgrat que estigui a la mitjana estatal. Aquest posicionament les perjudica encara més davant una crisi com la provocada per la pandèmia de coronavirus, que ha afectat menys altres indrets.
A més, juntament amb Catalunya i Madrid, les Illes fan aportacions als fons estatals de Suficiència i Garantia en solidaritat amb altres comunitats autònomes. Aquesta aportació serà de gairebé 450 milions d’euros l’any 2021 -aquesta xifra també es calcula d’acord amb la liquidació de la recaptació de dos anys abans-. “Les Balears varen passar de controlar el 33% de l’IVA i de l’IRPF al 50% amb el model del 2009. En el cas de comunitats molt dinàmiques com la nostra, el sistema diu que has de ser solidari. El problema és quan ve una crisi i cau la recaptació”, comenta Carles Manera.