Política19/02/2021

Creixen un 50% les denúncies rebudes a l'Oficina Anticorrupció de les Illes

L'IMAS, el Govern i Iago Negueruela varen ser alguns dels investigats durant el 2020

PalmaL'Oficina de prevenció i lluita contra la corrupció a les Illes Balears va rebre durant el 2020 fins a 76 "informacions, alertes o denúncies", segons la memòria anual publicada aquest divendres. Això suposa un increment del 52% respecte del 2019, en què se'n varen rebre 50. L'increment de denunciants més significatiu ha estat el dels anònims, que ha passat de 14 a 47. Els segons més nombrosos són els particulars –21– i les d'ofici; de grups polítics i organismes públics han estat de dues perhom.

Les entitats o institucions més afectades per les informacions han estat les corporacions locals –que n'han rebudes 28– i els consells insulars –que n'apleguen 15–. Les segueixen les empreses i entitats privades, amb 10; les entitats públiques, amb 8; el Parlament de les Illes Balears, amb 6, i el Govern balear, amb 4. Així mateix, les adreçades a persones físiques o privades han estat 3; a l'administració judicial, 1; i a l'Institut Balear de la Salut (IB-Salut), 1.

Cargando
No hay anuncios

Les matèries de denúncia que més han crescut i que continuen liderant el llistat són les de funció pública, que han pujat un 50% i passen de 10 el 2019 a 15 el 2020. Les que fan referència a prevaricació urbanística sumen un cas més i se situen en 9, mentre que les de contractació i prevaricació es dupliquen i passen de 3 a 7 i 6, respectivament.

Incompliment de normativa covid-19

Enguany ha aparegut una nova tipologia relacionada amb la pandèmia, la d'incompliment de normativa covid-19, que ha aplegat 6 denúncies. També destaquen les categories de malversació de cabals públics, amb 5; corrupció en general, amb 4; transparència, amb 4; i subvencions, enriquiment il·lícit, frau i tracte de favor, amb 3 cadascuna.

Cargando
No hay anuncios

Les 76 denúncies rebudes s'han traduït en 28 expedients oberts. A banda d'aquests, se n'han obert 26 de relacionats amb informacions o alertes que es varen presentar el 2019. Així, en total l'any passat es varen obrir 54 expedients, que han derivat en 295 actuacions de diverses tipologies. Aquesta xifra també és molt superior a la del 2019, en què es varen emprendre 173 mesures. Entre aquestes es troben el requeriment d'informació i documents –108 el 2020 i 50 el 2019–, les entrevistes personals –25 el 2020 i 22 el 2019– i les comprovacions in situ –4 el 2020 i 1 el 2019–.

L'IMAS, el Govern i Negueruela, investigats

Finalment, l'Oficina ha conclòs 25 actuacions d'investigació el 2020, entre les quals n'hi ha 12 de relatives a denúncies del 2019. Aquestes varen conduir a dues investigacions a l'Institut Mallorquí d'Afers Socials, una per un possible assetjament a una família, que varen derivar a l'Oficina de Defensa dels Drets de Menor (OBIA). L'altra investigació va consistir en un presumpte incompliment dels plecs d'una concessió a un servei d'acollida de menors tutelats que va quedar arxivat per manca d'indicis.

Cargando
No hay anuncios

L'Oficina també va investigar el Govern balear per dues denúncies diferents. Per una banda, s'acusava l'Executiu de possible filtració d'informació privilegiada, prevaricació i tràfic d'influències per no haver guardat en secret una futura aprovació d'una moratòria en la construcció sobre sòl rústic. Els fets varen ser arxivats, entre altres coses, perquè el denunciant era anònim i això impedia obtenir informació més detallada. La segona investigació al Govern va estar relacionada amb el plus de 22.000 euros dels càrrecs. En aquest cas, l'organisme va concloure que un dels 19 acusats va incomplir el codi ètic de la CAIB, fet que va comunicar a la Comissió Ètica Pública de la Comunitat Autònoma i a la Comissió d'Hisenda.

També crida l'atenció una denúncia adreçada al conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball del Govern, Iago Negueruela, per un possible cas de prevaricació i tracte de favor en benefici d'una empresa de transports. No obstant això, en aquesta situació l'Oficina també va considerar que havia quedat "acreditat" que ni el conseller ni cap membre del Govern havien fet res per "generar frau, corrupció o una situació d'il·legalitat" i va arxivar el cas.