La Crida inicia la consulta del 28-A: només es presentarà si "altres partits" accepten una aliança sobiranista
Artadi i Bonvehí s'han reunit aquesta tarda amb Jordi Sànchez a Soto del Real
BarcelonaLa Crida Nacional per la República inicia una consulta interna als socis fins dimarts que ve per decidir si es presenta a les eleccions generals del 28 d'abril. Però amb condicions: aquest divendres a les vuit del vespre ha fet públiques dues preguntes que deixen un escenari obert. La primera qüestió és si la Crida ha de promoure una candidatura "tant unitària com sigui possible de cara el 28 d'abril entre formacions independentistes i sobiranistes partidàries del dret a l'autodeterminació". I la segona diu: "Si altres organitzacions polítiques acceptessin la confluència electoral, ¿veuries bé la que la Crida participés com a tal en les eleccions del 28 d'abril?"
En cas que els associats i adherits responguessin afirmativament a aquestes preguntes i la Crida concorregués a les eleccions, s'organitzarien primàries per seleccionar els candidats. En l'exposició de motius s'argumenta: "Són les primeres eleccions a les Corts espanyoles després de l'1 d'Octubre, de la DUI i de l'inici de la repressió, i tindran lloc en ple judici contra el Procés" El text afegeix: "La unitat és imprescindible: no solament la unitat estratègica sinó també la unitat d'acció per garantir que la primera força política electoral sigui sobiranista".
Tanmateix, la clau de la pregunta és què significa una candidatura "tant unitària com sigui possible". Esquerra ja ha descartat una candidatura amb ERC –que negocia una aliança amb Nuet– i la CUP ha iniciat el seu propi procés per decidir si es presenta per primer cop a les eleccions generals. El PDECat és l'únic disposat ara a buscar l'encaix amb l'organització. Si només el PDECat és partidari de concórrer conjuntament a les eleccions, ¿es donaran per complertes les condicions? Ara per ara és una incògnita, però veus amb pes dins de l'organització creuen que si no hi pot haver ara una aliança independentista, la Crida s'ha de "reservar" per a més endavant i treballar per forçar la unitat. Presentar-se a les eleccions amb el PDECat posaria en dificultats, per exemple, l'alcalde d'ERC de Montblanc, Pep Andreu, que és membre de la direcció i es presentarà als comicis amb els republicans.
S'intensifiquen els contactes
Tanmateix, que la Crida jugui o no com a organització (això depèn de la consulta) no impedeix que hi hagi membres que s'incorporin en una candidatura electoral formada pel PDECat i el grup de JxCat, que ja fa dies que negocien la fórmula per presentar-se a les eleccions generals. Aquesta tarda el president del PDECat, David Bonvehí, i la consellera de la Presidència, Elsa Artadi, futura número dos per Barcelona, han visitat Jordi Sànchez a Soto del Real. El president del grup parlamentari de JxCat i també de la Crida, malgrat ser a la presó, està implicat en les negociacions i, de fet, és un dels noms per liderar la llista si aconsegueixen tancar un acord. Fonts coneixedores de la trobada asseguren que s'ha "avançat", mentre que des del PDECat afegeixen que el partit hi tindrà un "rol destacat" amb persones "alineades" amb Bonvehí.
La negociació es basa, doncs, en acordar què s'ha de fer a Madrid i trobar un encaix que blindi almenys una mateixa fórmula electoral per al 28-A, les municipals i les eleccions europees en què siguin representades totes les sensibilitats. La majoria de la direcció del PDECat s'inclina per col·laborar amb la governabilitat a Madrid, mentre que els propers a Carles Puigdemont aposten per fer una política de bloqueig si el govern espanyol no accepta parlar del referèndum.
L'expresident, exiliat a Waterloo, que diverses veus reclamen que sigui el cap de llista a les eleccions europees, havia donat pressa al PDECat per tancar un acord ja aquest cap de setmana, i fins i tot s'havia previst un acte per diumenge per escenificar el pacte de totes les sensibilitats. Això, però, no ha estat possible: els negociadors es donen marge, almenys, fins dimarts dia 5 de març, quan se sabrà el resultat de la consulta interna de la Crida, tot i que avui han intentat posar les bases per tancar-lo com més aviat millor. Abans de dimarts, però, l'executiva del PDECat, que es reuneix dilluns, haurà abordat l'última hora de les negociacions per ratificar-les. En l'ultima reunió, la majoria de l'executiva, de sensibilitat més moderada, va emplaçar Bonvehí a parlar amb tots els actors però no a tancar un acord definitiu, ja que haurà de ser avalat per la majoria de la direcció.
Aquest cap de setmana el PDECat també engega el seu propi procés intern: ha iniciat les primàries per escollir els seus candidats. L'ordre final, però, el decidirà l'executiva en funció de l'acord que s'arribi amb la resta de l'espai.
Malgrat que els sectors més moderats no descarten el trencament –el diputat Jordi Xuclà ha criticat públicament la Crida–, la majoria de fonts consultades ho veuen improbable abans de les municipals. "Els alcaldes i regidors no ens ho perdonarien", afirma un dels diputats al Congrés.
El ball de noms
Dels actuals diputats del PDECat, no està previst, d'entrada, que repeteixin Toni Postius i Lourdes Ciuró. Tots prioritzen les municipals a Lleida i Sabadell, respectivament. Ferran Bel estaria valorant si tornar al sector privat, mentre que Feliu Guillaumes es presenta a les primàries del partit però serà l'última legislatura. Sí que es presentaran a les primàries l'actual diputat Sergi Miquel, Míriam Nogueras i, probablement, Jordi Xuclà. Pel que fa a l'actual portaveu, Carles Campuzano, també té números de repetir, malgrat que des de JxCat el situen al quart lloc de la llista.
Pel que fa a JxCat, hi ha diversos noms sobre la taula: s'han plantejat per Madrid els diputats al Parlament Eduard Pujol i Gemma Geis per Barcelona i Girona, a més d'Eusebi Campdepadrós per Tarragona. També altres persones que fins ara han estat a les travesses d'altres eleccions: l'advocat Jaume Alonso Cuevillas, que està empadronat a Girona, o la consellera Laura Borràs, que ja va ser una opció per Barcelona. Els altres presos de JxCat, Josep Rull i Jordi Turull, es podrien incorporar en una candidatura tant el 28-A com a les europees.