La Crida i ERC, més similars del que sembla

BarcelonaL’independentisme comença a definir les noves estratègies. Ho va fer ERC abans de l’estiu i ara ha sigut el torn de la Crida, el nou moviment que impulsa l’expresident Carles Puigdemont. I, malgrat la retòrica sovint discrepant, són moltes les similituds per escrit. Tots dos consagren el diàleg amb l’Estat i la mobilització, i la gran diferència està en la unitat electoral

Diàleg

DiàlegCrida: Una via “preferent” però no “exclusiva”

Crida: Una via “preferent” però no “exclusiva” “Apostem pel diàleg com a via política preferent, però no exclusiva, per accedir a l’exercici efectiu del dret a l’autodeterminació. Treballarem perquè l’acord i el diàleg siguin possibles, però si aquesta via no es materialitza en un període prudencial o en el decurs del temps, es dona una oportunitat per exercitar la sobirania plena gràcies al suport de la voluntat majoritària de la ciutadania; l’exercitarem. Som conscients de les dificultats d’èxit a curt termini d’aquestes vies, també de la dialogada. Però no hi renunciarem”.

ERC: Una estratègia per forçar l’Estat a negociar

“La progressiva acumulació de forces, el creixement de les formacions sobiranistes i democràtiques i el debilitament del règim del 78 s’han d’encaminar a aconseguir que Madrid assumeixi un marc de diàleg i negociació bilateral, per fer possible una resolució democràtica a la demanda majoritària i permanent de la ciutadania de Catalunya. Conscients que l’Estat, tot i saber-se feble, no mostra indicis d’avenir-se al diàleg, caldrà comptar també amb la mediació internacional”.

Unilateral

UnilateralCrida: “No renunciem a cap via pacífica”

Crida: “No renunciem a cap via pacífica” “La desobediència s’ha d’entendre com una decisió personal i intransferible de qui la protagonitza en què cap imposició col·lectiva la pot determinar [...]. La desobediència dels representants, en tot cas, pot acabar sent una acció necessària davant la injustícia de l’acció dels poders de l’Estat en la seva negativa a acceptar l’autodeterminació. [...] No renunciem a cap via pacífica i no violenta per fer efectiva la DUI i instaurar la República Catalana a l’empara de la causa justa de la independència”.

ERC: Una nova DUI a la recambra

“L’opció dialogada amb l’Estat és la preferida i desitjada i ens comprometem a treballar-hi incansablement. ERC es compromet, amb tot, a no desaprofitar qualsevol escletxa d’oportunitat per fer efectiva la República. Si davant un tancament persistent del govern espanyol no és possible un referèndum d’autodeterminació, no es pot descartar una declaració d’independència, que convindria que complís les condicions que consten en l’opinió positiva del Tribunal de l’Haia sobre la DUI de Kosovo”.

Carrer

CarrerCrida: Accions de desobediència civil no violenta

Crida: Accions de desobediència civil no violenta “La mobilització ciutadana mitjançant actituds cíviques i pacífiques, emmarcades en la no-violència, obre un gran ventall de possibilitats per emplaçar l’Estat a desbloquejar la via del diàleg per acordar el referèndum d’autodeterminació [...]. Al segle XX diversos moments han evidenciat la força que té l’acció col·lectiva inspirada en la no-violència i en la desobediència civil. El tancament de caixes, la vaga dels tramvies i el moviment contra el servei militar obligatori són episodis que van doblegar el poder”.

ERC: La mobilització imprescindible del carrer

“L’independentisme és l’únic moviment polític capaç d’organitzar una mobilització massiva, cívica i pacífica, la qual pot adoptar qualsevol tipus de forma: des d’una manifestació fins a una vaga, passant per un tancament de caixes. Un dels eixos centrals ha de ser el manteniment de la mobilització ciutadana i de les institucions de la societat civil, tot recorrent quan escaigui a la desobediència civil per aguditzar les contradiccions del règim de la monarquia postfranquista, fins a assolir un escenari de negociació”

Llistes electorals

Crida: Unitat electoral

Crida: Unitat electoral“Molt probablement sense la unitat electoral [de Junts pel Sí el 27-S] els desencontres entre els partits haurien impedit que el referèndum de l’1-O tirés endavant. Els beneficis de la unitat electoral no els hem d’apreciar només en l’obtenció de vots a les eleccions, sinó també en l’acció política posterior en clau de confrontació democràtica amb l’Estat [...]. Com s’ha demostrat després del 21-D, la falta d’unitat política i l’excés de rivalitat entre els partits ha debilitat el projecte [independentista]”.

ERC: Consolidar les sigles sense llistes conjuntes

“Un gran repte de cara a les eleccions municipals del 2019 és fidelitzar l’electorat ideològic i republicà de les eleccions al Parlament del 21-D, en què ERC va ser primera i segona força en la majoria de municipis. En aquells municipis amb alta dissociació entre tipus d’eleccions, retenir els electors del 21-D amb un discurs de necessitat de tenir governs i alcaldies republicans hauria de ser una línia de reforç de les bones polítiques locals. ERC està cridada a ser la ròtula dels pactes municipals”.

Govern

Crida: Unitat per guanyar el màxim d’institucions

Crida: Unitat per guanyar el màxim d’institucions “Aquesta estratègia de la unitat política [llistes unitàries] té sentit i raó de ser en la mesura que es busqui que el sobiranisme disposi de la màxima acció de govern que avui ofereixen les nostres institucions; és a dir, governs locals i Generalitat [...]. Cal fer tots els esforços perquè [el sobiranisme] esdevingui govern en el màxim nombre d’institucions i també de tenir presència en tots els espais de representació política que avui hi ha a Catalunya. Renunciar a ser presents en qualsevol d’aquests espais és acceptar que alguna altra formació ocuparà aquesta presència”.

ERC: Fer servir l’executiu per ampliar la base

ERC: Fer servir l’executiu per ampliar la base “És més necessari que mai que la Generalitat sigui percebuda a ulls de tots els catalans com una eina de transformació i millora de la seva vida quotidiana i les seves expectatives de futur, i com un instrument efectiu per a l’equilibri territorial del país. La Generalitat s’ha de relacionar només de manera bilateral amb el govern de l’Estat. En aquest context, és imprescindible que la Generalitat no actuï d’acord amb la lògica de l’estat de les autonomies i renunciï, per tant, a participar en fòrums, cimeres i altres instàncies autonòmiques de caràcter multilateral”.