La Crida Nacional endarrereix fins al 26 de gener el seu congrés constituent

BarcelonaLa Crida Nacional per la República ha decidit endarrerir fins al 26 de gener el seu congrés constituent. És una setmana més tard del que estava previst, segons han explicat a l'agència Efe fonts de la nova formació. Es tracta d'un "ajornament tècnic" per allargar el termini dels preparatius congressuals i disposar de més temps per tenir a punt tota la logística i els debats que es desenvoluparan en el conclave, segons les fonts consultades.

Els treballs de discussió interna de les ponències i els vint dies de vaga de fam que va seguir a la presó de Lledoners (Bages) Jordi Sànchez, un dels principals impulsors de la Crida Nacional per la República juntament amb l'expresident Carles Puigdemont, han influït en la decisió d'endarrerir el congrés del 19 al 26 de gener.

Els impulsors de la Crida, que supera ja els 15.000 membres fundadors, faran públic molt aviat els textos refosos de les ponències política i organitzativa que s'aprovaran en el conclave. Els esborranys de les dues ponències es van presentar en la convenció fundacional que la Crida va celebrar el passat 27 d'octubre a Manresa (Bages), on es va donar el tret de sortida a les discussions congressuals obertes als membres fundadors.

Després d'una primera fase deliberativa dels esborranys, es va obrir un període per presentar-hi esmenes, entre el 28 de novembre i el 9 de desembre. Per al 17 de desembre estava prevista la publicació dels textos refosos amb la incorporació d'esmenes i, si bé aquesta fase porta uns dies de retard, la publicació d'aquests textos és imminent, segons les fonts consultades.

Quedarà encara un paquet d'esmenes vives –que no han estat transaccionades o acceptades i que han rebut almenys un 3,5 % de suports individuals–, que podran ser presentades i votades al congrés constituent.

Un any després de la declaració fallida d’independència al Parlament, l’expresident Carles Puigdemont, llavors al capdavant de l’executiu, va engegar una nova formació política amb l’objectiu de fer la República. El “nou moviment” –que prendrà la forma jurídica d’un partit polític– recepta diàleg, unitat de l’independentisme en les cites electorals, governar les institucions i preparar accions de desobediència civil no violenta per obligar l’Estat a acceptar un referèndum d’autodeterminació. Una estratègia unitària però que ara mateix està lluny d’aconseguir-se: només el PDECat hi ha donat suport (amb reticències de la direcció) i ERC i la CUP ja han rebutjat participar-hi perquè consideren la Crida una “refundació de CDC”.