Roger Soler i Martí: "La criminalització dels joves contribueix a allunyar-los de les institucions"

BarcelonaRoger Soler i Martí (Arenys de Mar, 1979) és doctor en ciència política per la Universitat Autònoma de Barcelona i investigador postdoctoral a l'Institut de Govern i Polítiques Públiques de la mateixa universitat, on també és professor. La seva recerca se centra en la relació entre joves, política i democràcia.

El Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) mostra una caiguda de l'interès dels joves per la política. Com s'explica?

— D'una banda, perquè són més volàtils amb les actituds i comportaments polítics i més sensibles al context, que a diferència de fa uns anys –els posteriors al 15-M o els del Procés– és de menor intensitat política. De l'altra, perquè aquest desinterès no té tant a veure amb la política en general com amb la seva part institucional.

I per què se senten allunyats de les institucions?

— L'evolució de la precarietat laboral, les dificultats per accedir a l'habitatge i les successives crisis que ha viscut aquesta generació han portat els joves a posicions més perifèriques. Això fa que la seva manera d'influir acostumi a ser a través de la protesta. També tendeixen a voler participar sense els intermediaris tradicionals de la política.

Per tant, el desinterès no implica menys participació política.

— No vol dir que als joves no els interessi el que passi al seu voltant i no tinguin voluntat de transformació política. Tot i el discurs de la desafecció, en els últims anys hi ha hagut onades de mobilització en què els joves han tingut una importància cabdal, com el 15-M, les mobilitzacions pel canvi climàtic, l'onada feminista... També és veritat que ara, pel moment que estem vivint, hi ha menys mobilització juvenil. Estem a l'espera de la propera onada.

La crisi del 2008 va propiciar el 15-M, però ara les condicions dels joves no són gaire millors. ¿És imaginable un esclat com aquell?

— És difícil de preveure, però és evident que la frustració, la ràbia i la desil·lusió poden ser determinants per a la cristal·lització de moviments. Amb el moviment climàtic va passar una cosa similar: no és que de cop hi hagués un augment sobtat de la temperatura, però es van donar les condicions i l'aparició de figures com Greta Thunberg va ajudar a canalitzar el descontentament amb les institucions. Apareixeran noves causes que mobilitzaran el descontentament generacional, però no saben quan ni amb quina forma.

¿La no culminació del Procés ha estat un factor desmobilitzador?

— No només dels joves. El Procés ha acabat generant una desil·lusió entre la ciutadania independentista, un desencant.

En les protestes postsentència, a més, el jovent va topar amb una criminalització generalitzada. També en les manifestacions contra l'empresonament de Pablo Hasél, durant la pandèmia...

— La joventut té un paper molt rellevant en tots els processos emancipatoris o de canvi de les regles del joc. I en paral·lel, sempre hi ha un discurs criminalitzador dels joves per part del món adult, ja sigui pel seu excés de disruptivitat o per la seva passivitat. De forma sistemàtica hi ha una certa por o incomprensió davant la joventut, i això també forma part del cercle del seu allunyament respecte a les institucions, que veuen com una cosa adulta i llunyana. Els discursos criminalitzadors confirmen aquesta distància.

Segons el darrer CEO, els joves catalans destaquen entre els partidaris d'abaixar impostos i d'una sanitat i educació privades. ¿Hi ha un viratge cap a la dreta?

— És una evolució molt recent i s'haurà d'estudiar bé, perquè en temes com la immigració, els drets de les dones o el canvi climàtic continuen en posicions més progressistes. Una hipòtesi podria ser que la distància amb les institucions hagi generat un cert escepticisme sobre el paper de l'administració a l'hora de distribuir la riquesa, sobre la seva utilitat en la defensa dels propis interessos.

Les xarxes socials són ja una de les principals vies de consum d'informació dels joves. Quin impacte tenen en la seva politització?

— Les xarxes faciliten que rebin informació molt més especialitzada o perfilada en funció de la seva orientació ideològica. Això suposa menys interacció amb altres discursos o ideologies i pot comportar una certa polarització.

També són un caldo de cultiu per a fake news i campanyes de l'extrema dreta.

— Hi ha més exposició a tot tipus de discursos, i el de l'extrema dreta té més potencial per calar en situacions de descontentament. Per això són tan importants l'educació i les competències mediàtiques.

En el camí cap a reconnectar amb la política institucional, ¿serveix de res que un polític es faci de TikTok?

— Utilitzar els mateixos canals que els joves no és mala idea per se, però no és només una qüestió de canals sinó de llenguatge o coherència. Algunes campanyes de polítics fora del seu context contribueixen més a fer-los ridículs que a fer-los propers.

Com es pot recuperar la confiança dels joves en les institucions?

— Durant molt temps les institucions s'han preocupat per la participació dels joves, però ha estat una preocupació mal canalitzada. L'objectiu no ha de ser fer participar persones joves sinó transformar allò que els genera allunyament. I això té a veure amb la desatenció de les seves necessitats: el suport a les polítiques educatives, la transició al mercat laboral i, sobretot, l'accés a l'habitatge.