MadridAl govern espanyol se li acumulen els incendis a mesura que avança la crisi del coronavirus. Les votacions sobre l’estat d’alarma han anat demostrant progressivament la debilitat de l’executiu al Congrés, i ja pensa en alternatives legals per completar el desconfinament per si no aconsegueix suports per a la sisena pròrroga. El pacte amb Bildu per a la derogació de la reforma laboral va obrir una ferida amb la patronal i ara el pols el té el ministeri de l’Interior amb la Guàrdia Civil. La dimissió ahir del director adjunt operatiu, Laurentino Ceña, donava la mesura de la profunditat de l’enfrontament entre l’institut armat i Fernando Grande-Marlaska després del cessament dilluns per sorpresa del cap de la comandància de la Guàrdia Civil a Madrid, Diego Pérez de los Cobos.
En el rerefons, la polèmica investigació al jutjat d’instrucció 51 de Madrid sobre la gestió del govern espanyol en la crisi del covid-19, una causa judicial que avança gràcies a les investigacions de la unitat orgànica de policia judicial de la comandància de la Guàrdia Civil liderada per De los Cobos fins dilluns. Just el mateix dia que la jutge Carmen Rodríguez-Medel citava a declarar com a investigat per al 5 de juny el delegat del govern espanyol a Madrid, José Manuel Franco, per haver autoritzat la manifestació feminista el 8 de març. El mateix dilluns la jutge enviava una carta a Interior recordant que la unitat de policia judicial ha de guardar secret de les investigacions i advertint de possibles responsabilitats penals si s’intentava entorpir la feina judicial, i ahir Ceña afegia pressió al ministre presentant la seva renúncia pel cessament de De los Cobos.
El nou front és especialment delicat per a Marlaska, jutge de llarga reputació a l’Audiència Nacional, que ara com a membre de l’executiu es veu discutit per part d’associacions de jutges i fiscals. Naturalment, també per algunes veus dins de la Guàrdia Civil, que veuen en perill la “neutralitat” del cos i sospiten d’“ingerència política” en el cessament de De los Cobos. En plena tempesta, Marlaska va veure’s forçat a comparèixer a la roda de premsa posterior al consell de ministres -inicialment no estava previst que ho fes- amb un “anunci important” que actués d’extintor: la culminació de l’equiparació salarial de les forces estatals amb les autonòmiques i locals, una llarga reivindicació de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional.
En un intent de girar full a la crisi, Marlaska va anunciar ja el relleu de Ceña com a número dos de la Guàrdia Civil -el general de divisió Pablo Salas Moreno, que serà ascendit a tinent general- i va esforçar-se per situar els canvis a l’institut armat en el marc d’una reestructuració de l’equip que ja s’estava fent des del principi de la legislatura però que havia quedat “paralitzada” pel covid-19. “No conjugo la paraula ingerència ”, es va defensar Marlaska, que va dir que era conscient de quines competències té un jutge i quines un ministre.
L’informe polèmic
Rere l’enfrontament de Marlaska amb la Guàrdia Civil hi ha la presentació d’un informe de la unitat de policia judicial amb data de 21 de maig, quatre dies abans que Rodríguez-Medel es decidís a citar Franco com a investigat per un presumpte delicte de prevaricació davant la sospita que no va utilitzar els mateixos criteris per autoritzar o denegar manifestacions a Madrid a principis de març. Un document -divulgat ahir en diversos mitjans- que analitza si el govern espanyol va autoritzar la manifestació del 8-M sent conscient ja del risc que podia suposar per a la salut dels participants i que conclou que s’haurien d’haver denegat totes les mobilitzacions convocades a partir del 5 de març. Tanmateix, l’informe conté un grapat d’errors, ocultacions i especulacions que posen en dubte la neutralitat que se li pressuposa. Per exemple, afirma que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar la pandèmia el 31 de gener, tot i que no ho va fer fins a l’11 de març -el que realment va declarar va ser l’emergència sanitària- i qüestiona que el 6 de març es prohibís un congrés evangèlic per als dies 19, 20 i 21 ignorant, però, que hi havien de participar persones de 120 països diferents, entre els quals alguns que ja tenien aleshores una forta presència del virus detectada. Segons l’informe, Simón i el ministre Salvador Illa van reunir-se amb els promotors del congrés per fer-los saber que “no es podia celebrar”, per la qual cosa, interpreten, ja sabien abans del 8-M el risc que una manifestació podria tenir per la salut.
Des d’Unides Podem, algunes veus van subratllar ahir aquestes irregularitats en l’informe, que s’alimenta en alguns punts de notícies extretes d’ OK Diario. “La dreta mediàtica construeix el marc, la dreta l’eleva i el seu braç judicial li atorga certesa. El mateix esquema que es va utilitzar contra els independentistes ara és contra el govern de coalició”, piulava Jaume Asens. Avui al Congrés Marlaska s’haurà d’enfrontar a una dreta que demana en bloc la seva dimissió.
Quatre topades amb la justícia en quatre mesos de govern
Primer avís a Iglesias
El 15 de gener el CGPJ reprèn Pablo Iglesias per haver dit que Luxemburg havia “humiliat” la justícia espanyola reconeixent la immunitat d’Oriol Junqueras.
Divisió sobre Delgado
Un dia després, set vocals del CGPJ discrepen de l’aval a Dolores Delgado com a fiscal general de l’Estat. Veuen en risc l’“aparença de parcialitat”.
Segona alerta a Iglesias
Fa un mes Iglesias va criticar la condemna contra la diputada de Podem Isa Serra per disturbis en una protesta. El CGPJ va tornar-li a fer un toc d’atenció.
La causa del 8-M
La jutge Rodríguez-Medel envia una carta a Interior en què avisa de possibles responsabilitats penals si no es guarda el secret de les investigacions.
