Crisi Vox
Política27/02/2024

Les tensions entre sectors de Vox es mantenen tot i la fi de la crisi

Malgrat haver escenificat una reconciliació, la distància entre els cinc díscols del grup parlamentari i la direcció del partit no s’ha escurçat

Palma“Soldat que es retira a temps serveix per a una altra guerra. Temps al temps”. La frase la va dir un dels diputats rebels de Vox als passadissos del Parlament el mateix horabaixa que el partit va donar per tancada la seva crisi amb un comunicat conjunt, com han confirmat diverses fonts a l’ARA Balears. Els cinc díscols varen baixar les armes tan bon punt varen saber que, si mantenien el pols amb la direcció estatal del seu partit, el més probable era que la presidència del Parlament acabàs en mans del PP. Però la rendició va arribar després d’un trencament absolut a Vox i un intercanvi d’expulsions: dels díscols als dos oficialistes del grup parlamentari i de la direcció als díscols com a militants. Ambdues parts varen fer marxa enrere i, sobre el paper, el grup parlamentari torna a estar cohesionat. Però malgrat el cessament de les hostilitats, la tensió entre sectors encara hi és, soterrada.

Els cinc diputats indisciplinats que varen iniciar la rebel·lió interna acabaren acceptant la jerarquia i renunciant a les seves principals demandes: que Gabriel Le Senne deixàs de ser el president del Parlament –volien postular-hi l’actual portaveu del grup, Idoia Ribas– i que s’apartàs la presidenta del partit a les Illes, Patricia de las Heras, que consideren mancada de lideratge. Ho varen fer a canvi de “tornar al punt de partida” i evitar ser expulsats del partit, després de dues setmanes de xoc frontal amb la direcció. Fonts de l’executiva estatal de Vox i també del grup parlamentari insisteixen que els cinc indisciplinats varen prendre la decisió de recular pel seu compte, quan les negociacions estaven encallades, i sense més contrapartides que el compromís de Madrid que no hi hauria represàlies. “No es farà fora ningú, ni d’un costat ni de l’altre”, asseguren fonts de la direcció, que consideren que els cinc díscols no varen “calibrar bé” la jugada. Els indisciplinats no varen tenir prou força per sortir-ne victoriosos, però l’executiva de Madrid també tenia les mans lligades: fer-los fora del partit implicava perdre totalment el control del grup parlamentari de les Illes –on els díscols tenien la majoria– i, per tant, no poder assegurar l’estabilitat de l’Executiu de Marga Prohens al Parlament. “Vox cerca mantenir els pactes, això és el més important”, assenyala una font de l’executiva provincial de Vox. La resolució de la crisi, per tant, ha convingut les dues parts.

Cargando
No hay anuncios

Unitat, però no cohesió

Però la confiança està ara per ara trencada. “Ara mateix, la unió no existeix, hi ha ferides que s’han de tancar”, apunten veus del partit a les Illes. Fonts de la direcció del partit admeten, al seu torn, que estan “a l’expectativa” de veure què fan els cinc díscols: “Esperem que no facin més moviments”. Una mostra d’aquesta falta de confiança és el fet que després del trencament, la direcció estatal no hagi tornat a incloure el cap de premsa del grup parlamentari al grup de WhatsApp per a periodistes des d’on es publiquen comunicats oficials del partit. De fet, els diputats es comuniquen a la premsa a través d’un grup paral·lel exclusivament dedicat al grup parlamentari, sense la marca corporativa de Vox.

Cargando
No hay anuncios

Què en pensen els díscols? El seu malestar envers l’executiva provincial de Vox es manté intacte malgrat l’armistici. De fet, s’han desvinculat gairebé completament de la vida interna del partit. La portaveu del grup parlamentari, Idoia Ribas, va evitar reconèixer el lideratge de De las Heras en la primera roda de premsa després de reconduir la crisi. “Coneixen la meva posició personal”, es va limitar a dir, en referència a les crítiques que havia fet en els dies previs a De las Heras als mitjans de comunicació. De fet, Ribas es nega a respondre des de llavors a preguntes sobre la vida interna de Vox, i insisteix que només compareix en nom del grup parlamentari. Fonts coneixedores asseguren que els díscols no tenen ara mateix “una relació fluïda amb Madrid ni amb l’executiva” de Vox a les Illes. Aquest distanciament és manifest al Parlament, en què les interaccions entre els cinc rebels i De las Heras i Le Senne són escasses. Les mateixes fonts admeten que els cinc díscols són conscients que el seu futur al partit més enllà d’aquesta legislatura és incert, encara que tot pot canviar d’aquí al final del mandat de Marga Prohens, d’aquí a tres anys. En aquest sentit, encara que en aquests moments han decidit signar la pau amb la direcció estatal de Vox, això no vol dir que més endavant no puguin tornar-s’hi a enfrontar, assenyalen les mateixes fonts.

Per ara, fonts del partit expliquen que se centraran a “pressionar” el PP per posar en marxa l’Oficina de Garantia de la Llibertat Lingüística, que va quedar aparcada. Segons Vox, pel desinterès del PP, tot i que les mateixes fonts admeten que la proposició de llei que varen presentar per crear-la té problemes jurídics que s’hauran de resoldre. Més enllà d’aquest horitzó, tot es difumina. “És difícil saber què passarà, no hi ha un pla establert, tot es fa improvisant”, opina una veu coneixedora:“El tancament de la crisi ha estat en fals, no se solucionarà mai ni es podrà acontentar mai els díscols”. Sigui com sigui, de moment regna una calma tensa.