Ciutadans decideix hibernar i renuncia a presentar-se al 23-J

El partit, molt tocat pels resultats del 28-M, espera reviscolar en el pròxim cicle electoral

Inés Arrimadas s'abraça als seus companys de partit un cop acabada la compareixença

Madrid / BarcelonaDe ser tercera força al Congrés a no presentar-se a les eleccions. Aquest ha estat l'increïble recorregut que ha fet Ciutadans en només quatre anys. La decisió l'ha anunciat aquest migdia el secretari general del partit, Adrián Vázquez, després de reconèixer el seu fracàs a les eleccions del 28-M: "Els espanyols no ens veuen com una alternativa transformadora. I en un context de plebiscit sobre la figura de Sánchez no hi ha espai per a nosaltres", ha admès amb posat greu. El partit, doncs, torna als seus particulars quarters d'hivern, que són Catalunya (on encara té 6 diputats al Parlament) i Europa (on tenen set eurodiputats) a l'espera de temps millors. La idea és que ja sense Sánchez i amb un previsible govern de PP amb Vox, el centre liberal pot tornar a ressorgir després d'un període d'hibernació.

Vázquez ha insistit que engegaran un "procés de rearmament ideològic i intel·lectual" per preparar-se per al pròxim cicle electoral. "Avui comença tot", ha insistit. Tot i aquest intent per insuflar optimisme a la tropa, l'ambient que es respirava a la seu del carrer Alcalá, dimensionada per acollir un partit que aspirava a governar Espanya, era de funeral. La perspectiva de passar-se quatre anys sense representació al Congrés provoca vertigen, però en el debat intern una gran majoria s'ha posicionat a favor de no presentar-se. Ara bé, la reunió no ha estat tan plàcida com s'ha donat a entendre a la roda de premsa.

Per exemple, el diputat de Castella i Lleó, Francisco Igea, ha marxat molest, segons algunes fonts, perquè considerava que, si es prenia aquesta decisió, almenys hi havia d'haver una assumpció de responsabilitats en forma de dimissions. En paral·lel, la vicealcaldessa de Madrid, Begoña Villacís, que ha quedat fora del consistori, ha plantejat en un moment de la reunió la possibilitat de presentar només una candidatura per Barcelona liderada per Inés Arrimadas, a la qual cosa l'expresidenta de Cs s'ha negat rotundament. "Ha sigut una proposta que ningú s’ha pres seriosament", apunten veus de l'executiva.

També s'han sentit intervencions favorables a presentar-se a les generals encara que fos només en llocs estratègics com Madrid o Barcelona, per exemple per part de la cap de llista per Barcelona, Anna Grau, o el líder del partit a Santa Coloma de Gramenet, Dimas Gragera, un dels pocs que han aconseguit mantenir representació a l'Ajuntament, així com les caps de llista per al País Valencià i Madrid, Mamen Peris i Aruca Gómez, respectivament.

No obstant, altres fonts apunten que la conversa ha estat "un debat" i "la gent ha anat canviant de posició". No s'ha fet una votació, sinó que s'ha considerat que hi havia prou consens entre els dirigents del partit. "Al final només dos o tres s'hi han mantingut totalment en contra", afirma un dirigent. Un dels crítics, tot i que no forma part de l'executiva, és el diputat i exportaveu de la formació al Congrés, Edmundo Bal, que ha piulat que se sentia "avergonyit".

Bal responia a un tuit anterior de Fran Hervías, ex mà dreta d'Albert Rivera, que es va passar al PP i va propiciar un transvasament de càrrecs taronja a la formació conservadora. I que ara defensa públicament la desaparició del partit.

Satisfacció al PP

Hores abans, des del PP, Alberto Núñez Feijóo havia pressionat els taronges perquè no s'hi presentessin: "Seria un exercici de maduresa i responsabilitat, i, en nom de l'Espanya que està esperant el canvi, ho agrairem". Feijóo ha defensat la "concentració" del vot al voltant del PP i ha obert la porta als votants de Ciutadans. El partit taronja, amb tot, no farà cap crida per votar ningú en concret: "Nosaltres no tractem els espanyols com si fossin un ramat", ha dit Vázquez.

L'anunci de l'avançament electoral de Sánchez va agafar dilluns l'executiva reunida per analitzar els resultats i decidir les estratègies i canvis que calia abordar de cara a les eleccions de desembre. "Amb l'anunci tot va saltar pels aires", explica un membre de la cúpula. Segons aquesta font, la idea del partit era presentar-se a les eleccions del desembre després de fer canvis i un nou procés de "rebranding", és a dir, d'actualització de la imatge de marca (tot i que l'actual logo té només uns mesos). "D'aquí sis mesos l'escenari serà totalment diferent", afegeix, donant per fet que Sánchez perdrà i que Feijóo governarà amb Vox.

En caiguda lliure

I és que, en caiguda lliure des del novembre del 2019, Cs es va apagant cada cop que es posen les urnes i els seus exvots han passat a engrossir les files del PP i Vox. El 28-M va passar de 2.787 regidors a només 392 a tot l'Estat i de gairebé dos milions de vots a poc més de 300.000. A Catalunya, la desfeta es va traduir en la pèrdua de més de 155.000 vots i la caiguda fins a tan sols 10 regidors.

Una dona votant a les eleccions del passat diumenge 28 de maig en un col·legi electoral de Madrid

El seu millor moment va ser a les eleccions generals del 28 d'abril del 2019, quan, amb Albert Rivera al capdavant, va obtenir 66 escons i es va situar a només 200.000 vots del PP de Pablo Casado. La negativa de Rivera a explorar un pacte amb Sánchez i la irrupció de l'extrema dreta van portar el partit a la catàstrofe només set mesos després, quan van obtenir només 10 escons al Congrés el 10 de novembre del 2019. Rivera va marxar i va deixar el partit en mans d'Inés Arrimadas, la qual, malgrat uns quants intents per treure'l de l'UCI amb diverses maniobres, no ha aconseguit revifar-lo. La decisió de no concórrer a les eleccions també significarà previsiblement l'adeu a la política de la dirigent catalana, que ha passat de guanyar les eleccions a Catalunya el 2017 i ser la figura de moda a Espanya a ser vilipendiada pels mitjans de la dreta madrilenya.

stats