La crispació marca l’inici del mandat de Prohens

PalmaLa presidenta del Govern, Marga Prohens, s’encamina a complir els primers cent dies de mandat, uns mesos en què ha encadenat diverses polèmiques sense que l’oposició li hagi donat treva. Segons els experts consultats, els primers tres mesos i escaig de tot executiu serveixen per situar els seus càrrecs, conèixer les àrees de treball i també marcar el relat sobre com serà la legislatura. Les primeres passes de Prohens es distingeixen per la voluntat de fer palès el compliment de compromisos amb l’aprovació de diversos decrets, però també pel xoc frontal amb el PSIB i la investidura fallida d’Alberto Núñez Feijóo a Madrid. Ha patit, a més, alguns sotracs. L’aliança del PP amb Vox s’ha esquerdat poc després que el Govern s’hagi posat en marxa, i per raó de la llengua, fet que mostra les tensions amb què varen signar l’acord de governabilitat. A més, la mesura estrella de Prohens per fer front als problemes d’habitatge ha encallat i l’Executiu va haver d’ajornar l’aprovació del decret.

“Els cent primers dies d’un govern són importants per demostrar que alguna cosa ha canviat”, explica el politòleg i professor de la UPF Toni Rodon. “Just després de les eleccions, els ciutadans fan una mica més de cas a la informació política i és una bona oportunitat pels presidents de vendre’s una mica”, diu. Poc després d’una investidura hi ha un període de “lluna de mel” en què els votants “són menys crítics”, exposa l’expert. Però aquesta vegada, adverteix, el clima de campanya que va provocar la convocatòria immediata de les eleccions generals ho va “contaminar tot”. Les primeres accions dels nous governs del PP amb Vox varen ser una arma llancívola que l’esquerra va emprar per mobilitzar el seu electorat.

Objectiu: “complir”

L’estratègia comunicativa de Prohens s’ha centrat a diferenciar-se del Pacte

El politòleg i membre del col·lectiu Passes Perdudes Guillermo Bezzina destaca l’“obsessió per complir” de Prohens. “A les poques setmanes de ser investida va presentar el decret per bonificar l’impost de successions i donacions. Volia marcar el relat que està fent la feina”, argumenta. El va seguir el decret que eliminava el requisit del català a l’àmbit sanitari, un compromís electoral que, a més, estava inclòs a l’acord de governabilitat signat amb Vox. Per al també articulista especialitzat en Ciència Política de Passes Perdudes Antoni Fornés, es tracta de mesures “poc arriscades, concretes, significatives per a l’electorat propi i políticament rendibles”. Malgrat que la mesura sobre llengua va desfermar les crítiques de l’oposició, Fornés defensa que “dins la base electoral del PP no genera reticències”.

Paral·lelament, l’Executiu de Prohens va implantar la gratuïtat de l’educació 0-3, encara que l’eslògan que beneficiaria tothom ha jugat en contra del Govern, que no podrà aplicar aquesta mesura a les guarderies que no formen part de la Xarxa Complementària.

D’altra banda, i així s’ha vist en els plens del Parlament, l’estratègia comunicativa de la presidenta Prohens ha cercat diferenciar-se del Govern del Pacte, especialment des que els consellers han començat a fer, aquest setembre, compareixences a la Cambra, durant les quals també han explicat “què han trobat als calaixos”. Bezzina ho compara amb el primer mandat de la socialista Francina Armengol, que tan bon punt va arribar al Govern va desistir dels recursos que el gabinet de José Ramón Bauzá havia presentat al Tribunal Suprem (TS) en defensa del Tractat Integrat de Llengües, anul·lat per diferents sentències, i va derogar la Llei de símbols. “Les primeres mesures d’un nou Executiu acostumen a ser simbòliques”, assenyala Bezzina.

Una consellera polèmica

L’oposició se centra en la titular d’Habitatge i el decret s’encalla

En els primers mesos de mandat del Govern del PP, el departament d’Habitatge ha estat sota el focus mediàtic. L’Executiu es va veure obligat divendres a ajornar l’aprovació del decret de mesures urgents en matèria d’habitatge in extremis, quan ja s’havia anunciat que es presentaria, després que es produís un debat al Consell de Govern al voltant dels apartats que afecten, entre altres coses, la reconversió de pisos d’allotjament turístic en habitatge. L’Executiu el tirarà endavant, però la norma s‘ha encallat més temps del que es preveia.

A més, la titular d’Habitatge, Marta Vidal, ha estat a la diana de l’oposició des que va prendre possessió del càrrec. Acabada de nomenar, va cancel·lar la compra de 88 pisos de protecció oficial a Nou Llevant i va enviar el contracte a la Fiscalia, assegurant que hi havia detectat possibles irregularitats. L’oposició li ho ha retret amb contundència al Parlament, fins al punt d’exigir a la consellera que aclareixi si tenia alguna relació amb un intermediari del fons inversor implicat en l’operació, cosa que la consellera ha negat. Vidal també ha estat protagonista de diverses polèmiques. La darrera, per haver compaginat el càrrec de consellera durant dos mesos amb càrrecs com a administradora de dues societats mercantils, una de les quals immobiliària, motiu pel qual el PSIB l’ha denunciada a l’Oficina Anticorrupció –un organisme que el Govern ja ha anunciat que vol tancar. En paral·lel, es va fer públic que la consellera s’havia reservat una plaça d’aparcament de la Direcció General de Transport per recarregar el seu vehicle elèctric –ho va atribuir a un error i va retirar la reserva. “L’oposició està sent contundent”, apunta Bezzina. Davant un govern que promou decrets des de bon començament, els seus adversaris polítics també estan actius.

Xoc amb Vox pel català

L’extrema dreta marca perfil dur i tensa l’aliança

L’aliança del PP amb Vox per investir Prohens presidenta va començar d’una manera plàcida, però les tensions entre socis no han trigat a manifestar-se. El Govern va deixar a Vox dur la veu cantant en una de les iniciatives contingudes en l’acord: la creació de l’Oficina per la Garantia de la Llibertat Lingüística. L’extrema dreta no ha deixat escapar l’ocasió i la setmana passada va dur la proposició de llei per crear l’organisme al Parlament, un text que ha obert la primera esquerda entre els socis. Els populars han advertit que no hi votaran a favor, perquè carrega contra l’Estatut. Però el PP necessita Vox per aprovar els pressupostos i ha acceptat negociar el text a través d’esmenes. Una cessió davant el partit d’Idoia Ribas, que va presentar l’escrit sense consensuar-lo.

“Als governs de coalició, els partits menors acostumen a tenir una veu més discrepant perquè, si no, queden amagats en l’acció de govern”, exposa Bezzina, que recorda que en el Govern del Pacte també hi va haver tensions entre socis. Per la seva banda, Rodon creu que les tibantors entre el PP i Vox “aniran a més”. “Competeixen per un mateix elector”, assegura el politòleg: “A més, ara el PP s’ha adonat que Vox li està fent mal i vol marcar distàncies”. Per Rodon, els conservadors no varen preveure que els pactes autonòmics amb Vox “mobilitzarien tant l’esquerra” amb vista a les generals. En aquest sentit, Prohens ha tret pit de ser l’única presidenta autonòmica que ha aconseguit mantenir l’extrema dreta fora del seu executiu. Vox, però, es farà notar.

Campanya permanent

Les negociacions per la investidura a Madrid afecten el pols dels plens

Per damunt de l’acció del Govern hi ha una altra qüestió que ha afectat el pols dels primers mesos de mandat. El clima de “campanya permanent” que ha seguit el 28-M i la decepció que la victòria insuficient d’Alberto Núñez Feijóo ha duit als conservadors. “Prohens donava per fet que hi hauria una majoria de dretes a l’Estat”, explica Bezzina. A més, el clima electoral i les negociacions per la investidura a la Moncloa han comportat “crispació política per part del PP i el PSIB”, exposa l’expert. Els retrets creuats han estat la tònica als plens, i les referències a la situació a Madrid, una constant. En la darrera sessió de control, Prohens va exhibir una fotografia de l’expresident català Carles Puigdemont i una altra de l’exdirigent d’ETA Josu Ternera, i va etzibar al PSIB:“Aquests no són els meus socis”. Si finalment el socialista Pedro Sánchez aconsegueix la presidència, la tònica del Govern autonòmic serà el del xoc amb l’executiu estatal. En cas que no ho se’n sortís, caldrà una repetició electoral i el clima de campanya encara s’estendrà més.