Cristina Cifuentes, absolta pel cas màster
L'Audiència de Madrid l'eximeix de responsabilitat per falta de proves però condemna les altres dues acusades
MadridL'Audiència Provincial de Madrid ha absolt l'expresidenta de la comunitat de Madrid Cristina Cifuentes del cas màster. L'exdirigent del PP estava acusada d'haver induït a la falsificació de l'acta que acreditaria que havia realitzat el treball, però el tribunal l'ha eximit de responsabilitat per falta de proves. Durant el judici, celebrat fa poques setmanes, va quedar demostrat que el document es va construir el 21 de març de 2018, quan elDiario.es va publicar que Cifuentes havia aprovat el curs amb notes falses, i així ho va reconèixer la directora del curs, Cecilia Rosado, encarregada de falsificar l'acta del TFM. De fet, Rosado ha estat condemnada a un any i mig de presó per falsedat documental i Maite Feito, exassessora de la conselleria d'Educació durant la presidència de Cifuentes a la Comunitat de Madrid, a tres anys per haver induït a aquesta maniobra.
L'expresidenta regional va basar la seva estratègia en assenyalar que, per molt que fos ella la beneficiada del delicte, ella no l'havia comès i que la falsificació es va fer d'amagat seu. En la seva declaració durant el judici, va assegurar que el 21 de març de 2018, quan la Universitat Rey Juan Carlos (URJC) li va facilitar aquesta acta, la va donar per bona i que desconeixia que s'havia falsificat. Era una manera d'atribuir la culpabilitat a la facultat. A més, Cifuentes no va renunciar a intentar convèncer al tribunal que sí que havia cursat el màster i havia elaborat el treball, sota la tutoria d'Enrique Álvarez Conde, director de l'institut de dret públic -adscrit a la URJC- mort l'abril de 2019. Les tres acusades van coincidir a assenyalar Álvarez Conde com el principal responsable.
"Sense obviar el seu interès de tenir tota la documentació que justifiqués la regularitat en l'obtenció del seu màster, res s'ha provat sobre que impulsés, suggerís o pressionés per falsificar la documentació en qüestió", diu la sentència redactada pel jutge Luis Carlos Pelluz Robles avalada per la resta del tribunal. "Les sospites legítimes que poguessin existir no s'han convertit en prova suficient per justificar la responsabilitat de Cristina Cifuentes. No consta la pressió inductora ni el domini funcional del fet", continua el text. Aquests concepte és clau en l'argumentació del tribunal i coincideix amb l'estratègia de Cifuentes perquè els jutges determinen que no hi ha cap prova que demostri que l'expresidenta conegués i controlés la maniobra en marxa. La jurisprudència indica que és autor qui falsifica materialment el document com qui "aprofita l'acció si ostenta o té el condomini del fet i no s'ha demostrat que Cifuentes tingués aquest domini.
La Fiscalia va argumentar la culpabilitat de Cifuentes advertint que era l'única beneficiària de l'operació i demanava tres anys i tres mesos per a ella. En l'exposició de l'informe final, el ministeri públic va sostenir que la pressió l'havia exercit "l'entorn de Cifuentes" perquè ella "no s'embrutés les mans" i, de ser cert això, és exactament el que ha permès l'absolució. El tribunal rebat que "l'entorn" identifica un subjecte indeterminat a qui el procés penal no pot atribuir responsabilitat penal.
Una pressió "directa i eficaç"
Contràriament a Cifuentes, sobre Feito els jutges sí que veuen demostrada la inducció per a cometre el delicte. La doctrina diu que la pressió ha de ser "directa i eficaç" i, en el seu cas, hi ha elements en aquest sentit. En la sentència, recorden que va participar en la reunió informal del 21 de març de 2018 amb el rector i el director de l'institut de dret públic -i altres persones de la facultat- i, contradient a la resta de presents, va assegurar que la data en què havia de figurar la defensa del TFM era el 2 de juliol de 2012. És el mateix dia en què constava una cita en l'agenda de Cifuentes i que el seu advocat volia incorporar al judici, però finalment no ho va fer perquè el tribunal exigia que les parts tinguessin accés a l'agenda en la seva totalitat.
A més, ha quedat provada la pressió "insistent i angoixant" de Feito a Rosado en forma de trucades al seu mòbil personal durant el 21 de març de 2018. La manca de relació entre elles abans i després d'aquesta data demostra que les trucades no entraven dins la normalitat, assegura el tribunal. Pel que fa a Rosado, que assumia nou mesos de presó, no queda dubte que va ser l'autora material del delicte, però els jutges li apliquen un atenuant per haver confessat i col·laborat amb la justícia. La pena per a ella és d'un any i nou mesos de presó.
Tot i l'absolució de Cifuentes, en la sentència queda dit que el desenvolupament del curs 2011-2012 va estar "ple d'irregularitats". En el primer dels fets provats, els jutges confirmen que es va modificar la qualificació de Cifuentes en assignatures i el TFM, així com a altres alumnes que van admetre no haver realitzat el treball i, en canvi, apareixien com a aprovats.