Crònica d'un diputat sobiranista balear que ha costat 40 anys

PalmaHa aconseguit, proporcionalment, el millor resultat de Sumar a tot l'Estat, ja que ha superat el 16% dels vots a les Balears. Les eleccions del 23 de juliol per a Vicenç Vidal, i per a MÉS, han estat l'ocasió per marcar una fita històrica que encara celebren, dies després dels comicis. Per primera vegada en democràcia un diputat balear que no és estrictament de cap partit d’obediència estatal entrarà al Congrés. Si bé és cert que Vidal accedeix a la cambra baixa de la mà de la coalició de MÉS amb la formació Sumar, liderada per Yolanda Díaz, al si de la formació ecosobiranista es viu com una victòria en tota regla. MÉS ha obtingut l’anhelat diputat a Madrid, una fita que s'havia negat al sobiranisme illenc.

“El meu mòbil ha esclatat, literalment”, explica un Vicenç Vidal eufòric i a la vegada esgotat. “Són tants de missatges, i supòs que la calor, que ha dit basta. He hagut de canviar l’aparell. Són dies que no oblidaré”, confessa. “Estan arribant centenars de felicitacions de gent que ens hem anat trobant pel camí, d’amics personals, això és un somni compartit amb moltes persones i a la fi ho hem aconseguit”, afirma. També el coordinador de la formació, Lluís Apesteguia, remarca la importància del fet: “És una fita històrica sense pal·liatius. Que l'esquerra sobiranista hagi aconseguit un diputat al Congrés és el principal fet i motiu d'orgull de la meva etapa com a coordinador, sense cap mena de dubte”, sentencia.

Han estat dos mesos frenètics al si de MÉS, la formació que, en el cas de les Balears, ha duit tot el pes d’aquesta coalició, després de la desfeta de Podem el 28-M. “Hi havia situacions anímiques diferents entre els membres de la coalició”, admet Vidal. “Ho han estat, dos mesos de bogeria. Després de les eleccions de maig vam haver de canviar tot el que teníem previst. Com a ARA-MÉS havíem fixat un horitzó clar, però la convocatòria sobtada d’eleccions i sobretot l’onada d’ultradreta que vèiem venir ens va obligar a actuar amb rapidesa. Els primers dies ens vam posar a fer molta feina entre MÉS per Mallorca, Més per Menorca i Sumar”, explica.

L'Assemblea va donar el sus que fos el fins ara senador autonòmic el cap de llista. “A partir d’aquell moment no ens hem aturat de fer feina. Tots vèiem que era una oportunitat, una gran oportunitat, i ara està clar que ha estat un encert”, celebra Vidal. L’objectiu que va moure aquest acord, com en altres territoris de l’Estat, “era la necessitat d’actuar davant l’avanç de la dreta i la ultradreta”, repeteixen bona part dels líders sobiranistes. Els resultats, 83.116 vots i aquest 16% del sufragi confirma que l’aportació de MÉS a Sumar ha estat clau per assolir un diputat per a la coalició. “Hem superat en vots l’extrema dreta. Pens que  hem contribuït que a l'Estat sigui inviable una majoria de la dreta i l'extrema dreta, si bé ara li toca a l'esquerra espanyola dir si està disposada a llegir una majoria alternativa tan plural”, diu Lluís Apesteguia.

La història del "maleït vot útil"

El PSM, i després la seva evolució cap a MÉS, ha intentat una vegada i una altra aconseguir aquesta fita de tenir un representant al Congrés dels Diputats, però els històrics de la formació lamenten que el “maleït vot útil” els hagi deixat sempre a les portes de la cambra baixa. L’equació de calcular que amb els vots que s’aconseguien a les autonòmiques el diputat estava assegurat, no sortia mai bé.

Una de les candidates dels ecosobiranistes que més a prop es van quedar d'entrar al Congrés va ser Nanda Ramon, qui el 2004 va encapçalar la coalició Progressistes per les Illes, que va ajuntar el PSM, Esquerra Unida i Esquerra Republicana. Els seus 40.000 vots eren, fins diumenge passat, el millor registre històric. I, de fet, si no hagués estat per una participació major de l’habitual, hauria estat diputada. Però els atemptats de Madrid l’11 de març ho capgiraren tot. “Les votacions es produïren en circumstàncies especialíssimes pels atemptats, i sobretot per la gestió que se’n va fer els dies següents. Vam viure un autèntic estat d’excepció amb la democràcia com a suspesa”, recorda ara Nanda Ramon. Considera que aquell increment de participació va perjudicar les opcions sobiranistes, “perquè la gent tenia tanta de por que hi va haver un transvasament cap al ‘vot útil’. Això va fer que per molt pocs vots, quedàssim a les portes. Però es va produir una cosa molt més important en aquell moment: el canvi de govern, perquè veníem del pitjor Aznar”.

Aquell 2004 s’havia decidit fer la candidatura conjunta de Progressistes per les Illes després d’assistir amb impotència durant molts d’anys a la ‘tudadissa’ de vots dels partits d'esquerres que no eren el PSOE. El 2000, el PSM havia aconseguit 23.000 vots, i Esquerra Unida, 15.900. Per això, quatre anys després van voler sumar forces, i l’operació va estar a punt de quallar, però han hagut de passar 20 anys d’aquell intent liderat per Nanda Ramon per aconseguir el primer diputat.

El 2008, es va voler repetir la ‘suma’ de factors, amb el PSM, Esquerra Republicana, Entesa i Els Verds de Menorca, però l’entrada d’Unió Mallorquina va fer que Esquerra Unida quedàs fora. Aquest xap, amb 13.400 vots per a EU, va fer impossible que Unitat per les Illes, el nou nom d’aquesta temptativa, aconseguís un diputat, tot i que el cap de llista era un dels polítics més reconeguts i amb prestigi dels nacionalistes, Pere Sampol. Els 25.400 vots aconseguits quedaven lluny de les expectatives. “Ha estat un pacte difícil perquè aplega sensibilitats diverses”, va admetre l'aleshores coordinador general del PSM, Biel Barceló. Ell ja feia en aquells moments una referència que no només es volia un diputat estatal per “tenir veu pròpia a Madrid”, que és l’argument clàssic d’aquest projecte, sinó que també era imprescindible “que la problemàtica de les Illes s’incorpori a l’agenda estatal”.  

El darrer intent de coalició, de nou amb els ‘pessemers’, Iniciativa, Entesa per Menorca i Equo, va ser el 2011, però els 31.000 suports no varen bastar. Curiosament, el 2015, l’aparició de Podem amb una força impressionant (111.400 vots) no va restar a MÉS, que amb els seus 33.900 vots va valorar positivament els resultats, si bé tampoc no va treure cap diputat. En aquell moment, era difícil pensar que els ecosobiranistes acabarien de la mà de la formació lila, però els següents vuit anys han capgirat el taulell.

Abans, a les generals del 2016, hi havia hagut el primer 'experiment' d'anar amb Podem. Però en aquells moments els de Pablo Iglesias eren conscients que eren els que més estiraven, i, per tant, imposaren els dos primers noms de la llista, Juan Pedro Yllanes i Mae de la Concha. Ambdós aconseguiren el seu escó, mentre que el primer ecosobiranista, Antoni Verger, va quedar sense acta de diputat. Una nova decepció per a MÉS.

Tot plegat és història. Però ara els sobiranistes aspiren a molt més. “Em sembla insuficient la visió que volem ser a Madrid per defensar les nostres necessitats, que per descomptat és imprescindible. Una formació com MÉS també ha d’aspirar a construir un estat més modern, més just i més sostenible, perquè aquest és el nostre ADN”, afirma Nanda Ramon.

Marge de maniobra

La pregunta és obligada. Anant de la mà de Sumar, i amb un grup parlamentari que tindrà una disciplina i prioritats, podrà realment Vicenç Vidal dur a terme el paper reivindicatiu que espera la seva base social? “Per descomptat. Hi ha un acord per escrit amb Sumar on queda molt clar que per temes que afecten les Balears tenim plena capacitat i independència”, recorda el coordinador Lluís Apesteguia. “Serem la veu de les Balears, i d’aquelles qüestions que històricament hem volgut reivindicar. Però també farem una feina perquè tot el nostre grup també sigui més sensible a la nostra realitat. Som 31 diputats, i pens que és un projecte engrescador del qual les Illes poden sortir molt beneficiades”, afirma un Vicenç Vidal encara emocionat, dies després de conèixer els bons resultats electorals. “Mai no oblidaré el 23 de juliol. Va ser un horabaixa de nervis, de tensió, i d’unes emocions que sempre m’acompanyaran. Jo no puc dir que això era el somni de la meva vida, perquè ni m'ho imaginava. El dia que vaig ser regidor d'Esporles vaig complir el meu anhel. El que ha vingut després ha estat molt encisador. Però he de ser honest: ni ho esperava. Som una persona d'equip, i ara em toca donar la cara. Sent la pressió i el fort pes de la responsabilitat, i de no decebre. Ha costat moltíssim, i faré tot el que estigui a la meva mà", sentencia Vidal.