Una dècada per jutjar i condemnar Carlos Fabra

ValènciaAquesta ha estat la pel·lícula dels fets, que comença al desembre del 2003:

Desembre de 2003: Vicente Vilar, un empresari castellonenc i amic de Carlos Fabra, es querella contra el llavors president de la Diputació de Castelló i l'acusa de cobrar-li "comissions milionàries" per fer de mitjancer davant alguns ministeris per obtenir els permisos necessaris perquè la seva empresa Naranjax pogués comercialitzar els seus productes fitosanitaris.

Gener de 2004: El jutjat d'instrucció número 1 de Nules (Plana Baixa) autoritza investigar Carlos Fabra per presumptes delictes contra l'administració pública. El jutjat creu que es podrien haver comès els delictes de suborn, tràfic d'influències i negociacions prohibides.

Desembre de 2004: Carlos Fabra revalida el seu càrrec com a president del PP de Castelló gairebé per unanimitat.

Juny de 2005: L'Agència Tributària presenta una denúncia contra Fabra per un presumpte delicte fiscal comès el 1999. El jutjat de Nules admet a tràmit la denúncia.

Octubre de 2005: El jutjat amplia a tota la família Fabra la investigació dels comptes bancaris i el patrimoni.

Juny de 2006: L'Audiència Provincial de Castelló condemna a deu anys de presó l'empresari Vicente Vilar –el denunciant de Carlos Fabra– per agredir sexualment la seva exdona, Montserrat Vives, també involucrada en el cas Naranjax.

Desembre de 2008: Tot i que la campanya electoral de 2007 a la demarcació de Castelló se centra en la corrupció i els partits de l'oposició tracten d'atacar la figura del president de la Diputació pels escàndols que envolten la seva gestió, Carlos Fabra aconsegueix revalidar el seu càrrec com a president provincial del PP en un congrés on aconsegueix encara més suports que quatre anys abans.

Març de 2010: Una malaltia obliga Carlos Fabra a retirar-se temporalment de la primera fila de la política. Un greu problema hepàtic fa que el líder del PP hagi de sotmetre's a un trasplantament de fetge. Una operació que es realitza a Madrid i que té molt bons resultats.

15 de maig de 2010: Els pèrits del Banc d'Espanya assenyalen que existeixen 3,7 milions d'euros que ni el president de la Diputació ni els seus familiars poden justificar. Segons els tècnics judicials, aquesta quantitat sense declarar suposaria un frau fiscal superior al milió d'euros, corresponent a cinc delictes contra la hisenda pública.

1 de juny de 2010: El jutjat d'instrucció número 1 de Nules decideix transformar en procediment per al judici amb tribunal del jurat les diligències prèvies obertes contra els 13 imputats del denominat cas Fabra, que afecta el president de la Diputació i del PP castellonenc, Carlos Fabra, i la seva exparella María Amparo Fernández, entre d'altres. L'instructor entén que, "en principi", els fets presumptament comesos pels imputats podrien ser constitutius dels "delictes de suborn i tràfic d'influències". A aquests delictes s'han de sumar els relatius a la hisenda pública.

1 de juliol de 2010: El jutge desestima els quatre recursos presentats per les parts després de la decisió de transformar la causa en judici amb jurat. A Fabra li desestima tant seguir practicant diligències com l'arxivament del frau fiscal, i a l'acusació popular li desestima la petició d'imputació a més persones. El titular decideix continuar amb el procediment contra Fabra, la seva esposa, Vicente Vilar i l'exparella de l'empresari.

21 de juliol de 2010: La Fiscalia Anticorrupció demana que s'imposi a Carlos Fabra una pena de 15 anys de presó i una multa de 2,3 milions d'euros pels delictes de tràfic d'influències, suborn i contra la hisenda pública.

Desembre de 2010: L'Audiència Provincial de Castelló decideix sobreseure quatre dels cinc suposats delictes fiscals comesos per Fabra entre els anys 2000 i 2003 en considerar que haurien prescrit, ja que entén que no s'ha produït cap denúncia que hagi interromput el termini per a la prescripció.

Gener de 2011: La Fiscalia i l'acusació popular –exercida per la Unió de Consumidors d'Espanya– recorren davant el Tribunal Suprem la decisió de l'Audiència de Castelló d'arxivar els quatre delictes fiscals.

Maig de 2011: Carlos Fabra abandona el càrrec de president de la Diputació de Castelló després de 16 anys al capdavant de la institució. Deixa l'administració però torna a la secretaria general de la Cambra de Comerç de Castelló, càrrec que ja ocupava abans de ser elegit president provincial.

20 de gener de 2012: El jutge instructor del cas decideix obrir judici oral contra l'encara president del PP de Castelló i fixa una fiança de 4,2 milions d'euros per a Carlos Fabra.

28 de juny de 2012: El jutge instructor Jacobo Pin demana empara al Consell General del Poder Judicial en considerar que l'Audiència de Castelló estaria "pertorbant" la seva independència. Segons l'escrit del jutge, "està tractant d'imposar indirectament el sobreseïment del presumpte delicte de suborn" que s'imputa al president del PP de Castelló, Carlos Fabra. La secció primera de l'Audiència havia sol·licitat la nul·litat de l'obertura del judici oral contra el dirigent popular que va decretar el jutge de Nules al mes de gener.

16 de juliol de 2012: Carlos Fabra deixa la presidència del PP de Castelló després de passar 22 anys en el càrrec.

7 de febrer de 2013: La sala penal del Tribunal Suprem deixa sense efecte la resolució de l'Audiència de Castelló que va excloure el delicte de suborn de la causa oberta contra Carlos Fabra. La decisió dels jutges de l'alt tribunal dóna suport al jutge instructor de Nules, que decideix obrir judici oral contra Fabra pels presumptes delictes de suborn, tràfic d'influències i contra la hisenda pública.

22 de març de 2013: El titular del jutjat de Nules que instrueix la causa, Jacobo Pin, decreta l'obertura de judici oral contra l'expresident del PP i de la Diputació de Castelló per un presumpte delicte continuat de tràfic d'influències, un delicte continuat de suborn i quatre delictes contra la hisenda pública. També seran jutjats per suborn l'empresari castellonenc Vicente Vilar, que va ser qui es va querellar contra Fabra, i la seva exdona, Monserrat Vives, i l'exsenador del PP Miguel Prim per un delicte de tràfic d'influències. I serà jutjada per tres delictes fiscals l'exparella de Fabra María Amparo Fernández.

24 de juny de 2013: L'Audiència de Castelló fixa per al dia 2 d'octubre l'inici del judici contra Fabra i la resta d'imputats.

2 d'octubre de 2013: Comença el judici contra Carlos Fabra després de nou anys i i deu mesos des que l'empresari Vicente Vilar va presentar la denúncia contra el llavors president de la Diputació de Castelló per cobrar-li comissions per fer gestions a favor de la seva empresa.

3 d'octubre de 2013: Arriba el dia de la declaració davant el jutge de Carlos Fabra. L'exdirigent del PP nega que hagi protagonitzat qualsevol acció delictiva per afavorir l'empresa de Vicente Vilar i assegura que ell era "qui remenava les cireres". El judici dóna un inesperat gir després de la declaració del denunciant, Vicente Vilar. L'empresari canvia ara la versió i exculpa Carlos Fabra. Assegura davant el tribunal que mai li va pagar cap comissió per fer de mitjancer als ministeris.

30 d'octubre de 2013: El judici queda vist per a sentència. La fiscalia manté la petició de penes de 13 anys de presó, 15 d'inhabilitació i una multa d'1,9 milions d'euros per a Carlos Fabra.

25 de novembre de 2013: La secció primera de l'Audiència de Castelló fa pública la sentència del cas Naranjax, que condemna Carlos Fabra a quatre anys de presó per la comissió de quatre delictes fiscals i el pagament d'una multa i d'una indemnització a Hisenda de 693.000 euros cadascuna. Els magistrats, però, l'absolen dels delictes de suborn i tràfic d'influències. La sala condemna també la seva exparella María Amparo Fernández a dos anys de presó per dos delictes fiscals i a pagar una multa i una indemnització a Hisenda de 270.000 euros cadascuna. Vicente Vilar i la seva exdona, Montserrat Vives, són absolts dels delictes de suborn i tràfic d'influències, i l'exsenador Miguel Prim del delicte de tràfic d'influències.