Cs accentua el seu declivi assetjat per fugues i retallades

BarcelonaEl declivi de Ciutadans està essent tan ràpid i inexorable com ho va ser el seu auge, i el partit arrenca l’any preveient dues derrotes a les autonòmiques de Castella i Lleó i Andalusia. En aquest escenari, la direcció catalana ha intensificat en les últimes setmanes les reunions amb regidors i càrrecs orgànics per començar a encarar les municipals del 2023. Amb només 6 diputats, el partit és conscient que necessita el suport dels seus regidors, però la situació a escala local tampoc és bona: la crisi interna i les fugues al PP, PSC i Valents -el nou partit d’Eva Parera- han deixat un panorama delicat. Tots els caps de llista a capitals de demarcació el 2019 són avui fora del partit. I en paral·lel, la cúpula estatal imposa retallades que implicaran el tancament de la majoria de les seus a Catalunya

El pressupost que ha elaborat la direcció d’Inés Arrimadas per al 2022 preveu abaixar la persiana d’un nombre important de locals del partit al conjunt de l’Estat amb l’objectiu de reduir més d’un 40% la despesa en lloguers, com va avançar The Objective i ha confirmat l’ARA després d’accedir al document dels comptes taronges. A Catalunya encara s’està estudiant com es farà la racionalització, però fonts del partit apunten que implicarà el tancament de la majoria de seus: el més probable és que desapareguin les de l’Hospitalet de Llobregat i Cornellà, i possiblement les tres que hi ha Lleida, Girona i Tarragona, encara que s’està valorant si mantenir-ne alguna d’oberta en funció de les necessitats del territori. D’altra banda, alguns grups municipals tenen despatxos propis que es mantindrien oberts almenys fins a les eleccions. “En general surt molt més a compte llogar un espai el dia que haguem de fer un acte concret”, assenyalen veus del partit. D’altra banda, Cs encara no ha obert la seva nova seu a Barcelona després de tancar la del carrer Balmes. Se situarà al barri de Sant Antoni -a la Ronda de Sant Pau-, i el partit vol que sigui el centre neuràlgic de l’activitat de la formació a Catalunya.

El salvavides de les diputacions

La direcció del partit també ha previst una reducció de més d’un 42,6% de despesa en personal aquest any. A Catalunya, però, aquesta retallada ja es va fer després de la patacada del 14-F, expliquen veus internes. Cs també va intentar llavors recol·locar nombrosos exdiputats i càrrecs orgànics en llocs tècnics, ja fos com a assessors al Parlament -com en el cas de José María Cano- o a diputacions provincials. A la de Barcelona, per exemple, van aterrar-hi els exdiputats catalans Carlos Sánchez, Noemí de la Calle i Héctor Amelló, i Laura Vílchez és ara assessora tècnica a la diputació de Màlaga. Altres exdiputats han passat a les files del PP -David Mejía i Alfonso Sánchez- i d’altres a Valents, com Jorge Soler, Jean Castel i Manu Rodríguez.

Amb tot, després de les eleccions a Castella i Lleó del 13 de febrer el partit preveu celebrar una convenció municipal per reforçar el sentiment de pertinença a les sigles dels regidors. “Aquest cop volem preparar la campanya amb temps”, assenyalen veus de la formació, que expliquen que a principis de febrer començaran a treballar per “consolidar lideratges”. Per ara no s’esperen els fitxatges estrella que en èpoques de vaques grasses -sota el lideratge d’Albert Rivera- havia practicat Cs.

L’experiència amb Manuel Valls a Barcelona, que va acabar trencant el grup municipal i marxant a mitja legislatura, no va deixar al partit bon regust de boca i només farà primàries a Barcelona. Des de la direcció catalana, l’aposta és l’actual líder del grup municipal, Mari Luz Guilarte, si bé la cúpula espanyola de Cs tindrà l’última paraula. Sigui com sigui, la votació servirà per tenir una idea de la magnitud de la pèrdua d’afiliats a Barcelona, ja que el partit fa anys que no dona aquestes dades. En el pressupost per al 2022 la direcció preveu una pèrdua de més d’un milió d’euros de quotes dels afiliats -el 47,6%- a tot l’Estat. Una xifra que parla per si sola.