Judicialització

Cuixart presenta el primer recurs a Europa contra la sentència del Suprem

El president d'Òmnium denuncia l'Estat a Estrasburg per vulneració de drets fonamentals

El president d’Òmnium, Jordi Cuixart, fa poc durant un acte de l’entitat.
09/06/2021
3 min

Jordi Cuixart va afirmar davant del Tribunal Suprem que concebia la presó i el judici al Procés com un "altaveu" de la "vulneració de drets fonamentals i la falta de democràcia que es pateix a l'estat espanyol". Les paraules del president d'Òmnium, pronunciades en el seu al·legat final, resumien els pilars de la seva estratègia de defensa: convertir la seva acusació en una denúncia de la repressió a l'independentisme i a la dissidència política a Espanya. I és precisament amb aquest esperit que ara porta el seu cas a Europa. La defensa de Cuixart ha presentat aquest dimecres davant del Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg (TEDH) el primer recurs dels presos polítics contra la sentència de l'1-O, que el va condemnar a 9 anys de presó per sedició.

El seu escrit, preludi del recurs que l'advocat Jordi Pina presentarà aquest dijous en nom de l'exconseller Jordi Turull, s'ha entrat a registre a Estrasburg només vint-i-quatre hores després que el Tribunal Constitucional emetés la sentència amb què avalava –amb dos vots particulars– la decisió del Suprem. L'equip jurídic de Cuixart, liderat pels lletrats Benet Salellas i Olivier Peter, feia mesos que treballava en la redacció del recurs europeu i estava esperant precisament conèixer l'argumentació del TC per fer el pas. "Ni un pas enrere i ens veiem a Estrasburg!", havia tuitejat Cuixart aquest mateix dimarts.

Els detalls del recurs al TEDH els explicarà Òmnium en un acte dimarts que ve amb presència de diferents suports internacionals, però les declaracions i els nombrosos recursos del president de l'entitat en els últims anys permeten traçar una línia d'argumentació clara. L'objectiu, d'una banda, és denunciar a Europa la vulneració de drets fonamentals –com el dret a reunió o a la llibertat d'expressió– que suposa la sentència del Procés. Prenen especial rellevància en aquest sentit els dos vots particulars dels magistrats del TC, que consideren que el Suprem va donar una resposta "desproporcionada" davant l'exercici del dret de reunió, la qual va generar un "indesitjat efecte desincentivador" de la protesta. "[Les penes] Amenacen amb empobrir la nostra democràcia, amb alinear-nos amb societats disciplinades per l'abús del sistema penal en la repressió de conductes que es desenvolupen en l'àmbit material dels drets fonamentals", defensen Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer.

Els dos jutges, de fet, emmirallen la seva interpretació en la jurisprudència del TEDH, un element al qual previsiblement també s'agafarà Cuixart per defensar el paper de la societat civil i la garantia del dret a manifestació fins i tot quan va en contra de resolucions judicials o la unitat d'Espanya. La seva defensa ha acompanyat el recurs d'una seixantena d’informes que ocupen un total de 2.009 pàgines, on s'adjunten tots els pronunciaments d’organismes internacionals que, al llarg dels més de 3 anys i mig de presó del president d’Òmnium, han denunciat la seva situació i n’han demanat l’alliberament. És el cas del grup de Treball contra les Detencions Arbitràries de l'ONU, l'Organització Mundial contra la Tortura, Amnistia Internacional, el PEN Internacional o el mateix Consell d'Europa, que ha situat Cuixart com l'únic defensor dels drets humans a Europa que pateix “represàlies i intimidació”. La criminalització del seu paper com a activista i líder de la societat civil és un altre dels arguments en què s'empara el recurs del president d'Òmnium.

El primer escull: l'admissió a tràmit

"Tenim l'esperança i l'expectativa que aquest tribunal [el TEDH] condemni el regne d'Espanya per vulneració de drets fonamentals i, per tant, vingui a reconèixer que [...] el judici del Procés no hauria d'haver existit mai", resumia aquest dimecres Salellas en declaracions a TV3. Un cop entrat l'escrit a registre, el pròxim pas és superar el filtre de l'admissió a tràmit, un escull important –no el superen més del 90% de recursos a Estrasburg– que es podria allargar setmanes o fins i tot mesos. Si la resposta és favorable, el tribunal emetrà un informe i traslladarà la demanda a l'Estat, que haurà de respondre.

La totalitat del procés en casos com aquest es pot allargar durant anys, si bé l'empresonament de Cuixart –o de la resta de presos quan presentin els seus recursos– podria ser una variable que accelerés els terminis. Amb la incògnita de si efectivament Europa esmenarà la plana al Suprem, Òmnium destacava aquest dimecres un detall simbòlic: el recurs s'ha presentat en català. És una opció permesa pel fet que Andorra forma part del Consell d'Europa, però topa amb la negativa del Suprem de permetre que els presos s'expressessin en català –i amb traducció simultània– durant el judici, un altre detall que Cuixart va denunciar des de l'"altaveu" del banc dels acusats.

stats