La llista de la CUP el 21-D: Carles Riera i Maria Sirvent lideraran la candidatura, Olid anirà de número 6 i Rovira, de 8

BarcelonaDesprés d'hores de debat intern, la CUP ja ha acabat de configurar la seva llista per a les eleccions del 21 de desembre. Els primers llocs de la candidatura per Barcelona és la següent: Carles Riera, Maria Sirvent, Vidal Aragonés, Maria Ballester, Jordi Salvia, Bel Olid, Ramon Vancells, Maria Rovira, Arnau Comas i Núria Gibert. Així ho ha ratificat la militància cupaire, amb un 66,2% dels 1.498 vots emesos, el que suposa un 52,40% de participació.

Aquest ordre és resultat de moltes hores de discussió i equilibris interns entre els diferents sectors de la CUP. Riera, que ha sigut diputat en aquesta legislatura, genera consens dins la formació tot i que algunes veus havien insistit d'escollir un lideratge femení. Riera es pot tornar a presentar perquè no ha sigut diputat durant tota la legislatura sencera -els estatuts de la CUP impedeixen tornar-se presentar més d'un mandat-: va ocupar el número 11 per Barcelona el 27-S i va assumir l'escó l'octubre del 2016 en substitució de Pilar Castillejo, i per tant ha sigut diputat durant un any. També va ser president del Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i Nacionals (CIEMEN) entre els anys 2010 i 2015, i anteriorment havia militat en diverses organitzacions sobiranistes, entre les quals la Crida a la Solidaritat. És militant d'Endavant-Osan, el sector considerat més dur de la CUP, però genera consens dins l'organització, segons diverses fonts consultades.

En un primer moment, la regidora de Barcelona Maria Rovira havia d'estar en els primers llocs de la candidatura, juntament amb Xevi Generó, però diverses veus -els sectors més proclius a Podem i l'entorn de Poble Lliure- s'hi havien oposat. Finalment, Rovira s'ha situat en el número 8 i ha avançat posicions Maria Sirvent, també de l'entorn d'Endavant.

Pel que fa a la resta de circumscripcions, la diputada Mireia Boya liderarà la candidatura a Lleida; Natàlia Sànchez, a Girona, i Xavier Milian, a Tarragona.

Per altra banda, la votació també ha ratificat la ponència base que es va presentar a l'Assemblea Nacional Extraordinària de Granollers, celebrada el passat cap de setmana, amb un 86,18%. El text destacava que els eixos clau de la CUP són el desplegament de la República i la ruptura automàtica amb l'estat, el rebuig als projectes polítics "basats en impossibles" com un referèndum pactat i el retorn a l'autonomisme, i l'articulació d'una proposta electoral basada en l'autonomia política de l'esquerra independentista.

Com a independent, Bel Olid

La voluntat de la CUP també era incloure independents. Un dels noms que, tal com ha avançat l'ARA, s'ha sondejat és el de Bel Olid, que se situa en el número 6 de la llista per Barcelona. Olid (Mataró, 1977) és escriptora i activista feminista. Des de l'any 2015 presideix l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. En les eleccions del 27 de setembre es va mostrar crítica a l'hora de valorar la candidatura de la CUP.

Ballester, d'Arenys de Munt

Dels altres noms que es perfilaven entre els 10 primers de la llista, en les últimes hores s'hi ha situat també la regidora d'Arenys de Munt Maria Ballester, en detriment de Mireia Caldes. Tal com va avançar aquest diari, l'actual regidor de Cornellà Vidal Aragonés també ocuparà llocs de sortida a la candidatura de Barcelona. Serà el número tres de la llista. El seguiran Ballester i Jordi Salvia, excap de comunicació de la CUP al Parlament. Ramon Vancells, que serà el número set, és alcalde de Monistrol de Calders.

La portaveu del secretariat, Núria Gibert, també entra a la llista però no en lloc de sortida -és número 10 per Barcelona.

Votació telemàtica i aliança amb el Partit Pirata

Les llistes seran ratificades per la militància entre avui a les sis de la tarda i dos quarts de set d'aquest dijous. El termini màxim per presentar la candidatura davant la Junta Electoral és el dia 17. La CUP ha establert converses amb el Partit Pirata, Procés Constituent i Som Alternativa -la plataforma de Fachin-. Tanmateix, només han acordat una aliança amb el Partit Pirata, que s'incorporarà en la plataforma de la Crida Constituent, on també s'integren Endavant i Poble Lliure.

Paral·lelament, l'exlíder de Podem a Catalunya Albano Dante Fachin ja ha anunciat que no concorrerà a les eleccions.

Trobades a última hora

En les últimes hores, diversos dirigents del món municipal han alçat la veu per demanar amplitud de mires a la formació de l'esquerra independentista a l'hora d'elaborar la llista electoral perquè s'inspirin en les confluències d'esquerres que es van presentar als ajuntaments metropolitans a les eleccions municipals de l'any 2015. La candidatura que en un primer moment s'havia elaborat per part de la comissió de llistes -a partir de noms que havien proposat les assemblees territorials- no satisfeia alguns sectors de la CUP de l'entorn de Poble Lliure, però tampoc les persones proclius a les confluències d'esquerres i Podem.

El regidor de Badalona Jose Téllez ha assegurat a través de Twitter: "La CUP el 21-D necessita aglutinar el màxim de vot possible favorable a la República i amb un programa d'emergència social. I aquest és un espai plural i ampli que s'ha de veure reflectit en la seva llista electoral". I ha afegit: "Necessitem gent provinent de molts espais diferents. Replegar-se en si mateixa, amb perfils que són massa autoreferent de l'esquerra independentista, no és una estratègia que ajudi a sumar majories per impulsar el procés constituent cap a la República després del 21-D". També ha acabat amb una última pinzellada: "Estem en l'etapa de lideratges femenins".

També l'exdiputada Pilar Castillejo (Ripollet) i l'alcalde de Cerdanyola del Vallès, Carles Escolà, s'han pronunciat en el mateix sentit que Téllez. "Per ser el referent [de la República, el feminisme i l'emergència social] cal pluralitat. I cal sumar per bastir les majories necessàries per fer realitat el procés constituent", ha assegurat Castillejo a Twitter. Per la seva banda, Escolà ha reclamat "ampliar l'espai" i construir la "unitat popular" que, assegura, ha sigut "clau als municipis metropolitans per a la República".