D'un discurs d'Abascal a dir que l'aigua deshidrata: les 'fake news' que es combaten a l'aula
Els alumnes de l'IE Mirades reben una formació de 15 hores per aprendre a detectar si el contingut que consumeixen és enganyós
BarcelonaSón les nou del matí i a una aula de l'Institut Escola Mirades només es veuen una vintena de portàtils oberts. Amagats darrere la pantalla hi ha gairebé tots els alumnes de 3r d'ESO excepte algun que s'ha deixat l'ordinador i mira el mòbil. L'escena, que a priori faria saltar les alarmes de pares i docents per la creixent addició a les pantalles, avui està més que justificada. L'objectiu és molt concret: que els adolescents tinguin eines per defensar-se davant la desinformació.
"El problema no és només que estiguin mal informats, sinó que fins ara no s'havien plantejat que un contingut pot ser fals", lamenta la professora del grup. Aquesta percepció, sumada al fet que el centre ha iniciat un projecte global per estudiar les migracions, és el que va fer que el cap d'estudis del Mirades s'interessés pels tallers Desfake sobre desinformació i discursos d'odi. El resultat ha estat una formació de 15 hores en a la qual una trentena d'alumnes han après el procés per detectar si un contingut és fals i han reflexionat sobre la necessitat de qüestionar-se des d'un vídeo de TikTok fins a un discurs al Congrés dels Diputats.
Però, com ajudes a lluitar contra la desinformació a adolescents que reben milers de continguts per xarxes socials i que mai s'havien plantejat que algú els pot voler enganyar? Encara que sembli estrany, els responsables de la plataforma de fact-checking Verificat ho fan demanant als alumnes que preparin un vídeo de TikTok. Però abans cal passar per diverses fases.
Problematitzar la desinformació
"El primer que hem de fer és problematitzar la desinformació, que entenguin fins a quin punt poden estar consumint contingut que és fals", explica la responsable de Verificat Escola, Cristina Figueras, que imparteix la sessió a aquest centre de màxima complexitat. Insisteix que aquest és un dels perfils d'institut amb els que més intenten treballar perquè els alumnes vulnerables són els que passen més estona davant les pantalles sense supervisió i, per tant, els que més fake news es poden empassar. En aquesta primera fase s'intenta que els adolescents prenguin consciència que darrere un contingut sempre hi ha una intenció. "Qui té la nostra atenció té poder. Quan mirem un vídeo hem de parar i preguntar-nos qui l'ha fet i què pot voler", diu Figueras als adolescents. També els explica que la desinformació no és sempre que es diguin coses que són mentida, sinó que també pot ser que la informació estigui descontextualitzada o que hi hagi un cas de cherry picking, quan només s'agafa una part d'un fet perquè interessa per donar força al missatge que es vol defensar.
No tot es pot verificar
Després de constatar que el problema existeix, és el moment de donar les eines perquè els adolescents puguin tenir una visió pròpia a l'hora de valorar la veracitat d'un contingut. Els alumnes es distribueixen en grups i són ells mateixos els que han de buscar què volen verificar. Han de pensar si l'emoció que els provoca el contingut és molt forta (cosa que ja els ha de fer sospitar) i mirar qui n'és l'autor. També han de buscar si el que es diu també s'explica en altres mitjans i veure si hi ha fonts oficials que ho confirmin. En el cas que hagin escollit una foto, els ensenyen a fer una cerca inversa per veure d'on surt la imatge i analitzar si s'han fet canvis respecte a l'original. Entre el contingut que els alumnes han triat per verificar hi ha un vídeo de TikTok en què una noia assegura que l'aigua deshidrata o imatges falses de la mort de George Floyd, l'afroamericà que va morir a mans d'un policia als EUA.
"En aquest exercici vam tenir un alumne més d'una hora intentant trobar alguna frase falsa en un vídeo del youtuber ElXocas i no ho va aconseguir", comenta Figueras. Explica que casos d'aquests tipus serveixin també als adolescents per mostrar que no tot és susceptible de verificar i que hi ha opinions i promeses que no poden ser analitzats d'aquesta manera.
Fer la veritat atractiva
Un cop superades una quinzena d'hores de formació, arriba el moment de presentar el treball final: el famós vídeo de TikTok. El projecte consisteix en agafar un contingut (vertader o fals) i explicar tot el procés a seguir per verificar-lo. Són els mateixos companys de classe els qui valoren la feina. Aquí els adolescents han d'analitzar si el TikTok en qüestió aporta proves, explica les fonts utilitzades, o si el veredicte final és correcte. Però també tenen en compte que el missatge estigui ben explicat i sigui atractiu. "Si la veritat no arriba, és difícil que sigui útil" assegura Figueras. Per això els alumnes han de valorar si els companys han fet servir un llenguatge clar, si el vídeo és breu –sorprèn que molts d'ells consideren que un vídeo d'un minut és "massa llarg"–, o si el format que han escollit és atractiu. En el seu treball final els adolescents analitzen continguts com la notícia falsa que assegurava que Cristiano Ronaldo havia de rebre 99 fuetades o un vídeo que especula sobre l'orientació sexual d'un famós. Però el treball més ben valorat és el de tres nois que han escollit un discurs del president de VOX, Santiago Abascal, al Congrés en què assegura que els migrants fan augmentar el nombre de delictes. Per verificar-ho els adolescents han buscat notícies d'altres mitjans, han demostrat que Abascal ha fet cherry picking i, fins i tot, han adjuntat un gràfic que mostra l'evolució dels delictes a Espanya durant els últims anys. El veredicte ha estat que el contingut era "enganyós" i tota la verificació s'ha explicat en un vídeo de TikTok de poc més d'un minut.