D'una a tres taules de diàleg entre PSOE, ERC i Junts

BarcelonaDes de l’inici de la legislatura a Catalunya, ERC ha defensat amb dents i ungles la taula de diàleg entre la Generalitat i el govern espanyol davant les crítiques de Junts i la CUP. El president de la Generalitat, Pere Aragonès, l’exhibeix com l’espai on ha aconseguit fer seure l’estat espanyol i que aquest reconegui el conflicte polític a Catalunya. Ara, després d'un període d'hibernació, la taula de diàleg reviu gràcies al pacte d'investidura amb Pedro Sánchez, però també es triplica: ERC i el PSOE no només es veuran les cares a la negociació entre governs, sinó també en un espai nou com la que tindrà Junts amb els socialistes.

La taula entre republicans i socialistes acompanyarà la negociació i en verificarà els acords. Esquerra ha aconseguit esmunyir-hi una figura amb paral·lelismes amb el relator que el 2019 va obrir una crisi dins el PSOE. Segons l'acord fet públic aquest dijous, el mediador entre socialistes i republicans haurà de ser una persona "de prestigi", designada de mutu acord. En aquest nou ecosistema, els republicans maldaran per defensar davant el PSOE la mesura estrella d’Aragonès: un referèndum d’independència pactat basat en un acord de claredat.

Pel que fa a la taula de diàleg entre executius, segueix a grans trets les línies mestres de l'acordada la legislatura anterior. S'hi abordarà com "els acords als quals es pot arribar sobre el marc polític de Catalunya puguin ser referendats pel poble català" en reunions periòdiques entre membres designats per cada govern. L'acord matisa que s'hi obrirà la carpeta del conflicte polític una vegada "consolidada la desjudicialització" amb l'amnistia.

A aquestes dues noves taules, se n’afegirà una altra si Junts supera els esculls amb el PSOE per la llei de l'amnistia i, finalment, hi segella un pacte. Des del primer minut, Carles Puigdemont ha exigit que els acords amb el PSOE se sotmetin a un mecanisme de verificació. Segons diverses fonts, l’acord passaria per una figura d'un mediador internacional, a més d'un equip de seguiment dels acords que no seria públic, informa Núria Orriols. El perfil del mediador de Junts i el d’ERC pot ser un altre focus de rivalitat entre els dos partits independentistes.

Una taula heretada de Torra

La taula de diàleg entre els governs català i espanyol que ERC ha lluitat per mantenir és heretada: qui va posar-la en marxa van ser l’expresident Quim Torra amb el vistiplau de Sánchez el 2020, fruit d'una reunió prèvia al Palau de Pedralbes. Aquella reunió, envoltada de tots els protocols, va deixar una anècdota que il·lustra bé els equilibris del govern espanyol per acontentar la Generalitat i, al mateix temps, tranquil·litzar els qui recelaven d’un possible tracte de favor a Catalunya. El Govern havia col·locat a la sala de la trobada una ponsètia groga, color insígnia de l’independentisme; la Moncloa hi va afegir una ponsètia vermella, tot reconvertint l’estampa en els colors de la bandera d’Espanya.

Sota la batuta d’Aragonès, la taula de diàleg va arribar a compromisos sobre el català i la desjudicialització amb compliment desigual l’estiu del 2022. La derogació del delicte de sedició i la rebaixa de la malversació han estat uns dels èxits més reivindicats dels republicans, que els presentaven aleshores com un succedani d’una amnistia que l'aritmètica parlamentària encara no els havia donat ocasió d'arrencar, i el pas següent després dels indults negociats el 2021. Aquella reunió va arribar en ple desgel entre la Generalitat i el govern espanyol per l’escàndol de l’espionatge del Catalangate. El calendari pactat incloïa una trobada a finals del 2022 que mai va arribar perquè el PSOE ja donava la taula per amortitzada.

El diàleg entre catalans que demana Illa: una quarta taula?

Els pactes fets públics aquest dijous deixen una gran oblidada: la taula de partits catalans que demana el PSC, convocada durant el mandat de Torra i que formava part de l’acord amb ERC en la investidura anterior de Sánchez. Salvador Illa la reivindica per activa i per passiva, tot i que no la va exigir per firmar l’acord de pressupostos amb Pere Aragonès. Amb tot, aquest dijous ha defensat que el compromís per reactivar-la continua "vigent".

Sigui com sigui, els partits catalans aviat es trobaran al davant la taula que convocarà Aragonès després de la investidura per abordar l’acord de claredat i la proposta d’un referèndum. Caldrà veure si l’oposició respon a la crida.