Daniel Sirera: "Pinya a la pizza? He menjat coses pitjors"

BarcelonaDaniel Sirera tria la Casa Palet, al carrer Laforja, per dinar amb nosaltres. Després comprovaré que forma part d'una llarguíssima llista de restaurants que té al mòbil, que comparteix amb la seva dona. Faig el xafarder i a la llista hi ha llocs força diversos. És evident que al candidat del PP per Barcelona li agrada menjar a fora. Comprovo també rapidíssimament que al restaurant el coneixen.

Es deixa aconsellar pel cambrer, però fa peticions específiques: la croqueta és innegociable. Burxo per comprovar si tot el que em diu és cert. Tot resultarà ser cert, menys una mitja veritat. Coses de la política. Disseccionem-les.

Afirma que cuina i que li surt de cine la paella valenciana, que ha d'estar ben feta i "tenir el seu punt de socarrat". En va perfeccionar la tècnica per amor, perquè la seva dona és valenciana. Després de molts naufragis li ha agafat el truc. M'explica amb detall com la fa i com no s'ha de fer (sobretot no posar-hi pebrot, diu), així que ho dono per verídic. N'està tan orgullós que un dia al Xampanyet es va trobar unes turistes índies que li van demanar on podrien tastar una bona paella, ell no va dubtar i les va convidar a casa. I per sorpresa de tothom s'hi van presentar. També n'ha cuinat per a altres polítics, com un d'important que no és del seu partit. No em diu el nom.

Els tomàquets d'ERC

Afirma que compra al Mercat del Ninot, i algunes coses al Galvany, "tot i que és més car", diu. Comprovo si és cert, perquè al mercat tots tenim les nostres parades. Ell compra la fruita i la verdura a un paradista "que és d'Esquerra Republicana, però que escull els tomàquets molt bons. Ja l'he amenaçat que un dia li portaré el Feijóo". El nivell de precisió és molt elevat, així que arribo a la conclusió que també diu la veritat i que és un home de mercat. No ho poden dir tots els candidats.

Demana una ampolla de Volador, del celler Josep Grau (un Montsant amb carinyena i garnatxa). Li encanta el vi. Fins i tot va estar a punt d'obrir una botiga de vins amb un amic, a la Barceloneta. Segons ell l'enrevessat sistema de llicències ho va acabar impedint. Beu principalment vi negre, i també gaudeix del vi rosat i el cava rosat que fa el seu col·lega de partit i alcalde de Pontons. Malgrat tanta afició –o potser per això– l'alcaldable per al PP a Barcelona no té celler particular a casa perquè el vi li dura "el que dura un caramel a la porta d'una escola".

De tots els candidats, només ell i Basha Changue no criminalitzaran la pinya a la pizza; en el seu cas perquè és un autèntic liberal: "Pinya a la pizza? He menjat coses pitjors". Hi ha massa terrasses? Ho té claríssim: "Les terrasses donen vida, alegria i llocs de treball. Jo viuria a Enric Granados". La seva solució passa per les terrasses que calguin i la Guàrdia Urbana vigilant que la cosa no es descontroli. S'asseuria a una terrassa de la Rambla, i ho afirma amb rotunditat. Vet aquí la mitja veritat. L'aviso que jo no aniria a menjar aquell arròs groc amb una valenciana. I diu que és veritat que s'hi asseuria, però que segurament només hi faria un cafè. Ahà!

Si parlem d'oci nocturn, n'és un gran defensor "perquè l'alternativa és el botelló". Si ha de triar un lloc per fer una copa escull l'Opium, una de les discoteques que Colau vol tancar. I que no tindria cap inconvenient en anar-hi a fer una copa amb Collboni, Trias i Maragall. Si es donés el cas, seria curiós veure'ls tots quatre a l'Opium. Que avisi, que hi enviarem un cronista.

Els altres candidats

• Ada Colau: "Crec que m'acabaré fent vegetariana"
• Xavier Trias: "Aniria a sopar amb Napoleó perquè era lleó com jo"
• Anna Grau: "Soc tan incompatible amb els 'callos' com amb la Colau"
• Jaume Collboni: "He tornat plats perquè hi havien posat un rajolí de vinagre de Mòdena"
• Ernest Maragall: "He conspirat a Can Culleretes, al Pitarra i també a La Camarga"
• Basha Changue: "La meva filla no ho entén però m'encanten els cargols a la llauna"