Fonts de la Moncloa van treure ferro ahir al fet que la fiscalia belga demanés informació. Van subratllar que el ministeri públic defensa Espanya en el procés judicial a Brussel·les i que, amb la petició, només volia saber quines condicions hi havia a Estremera per assegurar l’extradició. En aquest sentit, recorden que abans de l’estiu Holanda va negar l’extradició d’un narcotraficant a Bèlgica per la situació “pèssima” de les seves presons. Aquest relat, però, xoca amb la necessitat tant per part de Dastis com del titular d’Interior de fer una defensa aferrissada del sistema penitenciari espanyol els dos últims dies.
Dastis elogia les “comoditats” d’Estremera
El ministre d’Exteriors dona per fet que enviaran el president català a la presó
MadridAlfonso Dastis va aterrar al ministeri d’Exteriors amb la consigna de fer poc soroll i no marcar una línia pròpia com el seu predecessor, José Manuel García-Margallo. Però la crisi catalana l’ha fet sortir de guió i entrar en el club dels ministres coneguts pels seus estirabots que contínuament han de ser esmenats pel seu equip de premsa, com acostuma a passar al d’Hisenda, Cristóbal Montoro.
Primer va ser l’entrevista a la BBC en què negava de forma rotunda -davant la incredulitat del periodista- la repressió durant l’1-O. Dijous, en una entrevista emesa a la cadena alemanya DW News assegurava que només “Déu sap per què Carles Puigdemont volia portar el poble català al precipici”. Però ahir va anar més enllà i, durant una roda de premsa amb el seu homòleg de l’Aràbia Saudita -un país denunciat per la seva repressió policial però també conegut per tenir la presó més luxosa del mon, un Hotel Ritz-Carlton per als prínceps detinguts-, va etzibar que “la presó on s’enviarà el senyor Puigdemont disposa de comoditats que moltes persones voldrien tenir”.
Un portaveu del ministre es va afanyar a matisar que es referia al fet que “les presons espanyoles tenen uns estàndards de respecte dels drets fonamentals i de confort dels més alts d’Europa i del món”, però no, esclar, que algú pugui desitjar anar a la presó. El que no va esmenar en cap cas, però, és haver donat per fet que Puigdemont haurà d’ingressar a la presó sense fiança.
El president encara no ha declarat davant la jutge de l’Audiència Nacional Carmen Lamela, que de moment porta el cas de l’1-O i ha enviat a la presó mig Govern. Els membres de l’executiu a Bèlgica tenen una ordre de cerca i captura que està revisant la justícia belga. Si finalment Lamela -o el jutge del Suprem, si la causa acaba recalant íntegrament en Pablo Llarena- pot interrogar Puigdemont i decideix enviar-lo a presó, Interior va informar dijous a la fiscalia que enviaria Puigdemont a Estremera i que podria disposar d’una cel·la per a ell sol o acompanyat d’un conseller.
El govern espanyol s’ha pres la petició de la fiscalia belga com un qüestionament al seu sistema penitenciari. Però alhora vol transmetre una imatge de confiança en el sistema judicial del país europeu. Dastis va mostrar-se confiat que molt aviat lliuri el president català a Espanya.
Amb totes les mirades posades en aquest tema, Rajoy es va reunir ahir amb el primer ministre belga, Charles Michel, a Göteborg (Suècia), on es va celebrar la primera cimera europea després de l’aplicació del 155. Rajoy, però, va negar als periodistes que haguessin parlat de l’extradició perquè “els governs no tenen res a fer en aquesta matèria”. “La justícia belga i la justícia espanyola són independents”, va afegir. Els dos mandataris haurien parlat de les candidatures a l’Agència Europea del Medicament -que Brussel·les també disputa- i a la presidència de l’Europol. Margallo va reconèixer al març que devia molts “favors” a diversos països a canvi de posicionar-se en contra de Catalunya.