L’executiu espanyol estudia tombar el decret de català

PalmaEl Consell de Govern va aprovar ahir de definitivament el decret que regula el coneixement de català necessari per treballar en el sistema de salut pública de les Illes Balears. El Consell de Govern era l’últim pas que li faltava per recórrer a aquest text, ja que prèviament havia estat negociat entre el PSIB i MÉS en el si del Govern i amb els sindicats a la Mesa Sectorial de Salut.

El 9 de febrer passat, la Mesa Sectorial va donar suport al decret amb el 65% de la representació sindical a favor. Posteriorment, el Consell Consultiu de les Illes Balears n’ha emès un dictamen favorable, tot i que l’executiu ha hagut d’adaptar algunes qüestions tècniques que no afecten el gruix del text.

Tot i que ja està aprovat i aquesta setmana serà publicat al BOIB, el govern central analitza el contingut del decret i ha avançat que és possible que recorri si s’expressa en els mateixos termes que ja ha anat anunciant l’executiu autonòmic.

Segons la portaveu del Govern balear, Pilar Costa, l’aprovació del decret s’ha fet “amb garanties suficients” que no pugui ser impugnat i el vistiplau del Consell Consultiu, que n’ha emès un dictamen favorable. A més, el decret desenvolupa i aplica la Llei 4/2016 de funció pública, que no ha estat tombada per l’executiu de Mariano Rajoy. A més, “no és possible un recurs d’inconstitucionalitat perquè no és una llei, sinó que és un decret amb rang reglamentari”, ha volgut sentenciar Costa.

L’aprovació del decret farà possible publicar la convocatòria d’oposicions per a gairebé 5.000 llocs de feina al Servei de Salut que, segons el Govern, permetrà complir l’objectiu de “dotar la xarxa sanitària pública d’estabilitat”.

La consellera de Salut, Patricia Gómez, va reconèixer ahir que el B2 que, per norma general, s’exigirà a la majoria dels professionals és “un nivell mínim de comprensió de la llengua”. A més, va destacar que els aspirants es podran presentar a les oposicions sense cap requisit previ i que tindran dos anys per acreditar-lo ‘a posteriori’, tot i que la titulació sumarà punts per a la convocatòria. Gómez també ha volgut insistir en la idea que “els metges saben que, per ser bons professioanls, la comunicació és molt important”.

Si no hi ha imprevistos, la Conselleria translladarà a la Mesa Sectorial la convocatòria de gairebé 5.000 places d’oposicions en un centenar de convocatòries diferents. Després d’això, la convocatòria ja podrà ser publicada al BOIB.

D’acord amb les previsions amb què treballa la Conselleria de Salut, les oposicions a la majoria de les places de metges especialistes es convocaran el darrer trimestre d’aquest 2018, mentre que l’abril del 2019 s’examinaran els aspirants a auxiliars administratius i el maig ho faran els infermers i infermeres.

Equivocació o poca exigència?

El president del PP balear, Biel Company, ha considerat que l’aprovació del decret és “una equivocació tremenda” i ha reiterat el seu desacord amb la mesura. Així mateix, ha afegit que, al parer seu, la iniciativa podria presentar aspectes de “possible inconstitucionalitat”. Company ha defensat que “no ha de minvar la qualitat sanitària en benefici de, suposadament, defensar la nostra llengua”.

D’altra banda, MÉS per Menorca, que dona suport extern al govern bipartit dels socialistes i MÉS per Mallorca, ha demanat més exigència en el coneixement del català. Per als menorquinistes, la possibilitat d’acreditar les competències lingüístiques dos anys després d’obtenir la plaça s’hauria de retirar perquè pot “acabar suposant la vulneració del requisit que estableix la llei”. Finalment, la formació ha instat l’executiu de Francina Armengol que, si l’Estat impugna el decret, s’avanci cap a “un nivell d’exigència superior a la sanitat”.

El decret que regula l’exigència de la llengua catalana per als professionals que s’incorporaran a l’IB-Salut és una part del desenvolupament de la Llei de funció de pública, modificada pel Pacte el 2016. El primer esborrany, més exigent que el que finalment s’ha aprovat, va topar amb amb l’oposició unànime dels sindicats. Així doncs, el PSIB i MÉS varen haver de consensuar un nou temps acceptant algunes de les reclamacions dels representants dels treballadors. Aquest text fou finalment acceptat per una majoria de dos terços a la Mesa Sectorial i ahir va ser finalment aprovat pel Consell de Govern.