El decret d'habitatge del Govern, punt per punt

Habitatge de preu limitat. El decret ha creat una nova categoria anomenada habitatge de preu limitat. Té un límit en el preu i unes dimensions màximes 90 metres quadrats útils. Es pot destinar al lloguer, a la compra o al lloguer amb opció de compra. En aquest darrer punt, s'estableix que quan es faci la compra es descompti un mínim del 50% de les rendes pagades en qualitat de lloguer. Els habitatges han de constituir el domicili habitual i permanent dels usuaris o beneficiaris.

També crea la tipologia d'allotjament amb espais comuns complementaris, pensada per a estudiants o persones grans, que consisteix en un espai privat amb zones compartides.

Es crea un registre autonòmic d'habitatges de preu limitat.

Es permetrà incrementar la densitat residencial permesa en zones urbanes, en edificis existents, per facilitar la reconversió de locals en habitatges, la divisió d'habitatges unifamiliars existents o el creixement en alçada dels blocs de pisos. En el cas dels locals, la densitat màxima serà d'un habitatge per cada 60 metres quadrats de superfície edificable, i s'amplia als 90 metres quadrats en el cas de la divisió d'habitatges unifamiliars.

Respecte del creixement en alçada, la màxima autoritzada pot superar en un 50% l'alçada mitjana de les edificacions de l'illa o, si no es té aquesta dada, del tram del carrer.

Desvincula la situació urbanística d'un edifici de les seves condicions d'habitabilitat. La norma remarca que han de ser habitatges situats a edificacions o construccions fetes legalment i en sòl urbà, però en situació d'inadequació, perquè ja no compleixen el planejament en vigor, o han quedat fora d'ordenació perquè s'hi han executat obres, d'ampliació o de reforma, sense llicència, o amb una llicència anul·lada. En aquests casos –la consellera Marta Vidal va negar que es tractàs d'una "amnistia" davant els incompliments de la normativa–, es podrà obtenir la cèdula d'habitabilitat sempre que l'immoble compleixi les condicions necessàries.

Es permetrà el canvi d'ús de terrenys destinats a equipaments públics i privats perquè s'hi pugui construir habitatge, amb una densitat d'un per cada 60 metres quadrats edificables.

El decret modifica la Llei de turisme per permetre el canvi d'ús dels establiments d'allotjament turístic o parcel·les d'ús turístic no edificades que siguin inviables econòmicament o hagin quedat obsolets. Passaran a ser d'ús residencial.

Tal com va avançar l'ARA Balears, els hotels obsolets i els solars amb ús turístic que no siguin viables podran aconseguir l'ús residencial i, excepcionalment, se'ls autoritzarà l'habilitació de pisos en aquests espais amb una mida inferior a la dimensió mínima autoritzable.

Es modifica la Llei d'habitatge per establir que l'allotjament públic dotacional s'ha de destinar de manera preferent als empleats públics desplaçats de l'àmbit sanitari, docent i de seguretat, així com els que treballen amb col·lectius especialment vulnerables.

El decret inclou un règim d'infraccions i sancions. Entre elles hi ha la de ser titular o fer servir més d'un habitatge de preu limitat; amagar el límit de preu a les persones interessades; mantenir l'habitatge desocupat més de tres mesos a l'any; obtenir un lucre o benefici indegut amb aquesta tipologia d'habitatges, percebre'n un sobresou o sotsarrendar-lo.