El decret que no arriba: el Govern ajorna la seva mesura estrella sobre habitatge
L'Executiu convoca una reunió extraordinària per desencallar l'aprovació de la norma el proper dilluns
PalmaL'anunciat decret no arriba. El Govern s'ha vist obligat aquest divendres a ajornar l'aprovació del decret de mesures urgents en matèria d'habitatge, la que ha de ser la mesura estrella de Marga Prohens en els primers mesos de la legislatura. La presidenta es va reunir amb representants del sector el 5 de setembre. L'Executiu havia remarcat que tiraria endavant la iniciativa abans d'acabar aquest mes, i la mateixa Prohens va recordar fa dos dies que el donarien a conèixer aquest mateix divendres. Però, al final, la norma ha quedat encallada entre bastidors.
El portaveu de l'Executiu, Antoni Costa, ha comparegut acompanyat de la consellera de Salut, Manuela García, i no de la consellera d'Habitatge, Marta Vidal, com estava previst. "El decret està fet, però hi ha algunes qüestions addicionals que, per acord de tots els consellers i la presidenta, s'ha cregut convenient afegir", ha exposat el portaveu. Després del debat entre els membres del Govern, doncs, s'ha ajornat l'anunci del decret fins al proper dilluns, quan es convocarà un Consell de Govern extraordinari.
Prohens va avançar aquesta setmana que la norma donaria la capacitat als consells insulars de precintar pisos turístics il·legals, "una necessitat que fa temps que reivindica el Consell d'Eivissa", però no queda clar si aquesta mesura quedava inclosa al decret que Vidal ha duit a la reunió del Govern. l portaveu de l'Executiu ha evitat concretar els canvis que s'han de fer a petició dels representants del Govern, i s'ha limitat a dir que s'ha considerat "convenient" afegir-hi diversos punts en lloc d'ajornar el de debat amb vista al tràmit parlamentari. Ara bé, també ha deixat clar que la iniciativa de la presidenta quedarà recollida a la versió definitiva del text. Costa també ha negat que l'Executiu hagi fet reunions més enllà de la de principi de mes, amb el sector immobiliari.
Sigui com sigui, les novetats que en les darreres setmanes s'han anat coneixent tenen a veure amb la conversió a ús residencial amb un preu limitat de determinats pisos d'allotjament turístic i parcel·les destinades a un ús turístic. Com ha avançat l'ARA Balears, estableix que per als establiments turístics obsolets, o bé en els casos en què es valori "l'oportunitat i la idoneïtat" de fer un canvi d'usos de l'immoble, aquests passin a ser d'ús residencial. El decret preveu que es faci un habitatge per cada 60 metres quadrats de terreny. Però excepcionalment, a més, permetria que fer habitatges de preu limitat més petits del mínim que estableix la normativa, i obriria la porta, per tant, a la construcció de 'pisos rusc'.
Què és un habitatge de preu limitat?
Però què és un habitatge de preu limitat? El Govern ha posat aquest nom a una nova categoria de pisos, que, a més d'un preu regulat (similar al d'un habitatge protegit), tenen una superfície màxima de 90 metres útils, i estan destinats a ser un domicili habitual i permanent dels seus usuaris, encara que aquests no podran ser titulars ni de cap habitatge lliure ni sotmès a cap altre règim de protecció al conjunt de l'Estat. A més, com ja s'havia anunciat, la norma amplia el termini màxim de concessió del dret de superfície a constructors perquè hi facin habitatge de preu limitat: abans era d'un màxim de 50 anys i ara serà de fins a 75 anys.
Es permetrà, a més, la divisió horitzontal de grans pisos en habitatges de fins un mínim de 60 metres, la reconversió de locals en habitatges i el creixement d'edificis en altura. En el cas del canvi d'ús de locals a habitatges, s'eliminaran limitacions i es permetrà augmentar la densitat residencial encara que vagi en contra dels planejaments urbanístics, sempre que els immobles resultants de les obres tinguin el preu limitat.