Mas, Ortega i Rigau demanen que Rajoy i Catalá declarin en el judici pel 9-N
L'expresident i les dues conselleres presenten al TSJC els escrits de defensa on denuncien que el cas "busca condemnar els legítims representants d'un govern"
BarcelonaL'expresident de la Generalitat Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau han demanat al Tribunal Superior de Justícia (TSJC) que citi a declarar el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i el ministre de Justícia, Rafael Catalá, com a testimonis en el judici pel 9-N. Els advocats de Mas, Ortega i Rigau han presentat davant del TSJC els escrits de defensa, als quals ha tingut accés l'ARA, en els quals es demana l'absolució dels tres excàrrecs, per als quals la Fiscalia demana fins a 10 anys d'inhabilitació.
Tots tres investigats creuen que Rajoy i Catalá han de prestar testimoni per les seves declaracions públiques en què minimitzaven la importància jurídica de la consulta del 9-N. Consideren que les seves manifestacions són importants a l'hora d'establir la "valoració fàctica i jurídica" que va fer el govern central del procés participatiu, així com la seva "tolerància respecte de l'actuació de la ciutadania". En aquest sentit, la defensa de Rigau recorda que Rajoy i Catalá van dir que el 9-N "no era un referèndum, ni una consulta, ni res que pogués tenir un mínim valor jurídic".
No són els únics testimonis que demanen: els tres lletrats també sol·liciten que el diputat del PDECat al Congrés Francesc Homs -també investigat pel seu paper en la consulta del 9-N al Tribunal Suprem- i l'expresidenta del Parlament Núria de Gispert declarin en el judici, així com el director de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern, Carles Viver i Pi-Sunyer; l'exalcalde convergent de Barcelona, Xavier Trias, o el president de l'Associació Catalana de Municipis, Miquel Buch. La defensa d'Ortega també demana la declaració com a testimonis de cinc voluntaris.
Artur Mas: "El procés participatiu no es va convocar oficialment"
En el seu escrit de defensa, l'advocat de Mas, Xavier Melero, dóna dos arguments per defensar que l'expresident no va desobeir el Tribunal Constitucional (TC). D'una banda recorda que el TC només va fer un "advertiment genèric", sense cap "manament exprés i terminant" que concretés que no es podia fer. D'una altra insisteix que la Generalitat no va "convocar oficialment" el procés participatiu, perquè després de la suspensió del TC ho va deixar tot en mans dels voluntaris: "No es va celebrar allò que es va suspendre, un procediment participatiu oficial promogut per la Generalitat", diu l'advocat.
L'escrit assegura que la conducta de Mas no té el caràcter de "negativa oberta, rebel i reiterada" que exigeix el delicte de desobediència i recorda que, de fet, Mas va ser l'únic que "va demostrar interès a obeir" el TC, perquè va consultar el sentit de la seva providència, mentre que tant l'advocat de l'Estat com el mateix alt tribunal no van tornar a fer cap més passa. La defensa també nega que Mas prevariqués, sinó que es va limitar a fomentar "la participació ciutadana", una de les seves "competències" com a President.
Joana Ortega: "La causa busca condemnar els legítims representants d'un govern"
En el seu escrit, Ortega, defensada per l'advocat Rafael Entrena, denuncia que la causa del 9-N té un "biaix marcadament polític" i només busca "condemnar els legítims representants d'un govern per la seva actuació política, vehiculada de manera democràtica, responsable, pacífica i respectuosa amb la legalitat".
Ortega insisteix que mai se li va adreçar "cap requeriment explícit", recorda que després de la suspensió del TC "va suspendre immediatament tots els encàrrecs i treballs de la consulta", tot i que en aquell moment "la pràctica totalitat del material ja l'havien recollit els voluntaris", i conclou que l'exvicepresidenta va actuar "dins l'exercici de les seves competències i respectant la legalitat" en tot moment: "Mai va voler infringir la legalitat, sinó que precisament les seves actuacions van anar dirigides a cercar l'equilibri entre els mandats parlamentaris i la voluntat política del Govern i el respecte a la normativa", conclou.
Irene Rigau: "Una interpretació de la desobediència feta a mida del cas"
La defensa de l'exconsellera Rigau, exercida per l'advocat Jordi Pina, insisteix en les "fonamentades sospites de politització" que afecten la investigació del 9-N i acusa la Fiscalia d'utilitzar "una interpretació totalment innovadora, feta a mida del cas i de les persones investigades" del delicte de desobediència per intentar justificar que Mas, Ortega i Rigau van desobeir el TC.
L'escrit també nega que Rigau prevariqués: "No hi ha ni un sol passatge en el relat dels fets de les acusacions del qual es desprengui que la senyora Rigau donés cap ordre o instrucció". De fet, el lletrat de l'exconsellera recorda que després de la suspensió del TC del 4 de novembre "cap funcionari del departament va adquirir cap recurs material, ni va realitzar cap actuació, no existint cap mandat per part del Tribunal Constitucional que s'aturés l'actuació dels voluntaris".