Bel Busquets: "Deix la política"

PalmaLa vicepresidenta del Consell de Mallorca, Bel Busquets, deixarà la política quan acabi aquesta legislatura. Així ho anuncia en aquesta entrevista amb l’ARA Balears, tot i que matisa que el que abandona són els càrrecs institucionals, ja que la política “no es deixa mai”. Busquets, a partir de maig del 2023, tancarà el cercle i tornarà a la cooperativa educativa de Mata de Jonc com a professora de català. A banda d’aquest anunci, la vicepresidenta de la institució insular repassa la gestió de les seves àrees al llarg d’aquests quatre anys, o la crisi viscuda dins el Pacte del Consell pel patrocini al Reial Mallorca. “Quan no hem pogut assumir una política s’ha creat la confrontació”, sosté. 

Queden set mesos per a les eleccions. Com ho afronta MÉS?

— Treballam des de l’àmbit de la gestió i les institucions per rematar els acords de la legislatura. Treballam també per tenir uns bons pressupostos, que seran expansius i arribaran a tot el teixit poblacional. També, però, estam en mode de campanya electoral, per la qual cosa giram els ulls cap als candidats i a explicar a la ciutadania que és possible un tercer Pacte de Progrés.  

I vós, personalment?

— Si es mira la meva trajectòria, he estat vicepresidenta del Govern i consellera de Turisme; vaig encapçalar la llista al Consell el 2019, i ara som vicepresidenta de la institució. Fent una anàlisi de tot això, i sumant la meva implicació en el partit com a coordinadora o secretària general, deix la política després d’aquests vuit anys intensos. La política institucional, perquè la política no es deixa mai. Crec que he donat molt i n’estic satisfeta.  

Què us espera, ara?

— Ara tancaré el cercle. Vaig començar amb la lluita de les camisetes verdes, ja que som professora de català i cooperativista a Mata de Jonc. Torn al meu lloc de feina, molt tranquil·la i contenta per la feina feta.  

La dedicació a la política us ha passat factura?

— Han estat uns anys molt intensos dins el partit i amb els compromisos que he assumit. Com a dona de l’esquerra sobiranista, som la primera que ha estat vicepresidenta del Govern i del Consell. Han estat reptes que han suposat molta de feina, treballant amb equips meravellosos, i crec que és una molt bona etapa. M’agraden les responsabilitats amb un temps finit. A més, som professora de vocació, i l’educació és un àmbit magnífic per transformar la societat i la realitat. Em fa molta il·lusió tornar a l’escola i treballar amb els joves.

Tot polític ha de tenir un ofici al marge de la política?

— Hi ha persones que dediquen un període més extens a la política, gairebé tota la vida, i persones que ho assumeixen com una etapa. Des de la meva experiència, em dona molta tranquil·litat saber on puc tornar, i també em dona una visió més àmplia del món. Haver treballat en una escola, amb contacte amb joves, amb les seves famílies i el professorat, a més que és una cooperativa, així que contactes amb aquest món, sempre és bo.  

Com a consellera insular de Política Lingüística, com rebeu que en els pròxims pressupostos generals de l’Estat es destinaran, per primera vegada, partides de doblers per fomentar el català a les Balears?

— És l’èxit de tenir un senador autonòmic sobiranista, que fa feina vertaderament per a les Illes, com Vicenç Vidal. El que és una notícia, però, hauria de ser una normalitat, ja que al final l’Estat és plurilingüe i no només pot subvencionar el castellà. Sempre que vinguin recursos, chapeau, però ara tenim la feina de fer-los arribar a la ciutadania.

Què cal fer perquè el català estigui més present en l’àmbit social?

— No podem amollar cap espai en el món educatiu, l’escola és la garant de la cohesió social i lingüística. És important que tingui el català com a llengua vehicular, perquè és l’oportunitat que tindran els infants d’accedir a aquesta llengua que ens identifica. Després, hem d’incidir clarament en el món de les xarxes, posar referents joves perquè se sentin reflectits. Les administracions hem de fer que en cada àmbit de la nostra vida es pugui viure exclusivament en català.

En el Debat de Política General del Consell, la presidenta Catalina Cladera va anunciar que es doblaran les ajudes al sector cultural. És suficient?

— El 2008 el sector cultural va patir retallades sagnants. En aquestes legislatures (2015-2023) hi ha hagut un compromís clar amb el sector. Quan va esclatar la pandèmia, el primer que vam fer va ser reunir-nos i escoltar les necessitats, per posar damunt la taula que la cultura necessitava coixí econòmic. Al final, és un sector que transcendeix les companyies de teatre o grups de música. Les ajudes van fer que poguessin mantenir-se, i quan s’han obert les portes hi ha hagut una eclosió. Mallorca viu avui una efervescència cultural.   

En el Pacte del Consell hi ha hagut moments tensos, sobretot la crisi pel patrocini al Reial Mallorca.

— Amb la visió general de vicepresidenta, he intentat que cap política dels nostres socis tingui una confrontació amb l’ideari de MÉS, i quan no ho hem pogut assumir s’ha creat la confrontació. No s’ha de viure com una batalla campal, ja que manifestar la discrepància és bo dins un pacte, pel fet que no som uniformes. Amb tot, els resultats del 2019 van ser molt bons per al PSIB, i en determinats moments els ha semblat que governaven amb majoria absoluta. De vegades, perdre la perspectiva que tens uns socis de pacte ha estat una de les tasques dures que hem hagut de fer.

Mallorca Nova, les joventuts de MÉS, és l’exemple que no hi ha crisi de militància a l’esquerra, i sobretot a l’esquerra sobiranista?

— Mallorca Nova és una de les meves alegries com a partit. Era imprescindible tenir-la, i també per les joventuts que tenim. Són persones preparades, compromeses, amb un gran ritme d’activitat, i amb una voluntat de créixer i ser interlocutors vàlids, molt connectats amb els diferents moviments socials. Això també denota la bona salut de MÉS, ja que si es té un grup de joves que participa amb nosaltres, i que vol tenir veu amb les decisions que prenem, la família continua. De fet, podríem haver tingut un risc de falta de regeneració sense Mallorca Nova, que té una independència del partit –des del seny– molt positiva.