Llorenç Galmés: "Deixar llogar les cases de la Serra és una mesura per evitar que es venguin a estrangers"

PalmaLlorenç Galmés (Santanyí, 1983) encara s'està habituant als racons foscos del Palau. Això sí, ja té gairebé el cent per cent del seu equip format i ha segellat amb Vox el full de ruta de la institució insular per als pròxims quatre anys. Explica que haver pactat amb un partit d'extrema dreta no vol dir combregar amb totes les seves idees i que per això farà feina en les 185 propostes que han acordat els dos partits.

President del Consell de Mallorca, en tres paraules: com és el vostre model d’illa?

— El nostre és un model que dona solucions, un model sostenible i un model de present i futur.

Recuperareu les 17.000 places de la Borsa d'Allotjaments Turístics. Preveis permetre'n més? Què considerau sobre la massificació i la pressió humana que patim?

— Estam molt orgullosos que el turisme sigui el principal motor econòmic de Mallorca i també del fet que sigui un referent a escala internacional. Ara bé, tots som conscients que Mallorca és una illa fràgil, finita i limitada i que, per tant, l'hem d'estimar, cuidar i protegir. Volem fer feina per aconseguir un turisme de qualitat, sostenible mediambientalment, econòmicament i socialment. I, per aquest motiu, creim que s'ha de respectar el límit de sostre de places turístiques aprovat per l'esquerra l'any 2019, d'acord amb la Llei de turisme del 2012.

Voleu modificar la normativa actual per permetre l'activitat turística en sòl rústic protegit i alhora voleu impulsar un pla territorial “sostenible”. Són compatibles?

— No té res a veure una cosa amb l'altra. Una cosa és defensar els aspectes mediambientals, culturals i patrimonials de la Serra i l'altra és permetre que hi hagi un lligam amb l'activitat econòmica i també amb el desenvolupament social. Volem apostar per una protecció del medi ambient, però aquesta protecció no pot excloure l'activitat social i la vida diària. Poder llogar les cases construïdes legalment dins la serra de Tramuntana és una voluntat de tots els ajuntaments, perquè d'aquesta manera els propietaris poden tenir uns ingressos extraordinaris per mantenir les finques. En definitiva, és una mesura perquè no s'hagin de vendre a estrangers o quedin descuidades, com ha passat fins ara.

Què hi ha de sostenible a augmentar la pressió i l'activitat humana en entorns naturals protegits?

— Això és un discurs de l'esquerra i la mesura, en realitat, afectaria molt poques cases. Durant aquests darrers quatre anys, han volgut fer creure a la gent que nosaltres volíem massificar turísticament la Serra i no és cert. El que passa és que en aquest moment els propietaris no tenen capacitat econòmica per rehabilitar les cases i amb aquests ingressos, que no massificarien la Serra, ho podrien fer.

Per què heu donat a Vox, un partit que nega el canvi climàtic, l'àrea de Medi Ambient?

— Determinades afirmacions o pensaments que puguin tenir determinades persones no tenen res a veure amb el pacte que realment hem constituït per a aquests pròxims quatre anys. Nosaltres tenim un pacte basat en 185 propostes i, és clar, una cosa és l'acord de governabilitat en què farem feina i l'altra són les idees que puguin tenir certes persones o partits.

En aquest departament considerau més de cinc mesures per impulsar la caça, entre les quals desprotegir algunes zones on ara no es pot caçar. Això ve de Vox o del PP?

— Són propostes consensuades, però sobretot és una voluntat que durant aquests darrers quatre anys ens han traslladat diferents col·lectius vinculats a la caça. En aquest temps, s'han perseguit i criminalitzat els caçadors, malgrat que són persones que estimen el medi ambient, que defensen foravila, que s'encarreguen de reforestar i repoblar i que estan molt conscienciats.

En els darrers sis anys, s’han construït una mitjana de 5.500 metres quadrats de territori, segons Terraferida. No obstant això, una de les vostres mesures és proposar al Parlament l'eliminació de les reduccions dels percentatges d'edificabilitat en sòl rústic que es va aprovar la legislatura passada.

— Aquestes dades són conseqüència de la inseguretat jurídica que ha creat l'esquerra per anunciar que prohibirien qualsevol classe d'edificació dins sòl rústic. Arran d'aquest anunci, hi va haver un augment exponencial del nombre d'edificacions en aquestes zones. I no només això, sinó que qui no ha tingut la possibilitat econòmica d'edificar ha venut, davant la por que l'immoble perdés valor. El que han fet en aquest sentit és anar en contra de la propietat privada, i això no va de rics i de pobres, com diuen el PSOE, MÉS i Podem. Això va de gent normal i corrent que té un trosset de terreny a foravila i vol fer-hi una casa per a ells o per als seus hereus.

Potser augmenta la seguretat jurídica, però també permetrà que la construcció pugui continuar a aquest ritme.

— No, perquè ningú no tindrà la urgència de demanar la llicència d'obres aviat per si la futura normativa restringeix la construcció. Jo m'hi vaig trobar quan era batle de Santanyí, del 2015 al 2019. La gent corria cap al departament d'obres per demanar el permís. De fet, hi va haver un membre d'un dels partits del pacte que, just l'endemà de comentar que s'impulsaria aquesta mesura, va entrar una sol·licitud a un ajuntament del centre de Mallorca. Si nosaltres asseguram que durant la legislatura no s'augmentaran el nombre de quarterades necessàries per construir en rústic, la gent edificarà amb calma i el desenvolupament que hi ha d'haver en les pròximes dècades es farà en la mesura que s'hagi de fer.

Heu eliminat la Direcció Insular d'Igualtat i heu creat la de la Família. Per què?

— No l'hem eliminada, n'hem creada una de nova que ho engloba tot i en la qual tothom es podrà sentir representat. Ho dic per una frase que ha repetit molt l'esquerra i perquè realment no és així. La Direcció de Família és molt més àmplia, millora la conciliació laboral, aposta per la natalitat i també, per descomptat, anirà en contra de la violència contra les dones. Amb això no hi ha cap tipus de retrocés ni es perdran drets ni s'anirà en contra de cap col·lectiu, com han volgut fer creure.

No considerau, però, que la violència masclista té el pes suficient per tenir un departament propi?

— Està integrada dins una direcció molt més àmplia i en cap cas quedarà arraconada, sinó tot el contrari.

Voleu crear la Festa de la Família. Quin tipus de família?

— Serà un dia per celebrar i en el qual tothom se senti representat, sigui el tipus de família que sigui, lluny d'imposicions i que cadascú hagi volgut triar lliurement.

Les monoparentals, homosexuals, les divorciades... també?

— Sí. No tenim cap tipus de problema, tothom ha de poder triar la seva vida i la seva manera de ser.

També heu eliminat la Direcció insular de Política Lingüística per "no tenir-ne competències".

— Tampoc. L'hem integrada dins la de Cultura. El que volem és, amb total tranquil·litat i normalitat, que la gent pugui triar la llengua que vulgui per parlar, per escriure i per dirigir-se a l'administració. Però defensar-les totes dues no vol dir anar en contra d'una, sinó tot el contrari. Per aquest motiu, els premis literaris d'aquesta institució es convocaran en les dues llengües cooficials. Hi ha molts de mallorquins que han nascut aquí i s'hi han criat que estimen les nostres terres, la nostra cultura, el nostre patrimoni, però que s'expressen millor i volen escriure en castellà.

Teniu les competències de Cultura. Quina idea teniu d’aquest sector per a Mallorca? Voleu fer un binomi entre cultura i turisme. A què us referiu?

— Que es puguin combinar els dos aspectes. També volem recuperar tots els projectes bons que el govern anterior ja ha anunciat i que per falta de gestió no s'han duit a terme. En pos exemples: volem crear el Museu Subaquàtic de Mallorca; que el Museu Marítim també tingui unes instal·lacions dignes; volem restaurar Bellpuig, de manera definitiva; que la central d'Alcanada sigui un referent des del punt de vista cultural en l'àmbit internacional; que el teatre Principal torni a ser una referència. A més, volem mostrar la nostra cultura a altres indrets, que sigui un atractiu turístic i, si fa falta, prendre mesures de promoció.

Respecte del teatre Principal: què pensau de la programació i les iniciatives dels darrers anys i què voleu fer per distingir-lo?

— Crec que el Principal no es mereix la programació que ha tingut fins ara i farem feina perquè tengui una dimensió internacional, un centre de referència de cultura. Farem programació per a la gent local i sobre la cultura popular, però també programarem esdeveniments i espectacles de primer nivell.