CORRUPCIÓ

L’Audiència Nacional també investiga CDC i el PDECat pel 3%

El jutge argumenta per fer-ho que el Partit Demòcrata és un “mer continuador” de Convergència

L’Audiència Nacional també investiga CDC i el PDECat pel 3%
Anna Mascaró
27/07/2018
3 min

BarcelonaL’ombra de la corrupció continua perseguint CDC i, per extensió, el PDECat. Nascuda el 2016 en bona part com a tallafoc per fer front al desgast del cas Palau entre les files convergents, la formació que presideix David Bonvehí va veure ahir com el jutge de l’Audiència Nacional José de la Mata ampliava la investigació del cas 3% -que investiga el presumpte cobrament de comissions a canvi de l’adjudicació d’obra pública- i incloïa CDC i el PDECat com a persones jurídiques investigades pels delictes de tràfic d’influències, suborn i blanqueig de capitals. En una interlocutòria feta pública ahir, el magistrat considera que el PDECat és un “mer continuador” de CDC i que, per tant, també és responsable del seu finançament irregular.

En el seu escrit, el titular del jutjat considera que dirigents de CDC, en relació amb altres càrrecs públics i funcionaris de Catalunya, haurien posat en marxa una “estructura” per finançar il·legalment el partit, de manera encoberta de la formació. El modus operandi, tal com remarca el jutge, seria el mateix que el del cas Palau, pel qual CDC ja va ser condemnada al mes de gener. És a dir, que alguns empresaris feien donacions a fundacions lligades a la formació (CatDem, Fòrum Barcelona i Nous Catalans), i aquestes els feien arribar a CDC a canvi d’uns serveis no justificats. Com a contrapartida per aquestes donacions, els empresaris s’haurien adjudicat contractes d’obra pública i serveis o haurien “millorat les expectatives” de ser beneficiaris d’aquests contractes públics.

En total, les licitacions investigades pugen gairebé a 175 milions d’euros, per les quals, segons estima el jutge, CDC s’hauria embutxacat més d’1 milió d’euros en donacions. Segons la interlocutòria de De la Mata, entre el 2008 i el 2012 -els exercicis de què el tribunal disposa d’informació- un 11,5% del “finançament privat” que va rebre el partit va ser a través dels diners que li feien arribar les seves pròpies fundacions.

En la interlocutòria, De la Mata apunta directament a la cúpula de CDC com a responsable d’un sistema de finançament irregular “sistèmic” i que es va mantenir -sumant l’etapa investigada en el cas Palau- durant almenys 11 anys. Segons el magistrat, el partit no disposava de cap sistema ni protocol intern que garantís el control de les seves fonts d’ingressos, tal com reflecteixen els mateixos informes d’auditoria interna de la formació, una circumstància que ja va destacar també el Tribunal de Comptes. Per tant, assegura, tant els òrgans com els directius de CDC coneixien la situació i les irregularitats que podrien sorgir dels pagaments en concepte de “donacions” que en “bona part” les fundacions derivaven al partit.

El magistrat assenyala l’extresorer de CDC Andreu Viloca com a responsable de la direcció i gestió de “l’operativa econòmica” del partit, tal com ja havia apuntat el jutjat del Vendrell que va instruir el cas fins a l’abril, quan l’Audiència Nacional es va fer càrrec de la investigació. En el mateix sentit, considera que la direcció del partit “coneixia” les activitats de Viloca i no va fer “cessar” l’entramat, que era vist com un “sistema normalitzat” malgrat els canvis en l’estructura del partit. Així, subratlla que el sistema de finançament es va mantenir malgrat els successius canvis que hi va haver tant en la gerència de la formació -per on van passar Daniel Osàcar, el mateix Viloca, Carles del Pozo i l’exconseller Germà Gordó- com en la cúpula de la formació, on el magistrat situa Oriol Pujol, Lluís Corominas, Josep Rull, Francesc Homs i Artur Mas.

El lligam amb el PDECat

La principal novetat del cas, però, és la incorporació del PDECat a la causa com a investigat. De la Mata argumenta que la formació és una “mera transformació o canvi d’aparença” de CDC amb “la finalitat de desconnectar-se de les responsabilitats en què hauria pogut incórrer la formació política precedent”, per la qual cosa justifica incloure-la a la causa. Per sustentar-ho, destaca que bona part de la direcció del PDECat ja desenvolupava càrrecs de responsabilitat a CDC; remarca que bona part dels treballadors que segueixen en nòmina de Convergència desenvolupen feines per al PDECat; destaca que la direcció del nou partit va emplaçar per carta els seus grups municipals de CDC a rebatejar-se com a Partit Demòcrata i, fins i tot, remarca que el perfil de Twitter de la nova formació és el mateix que feia servir Convergència. Tot plegat, interpreta, indicis suficients per considerar que els diners que podria haver obtingut CDC de forma il·lícita han repercutit en el PDECat.

Ahir la formació que des de fa una setmana dirigeixen David Bonvehí i Míriam Nogueras va criticar en un comunicat la decisió de De la Mata i remarcava que quan es van produir els fets investigats el partit “no s’havia constituït”. La formació acusa el jutge d’imputar-los “amb l’única intenció d’estendre una ombra de dubte amb objectius que no tenen res a veure amb la lluita contra la corrupció”.

Interlocutòria del 3% que esquitxa el PDECat
stats