La imatge inèdita del Senat ple de gent (que entorpeix la ruta del carret del vi)
Els gestors de la cambra alta han hagut d'habilitar tots els racons amb taules i cadires per als periodistes
MadridUn cambrer demana pas entre la munió de periodistes mentre empeny un carret de vins (Rioja) i cervesa. En un dia normal, hauria tingut pocs problemes per moure's lliurement pels passadissos del Senat, però avui, per un dia, són un formiguer de periodistes, polítics i cambrers que treballen –cadascú a la seva manera– per a la Conferència de Presidents. La beguda probablement arribarà a temps per al dinar dels presidents: un bufet amb sis plats de verdura, carn i peix, que vindrà precedit d'un piscolabis de pernil ibèric i ametlles fregides.
Poc acostumats a les aglomeracions, els gestors de la cambra alta han hagut d'habilitar tots els racons amb taules i cadires per als centenars de periodistes acreditats. Avui, qualsevol racó és un punt de directe on un reporter de televisió planta la càmera. Hi ha 'els de sempre', els residents a Madrid i que habitualment cobreixen informació parlamentària –tot i que aquests es passen la vida al Congrés i només trepitgen de tant en tant l'abandonada cambra de representació territorial–, i també els nouvinguts: delegacions de periodistes de mitjans regionals que han vingut acompanyant els seus presidents autonòmics. En això també es fa evident que alguna cosa ha canviat a Catalunya. L'absència del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha fet que els mitjans catalans dediquin pocs esforços addicionals a cobrir la trobada.
Els fastos protocol·laris són els protagonistes absoluts abans de l'inici de la reunió. L'ordre i la puntualitat regnen mentre el monarca saluda els presidents autonòmics, es fa la foto de família amb ells i comparteixen un cafè –per a tothom–. A mesura que avança la jornada, però, el caos comença a fer-se protagonista. Consellers i vicepresidents autonòmics es passegen pels passadissos de premsa esperant el moment per explicar als periodistes amb quines exigències arriben els seus respectius governs autonòmics a la reunió.
Alguns tenen més sort que d'altres: un núvol de periodistes es concentra al voltant d'un dirigent andalús, mentre que el de Castella-la Manxa gairebé ha de suplicar una pregunta en la seva roda de premsa. "Com es diu aquest?", pregunta un periodista. Amb un to gairebé irritat, el cap de premsa respon: "És José Luis Martínez Guijarro, vicepresident de la Junta de Comunitats de Castella-la Manxa".
Una estona abans de les dues, els presidents van a dinar. Ho faran, com el cafè del matí, a la zona noble del Senat, a la biblioteca neogòtica de la cambra alta.