Del rebuig al racisme a la tolerància zero davant la violència masclista: els motius dels acusats per no contestar a Vox

Els processats rebutgen que un partit d'extrema dreta faci d'acusació popular

Javier Ortega, advocat de Vox
Ara
20/02/2019
1 min

BarcelonaLes estratègies de defensa dels dotze processats al Tribunal Suprem són diferents, però, de moment, en el que han coincidit tots els acusats que han declarat fins ara –i previsiblement ho continuaran fent la resta– és en rebutjar contestar a l'acusació popular que exerceix Vox. Oriol Junqueras i Raül Romeva, que tampoc no van contestar a les altres acusacions, van parlar en genèric d'un judici i una acusació política. Altres processats han esgrimit motius concrets per no respondre al partit de la dreta radical: "Per respecte a les dones d'Espanya", ha dit, per exemple, Dolors Bassa, o per rebutjar el racisme, havia dit al matí Josep Rull.

De fet, Bassa i Rull han sigut els més explícits a l'hora d'argumentar per què rebutjaven contestar a Vox. L'exconsellera d'Afers Socials ha assegurat que no volia contestar a les seves preguntes per "respecte a les dones d'Espanya" i per expressar "tolerància zero a la violència de gènere".

Rull ha dit que prenia la decisió per respecte a "totes les persones que han patit xenofòbia, racisme, homofòbia o transfòbia". També Jordi Turull va explicitar que rebutjava contestar a Vox pels seus posicionaments d'extrema dreta. Altres acusats com ara Joaquim Forn i Meritxell Borràs han rebutjat contestar a l'acusació popular, tot i que no han explicitat els motius d'aquesta decisió.

L'acusació popular és qui més pena demana per als processats: fins a 74 anys de presó per als exmembres del Govern empresonats, 52 per a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i 24 per als altres excàrrecs en llibertat provisional.

stats