La llei d'amnistia

Què és el delicte de traïció i per què preocupa l'entorn de Puigdemont?

El Codi Penal castiga amb fins a 20 anys de presó qui indueixi un país estranger a declarar la guerra a Espanya, lideri invasions o ajudi l'enemic

Alay, al centre, arribant a l'Audiència Nacional, en una imatge d'arxiu
3 min

BarcelonaEl jutge Aguirre ha reactivat aquest dilluns la investigació de la trama russa del Procés i als despatxos de les defenses han saltat totes les alarmes. L’instructor parla de la suposada disposició de Rússia a donar "suport econòmic i militar" a l’independentisme per aconseguir la "secessió" d’Espanya i, de retruc, la desestabilització de la Unió Europea, uns fets que obren la porta a imputar el delicte de traïció als investigats de Volhov. A banda de ser un delicte amb penes molt altes, hi ha un altre fet que fa rellevant aquesta via: la llei d’amnistia que s’aprovarà aquest dimarts al Congrés l’exclou expressament; en conseqüència, si tirés endavant, ni la mà dreta de Carles Puigdemont, Josep Lluís Alay, ni altres membres del seu entorn afectats per aquesta causa no se'n podrien beneficiar. I qui sap si en la llista d'investigats hi acabaria apareixent el mateix expresident del Govern.

Què suposa aquest delicte? Sota el paraigua de "delictes de traïció", el Codi Penal castiga conductes que posen en risc la pau o la seguretat de l’Estat, segons explica el catedràtic de dret penal i criminologia de la Universitat de Girona Daniel Varona, que destaca que és un delicte amb escassa aplicació, però que, d'una manera o altra, preveuen tots els ordenaments jurídics. Segons l’article 581 del Codi Penal, "l'espanyol que indueixi o es conxorxi amb una potència estrangera per declarar la guerra a Espanya serà castigat amb una pena de presó de 15 a 20 anys". També se sancionen conductes col·laboracionistes com facilitar l'entrada de l'"enemic" al país, reclutar militars per al bàndol enemic o subministrar-li armes; per totes elles, la pena és de 12 a 20 anys.

I no només es castiga l'execució d'aquests actes, sinó també provocar-los, proposar-los o conspirar perquè succeeixin, un fil del qual el jutge Joaquín Aguirre podria estirar en el mig any més que s'ha procurat amb una pròrroga d'una instrucció on, de moment, ja insinua que l'exmembre de Convergència Víctor Terradellas podia tenir coneixement que s'havia d'iniciar una "guerra entre la Unió Europea i Rússia, amb la invasió d'Ucraïna". El càstig màxim per traïció està previst per a aquells que liderin un assalt de les tropes enemigues contra Espanya, un cas en què la pena pot elevar-se fins a 30 anys.

Un condemnat el 2010

Un segon bloc dels delictes de traïció castiga l’espionatge (amb penes menors, de sis a dotze anys, però igualment altes) i la facilitació d’informació reservada a potències estrangeres que pugui perjudicar la seguretat o la defensa nacional, amb independència que el perill es materialitzi o no. Aquest va ser el cas d’un agent del CNI condemnat a 9 anys de presó l'any 2010 per haver ofert a Rússia informació sobre protocols secrets i identitats d'espies a canvi de 200.000 dòlars –en una sentència, per cert, firmada pel magistrat del Suprem Manuel Marchena.

És una història similar a la dels dos agents dels serveis secrets detinguts el desembre passat a Madrid per suposadament filtrar informació reservada als Estats Units: per ara, estan investigats per descobriment i revelació de secrets, però els fets també podrien ser constitutius d’un delicte de traïció, segons les fonts consultades. La revelació de documentació confidencial per part de persones vinculades als serveis secrets remet a casos mediàtics com el de l'exanalista de la CIA Edward Snowden, acusat d’espionatge per haver difós l'espionatge massiu dels serveis secrets americans i ara exiliat a Rússia. Un altre cas recent es troba ni més ni menys que a Ucraïna, on el 2019 un tribunal va condemnar per alta traïció l’expresident fugat Víktor Ianukóvitx per haver instigat i col·laborat amb l’atac rus al país l’any 2014.

stats